novembre 2020
Claudi Juanós, Anna Juanós i Isidre Sampé a la seva granja de galls dindis, que s’abasteix energèticament amb energia solar
Fa tres anys que l’Anna Juanós, de 38 anys, va incorporar-se al sector agrari, el principal motor econòmic —i la principal sortida laboral— del seu poble, Vilalba dels Arcs, i de tota la Terra Alta. El seu pare, en Claudi Juanós, mena 30 hectàrees de terra, sobretot vinya, però també ametller i olivera i, a més, és el coordinador d’Unió de Pagesos a la Terra Alta.
Amb la decisió d’incorporació de l’Anna van haver de repensar l’orientació de l’explotació familiar: “Vam decidir diversificar l’explotació amb la granja de galls dindis amb la idea que entre tot poguéssim viure’n tots i, a la vegada, no contribuir al despoblament que pateix aquesta zona. És una aposta per mantenir la vida al poble en una zona de Catalunya que sobretot viu del sector agrari”, explica en Claudi. I afegeix: “De la terra, és difícil viure’n perquè el producte té un preu molt oscil·lant; en canvi, amb la granja hem trobat estabilitat econòmica, uns rendiments més estables. I un altre factor important: la granja està coberta, en canvi, la terra, a mercè del temps!”.
Aquesta decisió avui s’ha materialitzat en una granja integrada de galls dindis de 2.100 m2 de planta, amb capacitat per a 15.000 caps i autosuficient energèticament gràcies a l’energia fotovoltaica. I, el més important: han trobat la viabilitat perquè la incorporació de l’Anna al sector agrari reïxi; així, en Claudi, s’ocupa sobretot de la terra, l’Anna, està al capdavant de la granja, i l’Isidre Sampé, el marit de l’Anna, també ajuda a la granja.
Integració, tecnologia i benestar • La inversió de la granja, asseguren els promotors, va ser molt elevada: “Sense la incorporació de l’Anna, lligada a un Pla de millora, hagués estat impossible”, assegura en Claudi; a més, també van recórrer al règim d’integració, a través de l’empresa Padesa, que de fet, va ser qui els va demanar que destinessin la granja a galls dindis, en lloc de pollastres, com tenien previst. “És un tipus de carn que està en alça perquè es considera molt saludable, a més, se’n fa de tot: embotits, elaborats, carn fresca…”, explica l’Isidre.
També els juga a favor que el període d’engreix dels galls dindis és superior respecte al dels pollastres: “Un gall dindi mascle el tenim aquí 19 setmanes, fins que arriba als 18-20 kg, i la femella, 12 setmanes, quan ha arribat als 8 o 9 kg”, diu l’Anna. I el Claudi observa: “Aquest marge de més, respecte dels 45 dies del pollastre, ens va molt bé per compaginar-ho amb la terra”.
La gestió de la granja està informatitzada: “Des de l’ordinador ho podem controlar tot: temperatures (exterior, interior i temperatura necessària), ventiladors, llum, percentatge d’obertura de les finestres, el nombre de caps que tenim a la nau, la humitat relativa, les necessitats d’aire, l’aigua que estan consumint els animals, alarmes…”, explica l’Anna mentre va passant pantalles de l’ordinador. “I, mira: també et fa estadístiques, rendiments…”, i afegeix: “I això no és tot, perquè l’aplicació també la tenim al mòbil i, a més, hi tenim càmares sincronitzades; és a dir, que en tot moment, amb el mòbil, podem saber què passa a la granja i com estan els animals”.
De fet, el tema del benestar dels animals és una de les seves prioritats: “Gent que pateixi més que nosaltres pels animals no n’hi ha”, apunta en Claudi fent referència als animalistes que irrompen de manera brusca i violenta a granges. “El que fa aquesta gent sí que fa patir els animals, això és nefast i no té nom”.
Menys cost, més sostenibilitat • La cirereta del pastís de la granja és que és autosuficient energèticament, gràcies a la instal·lació de 116 plaques fotovoltaiques al sostre. “El preu que ens demanava Endesa per conectar-nos a la xarxa, que passa a 200 metres de la granja, era el mateix que el de la inversió en energia solar fotovoltaica per a tota la granja!”, remarca en Claudi. I continua: “A banda del cost de connexió, aquí, la llum de xarxa ens costaria entre 15.000 i 20.000 euros anuals. En canvi, quan haguem amortitzat la inversió del sistema de plaques, que preveiem que sigui d’aquí cinc o sis anys, no haurem de pagar res d’electricitat!”. I conclou: “Per a mi són faves comptades! Una de les decisions més clares que hem pres!”.
Així, gràcies a l’energia renovable cobreixen totes les necessitats energètiques de la granja: climatitzen tota la nau tant amb calefacció com amb refrigeració —“els animals han d’estar entre 19 ºC i 34 ºC segons l’edat”, explica l’Anna— i, a més, utilitzen el sistema de ventilació forçada: “Fas un control exhaustiu de paràmetres com la humitat, la temperatura, entre d’altres… i això permet optimitzar el rendiment de la granja i guanyar en eficiència energètica, dos aspectes que es tradueixen en la millora del benestar dels animals i, de retruc, en un millor índex de conversió”, exposa l’Isidre.
La instal·lació de les plaques fotovoltaiques es complementa amb un seguit de bateries que acumulen l’energia que s’utilitza a la nit, en dies sense sol o bé quan hi ha un pic de demanda. A més, també compten amb un grup de suport automatitzat.
En definitiva, el Claudi, l’Anna i l’Isidre són un exemple de com el sector agrari pot contribuir a l’assoliment dels objectius de la Unió Europea en relació amb la transició energètica cap a les renovables sense trinxar ni hipotecar certs punts del territori, com està passant al seu propi municipi, Vilalba dels Arcs, i a tota la Terra Alta en general; una zona de Catalunya massificada per aerogeneradors i que ja ha complert amb escreix amb la quota territorial de producció de renovables.
