març 2025
Ana Gayoso i Albert Miralta en el magatzem d'El Jardín de la Lilas, a Garrigoles (Baix Empordà)/LA TERRA
PEP CORRAL – Garrigoles (Baix Empordà) El Jardín de las Lilas cria les flors i elabora oli i essències en una finca amb voluntat de ser autosuficient
Cada primavera, els camps d’Ana Gayoso i Albert Miralta a Garrigoles (Baix Empordà) esclaten amb tota mena de colors i aromes. Rosers, geranis, espígol, farigola, semprevives… una munió de plantes aromàtiques que contribueixen al “festival de vida” que anualment sacseja la finca, tal com ho descriu Gayoso, i que són la base d’El Jardín de las Lilas, una aposta singular en terres gironines.
La filosofia darrere d’aquest projecte és tan senzilla com poc freqüent a casa nostra: cultivar flors i plantes aromàtiques amb les quals elaborar hidrolats, oleats i olis essencials. És a dir, ampolletes amb productes naturals destil·lats que es poden utilitzar per a múltiples aplicacions, des de cosmètiques fins a medicinals, passant també com a complement alimentari per donar un toc especial a plats i begudes.
Per aconseguir aquestes matèries primeres, els dos responsables d’El Jardín de las Lilas han reconvertit un mas d’unes 13 hectàrees al Baix Empordà en una explotació ecològica, amb una ferma aposta per la producció en règim de permacultura. Un tipus de producció, aquesta, amb la qual cadascun dels éssers que fan vida a la casa i als camps -ja siguin humans, animals o vegetals- hi desenvolupen un paper propi i important. “Busquem un equilibri entre la riquesa pròpia del mas i tots aquells que hi vivim“, resumeix Albert Miralta, alhora que defineix la decisió de produir en ecològic com “un convenciment que va més enllà de les modes“.
Cap a una explotació total • Amb l’interès per aquest tipus de producció per bandera, els responsables de la finca treballen, des de fa anys, per tal d’assolir els nivells més alts possibles d’autosuficiència dins de l’explotació.
En aquest sentit, cada procés dins de l’explotació hi té un paper concret, com si fossin els engranatges d’una maquinària ben greixada. Així, per exemple, en un racó del mas hi podem trobar un galliner, amb unes gallines que, a més de produir ous per a la família, contribueixen a eliminar restes d’aliments (com ara enciam i tomàquet), alhora que generen gallinassa per fer-ne compost. Un paper similar, aquest, al que fan també tres mules encarregades, alhora, de netejar els camps de males herbes i fertiltizar-los amb les seves deposicions.
Ara bé, si hi ha un aspecte en què aquesta dinàmica és especialment visible és l’aprofitament i l’ús de l’aigua, un bé tan elemental com, sobretot en els últims anys, escàs. Així, tal com explica Albert Miralta, cada gota que entra a la finca és aprofitada fins a l’extrem. “La nostra intenció és que l’aigua trigui el màxim temps possible a sortir de la finca” i no sols això, sinó que el seu pas sigui també ben profitós.
Per això, per exemple, és visible el disseny en pendent i línies clau dels camps on cultiven les flors o l’emmagatzematge natural en una bassa que fa les funcions de punt d’aigua i de refugi pel petit ecosistema de l’explotació.
un producte revalorat • Un cop les plantes han tret les seves flors i aquestes es troben en el seu punt òptim per a la recol·lecció comença el procés més decisiu a El Jardín de las Lilas. Un procés que comença amb la recollida manual i respectuosa de les flors i que culmina amb l’obtenció dels seus derivats.
El procés arrenca en introduir les plantes en un alambí de coure, material escollit ja que, com diu Gayoso, “és més antisèptic que l’acer inoxidable“. Amb l’alambí ple d’aigua i plantes, s’aplica escalfor a un dels dos recipients durant hores a temperatura constant, permetent així que, un cop bulli, el líquid passi pel conducte fred que uneix els dos recipients i arribi a l’altre extrem reconvertit en essència.
Un cop allà, un procés de decantació separa els olis essencials de la planta dels hidrolats, l’aigua resultant i enriquida amb les propietats de les plantes en qüestió. Precisament el fet de donar valor a aquest darrer derivat és una de les vies més innovadores de l’explotació baixempordanesa, ja que, històricament, se l’havia considerat com un residu menor de tot el procés d’extracció.
En la seva manera d’entendre el negoci, però, Ana Gayoso i Albert Miralta han capgirat aquesta idea per convertir aquests hidrolats en un producte de ple dret, molt valorat sobretot com a complement alimentari per les seves propietats com a condiment per a plats i begudes -des d’amanides fins a infusions- i pel seu caràcter medicinal.
Dos tipus de característiques que, com és obvi, varien considerablement en funció de quina és la planta base utilitzada, així com de les condicions en les quals ha estat tractada. Precisament per detallar-ho i donar-ho a conèixer, els dos responsables de l’explotació han publicat tres llibres escrits per Ana Gayoso i il·lustrats per Albert Miralta, en els quals expliquen alguns dels detalls més importants que cal tenir en compte.
Experiència personal • Els llibres, igual que les ampolles amb els seus productes, es comercialitzen principalment per mitjà de la seva pàgina web i dels seus perfils a les xarxes socials, així com d’alguns comerços de la demarcació de Girona especialitzats en cultius ecològics.
Una manera de fer arribar els seus productes que dista dels primers temps del negoci, quan venien en parades de mercats i fires ambulants. Aquesta evolució evidencia uns canvis en la manera d’enfocar un negoci que, des de la seva posada en marxa ara fa més d’una dècada, ha anat mantenint un creixement que Ana Gayoso defineix com a “orgànic“, és a dir, que s’ha adaptat de manera natural als reptes a mesura que anaven sorgint.
Uns reptes que, a poc a poc, també han anat especialitzant Miralta i Gayoso en el cultiu i tranformació de les plantes aromàtiques i els seus múltiples derivats. Tot un món de productes “encara poc coneguts a casa nostra“, diu Ana Gayoso, tot i que cada cop desperten més curiositat entre els consumidors.
