febrer 2022
Granja de cicle tancat a la Molsosa (Solsonès): 500 mares i 4.000 porcs d’engreix, menada per un ramader i quatre empleats
ALBERT GARCIA/Les granges d’animals estabulats són importants per a l’obtenció d’aliments segurs i de qualitat i en la quantitat necessària perquè pugui arribar una oferta variada a totes les capes socials de consumidors. Així mateix, les granges són l’element per al desenvolupament de molts sectors agraris a Catalunya i donen ocupació a la pagesia arreu de les comarques catalanes. Allí on hi ha pagesia hi ha camps conreats, mosaic agroforestal i, per tant, gestió del medi ambient, cosa que per extensió és garantia també de la biodiversitat. També cal remarcar que la ramaderia és motor econòmic a moltes comarques, ja que és el nucli d’altres activitats econòmiques, com per exemple cases de pinso, escorxadors, veterinaris i gestories.
La ramaderia en el seu conjunt suposa el 64 % de la producció final agrària a Catalunya. Es tracta sobretot de ramaderia intensiva, un pas que van fer els pagesos a mitjan segle XX cap a la professionalització, i que amb la normativa actual inclou diferents models (cicle tancat, animals en propietat o integrats, i fins i tot ecològic) i ja no té res a veure amb els sistemes tradicionals que es practiquen en païsosen desenvolupament.
El desconeixement envers el món rural ha conduït a debats que no saben valorar si un nombre d’animals estabulats dins d’una granja són molts o pocs. Nombre que canvia segons l’espècie. Cap legislació defineix ara per ara què és una macrogranja. Ara bé, les normatives sectorials i mediambientals i les limitacions urbanístiques dificulten la instal·lació de granges de gran capacitat.
PORCÍ · El sector porcí es regula per una normativa estatal d’ordenació ramadera actualitzada el 2021 que classifica les granges en tres grups i en limita la grandària a 7.200 porcs d’engreix o equivalent a altres orientacions productives. La meitat de les granges de porcí de Catalunya tenen menys de 1.000 porcs d’engreix i només 200 passen dels 4.000 caps. Actualment hi ha 5.480 granges, segons el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural amb dades actualitzades a l’1 de gener del 2022. Hi ha 14 granges de mida reduïda de fins a 42 porcs d’engreix. Hi ha 2.592 granges al grup primer, de 125 verres cicle tancat o 1.000 porcs d’engreix o equivalent. Hi ha 2.409 granges al grup segon, de 500 a 1.250 verres en cicle tancat o de 1.000 a 4.000 d’engreix o equivalent. I hi ha 455 granges del grup tercer, 500 a 900 verres cicle tancat o 4.000-7.200 porcs d’engreix o equivalent.
La normativa europea no limita la mida de les granges, però estableix que les porcines de més de 2.000 porcs d’engreix o 750 de mares han d’aplicar mesures per minimitzar les emissions amb l’objectiu d’assolir un sector més sostenible. Catalunya compta amb 805 granges d’engreix i 254 de verres d’aquest tipus. A més, l’Estat ha traslladat algunes d’aquestes mesures de sostenibilitat per a granges a partir de 1.000 porcs d’engreix o equivalent.
Unió de Pagesos defensa projectes d’agricultura familiar que facilitin una economia circular, lluny d’inversions externes al sector, com és el cas de l’escorxador de Binèfar (Llitera) del Grup Pini, que implica molts moviments de bestiar amb el risc sanitari que comporta. El sector porcí d’Unió de Pagesos, tal com ha manifestat en diverses ocasions, aposta perquè el sector pugui tancar el cercle i que es mantinguin les granges de truges perquè l’engreix sigui amb garrins criats aquí, tal com es va aconseguir després de la Pesta Porcina Clàssica fa deu anys.
AVIRAM • La normativa estatal al sector aviram no limita la mida de les granges. La normativa europea estableix que les granges de més de 40.000 gallines o equivalent en altres orientacions, d’aquestes n’hi ha 132 a Catalunya (70 de pollastres d’engreix i 30 de gallines ponedores, la resta són d’altres espècies o de recria), han d’aplicar mesures per minimitzar les emissions amb l’objectiu d’assolir un sector més sostenible, i la normativa estatal ha traslladat alguna d’aquestes mesures a les granges de més de 18.000 pollastres i 10.000 gallines o galls dindis.
Cal remarcar que l’agricultura familiar, que en molts casos és d’unes dues persones de la família treballant, més dues més d’empleades, mena granges de més de 90.000 aus. Es tracta, doncs, d’un model de ramaderia vinculat a la pagesia i no pas a grans empreses relacionades amb fons d’inversió. Contra aquest darrer model, el sindicat demana que no s’autoritzin noves granges de més de 200.000 places de pollastres d’engreix o de 800.000, de gallines ponedores.
BOVÍ • Catalunya compta amb 5.006 granges de boví, de llet i de carn. En engreix, la més gran té 2.290 vedells i en femelles, 3.050 vaques, dimensions extremes gens habituals a casa nostra. En qualsevol cas, el sector de la llet d’Unió de Pagesos, el desembre del 2018 va demanar un màxim de 300 vaques en producció per granja amb l’objectiu d’aturar la desaparició d’aquest model majoritari, ja que la indústria començava a deixar-los de recollir llet en benefici de les més grans. Ara, el Departament treballa un decret per limitar-les a 600 en producció.
UN SEGUIT D’IDEES FALSES POSEN EN QÜESTIÓ LA RAMADERIA
La polèmica creada pel ministre de Consum que qüestiona, sigui per mala interpretació o no ho sigui, la ramaderia intensiva, ha posat en relleu el desconeixement en relació amb els sistemes productius de la ramaderia.
Qualitat alimentària · La qualitat de la carn no està relacionada amb la major o menor dimensió de la granja, sinó amb l’excel·lència en el maneig.
Antibiòtics i Hormones · Està prohibit criar els animals amb antibiòtic o hormones. Només es pot subministrar antibiòtic quan el servei veteriniari ho consideri oportú i sota recepta, és a dir, quan estigui vinculat a la salut dels animals.
Qualitat ambiental · La dimensió d’una granja no hauria de tenir més impacte ambiental, la normativa obliga a aplicar certes mesures davant el major risc, comptar amb un bon pla de gestió de dejeccions i control de les emissions
Benestar animal · Sovint aquest terme s’utilitza de manera subjectiva contra la ramaderia intensiva. Els estudis avalen el benestar dels animals en granges estabulades i aquesta informació es tradueix en normatives que s’actualitzen davant noves evidències.
Ramaderia extensiva = eco? · La ramaderia extensiva no és ecològica per si mateixa i no és veritat que només aquesta sigui ecològica. Les granges de porcí i aviram ecològic tenen el bestiar estabulat, encara que sigui amb unes exigències més altes pel que fa a dimensions dels espais; però, sobretot, allò que les diferencia de la convencional és l’alimentació i el maneig. D’altra banda, la ramaderia extensiva necessita també l’estabulació en el primer període o darrer període del cicle vital del bestiar • A. G.
