maig 2025
El secretari general del Comitè Europeu d'Empreses de Vins Ignacio Sánchez Recarte
GERARD FAGEDA (Brussel·les) / El secretari general del Comitè Europeu d’Empreses de Vins Ignacio Sánchez Recarte analitza la situació del sector en un moment en què Brussel·les acaba de presentar el nou full de ruta vitivinícola en un context de plena guerra comercial entre la Unió Europea i els Estats Units.
És suficient el pla de Brussel·les per salvaguardar el sector del vi?
És un pas en la direcció correcta, però tampoc no podem cantar victòria. És una legislació que ens ajudarà, però no resoldrà la crisi del sector i no arreglarà per si sola els problemes que afrontem.
Hi troba a faltar alguna mesura?
En el marc legislatiu que van presentar fa poc no s’hi pot incloure tot des del punt de vista legal i, per exemple, faltarà complementar aquestes mesures de caràcter més tècnic amb un paquet econòmic de suport. En aquest sentit, és fonamental que es reforci el suport econòmic dins de la Política Agrària Comuna [PAC] que té el sector del vi.
Així doncs, en general, estan contents amb el full de ruta de la Comissió Europea?
La veritat és que toca molts dels aspectes que nosaltres demanàvem, com la digitalització i l’harmonització de les etiquetes, la protecció del mercat únic de la Unió Europea i més flexibilitat en la promoció, així com la voluntat d’entrar al mercat els vins sense alcohol o parcialment desalcoholitzats.
Què li semblen els límits de producció?
És el punt més complex i crec que s’ha encertat en el fet de no concentrar tota l’anàlisi estratègica en l’arrencament de vinyes. Aquest control es tracta més d’un pla social, però arrencant vinyes no s’arregla el problema de la reducció del consum de vi. Així doncs, el paquet dona certa flexibilitat i, per exemple, promou la verema en verd, cosa que és positiva. Però va més enllà, perquè a llarg termini, donar diners per arrencar, no arregla res.
Però els límits de producció potencial no poden ser perjudicials per a algunes denominacions?
Creiem que en aquest aspecte el marc legislatiu en alguns sentits és massa restrictiu. Hi ha zones en què no té cap sentit donar més autoritzacions i incrementar la producció perquè no s’aconsegueix que es valorin més els seus vins i que es venguin. Ara bé, a Catalunya, per exemple, el Priorat manté a un molt bon preu la seva ampolla i no crec que tingui problemes de sobreestoc. Aquesta situació contrasta amb la de La Rioja, per exemple, on s’estaven demanant ajudes per arrancar vinyes.
Així doncs, què proposen canviar en aquest sentit?
Per un costat, més flexibilitat per adaptar-se a les necessitats de cada regió. I, per l’altre, no és normal que en una regió s’estiguin demanant ajudes per arrencar i alhora es donin autoritzacions de plantació en la mateixa regió. No dic el mateix operador, però sí que passa en la mateixa zona. Tampoc té sentit que en algunes regions es digui que hi ha sobreproducció i després es donin fons per recondicionar les vinyes perquè multipliquin per tres, quatre o cinc la seva producció per hectàrea. Ja se sap que si no tens un mercat al darrere, amb una demanda concreta, quan produeixes molt i molt estàs creant un problema per al sector. Per això, malgrat que creiem que la proposta de la Comissió Europea va pel bon camí, pensem que s’han de mirar tots aquests aspectes amb més deteniment i donar una mica més de flexibilitat.
Com valora la voluntat de la Comissió Europea de fer entrar el sector del vi amb més força en les begudes sense alcohol o amb menys graduació?
Les begudes sense alcohol, desalcoholitzades o parcialment desalcoholitzades estan creixent molt, i nosaltres, com a família vitivinícola, no teníem res a oferir al consumidor. A més, sense regulació en aquest sentit corríem el risc que arribés qualsevol operador que presentés un producte similar al vi amb la típica ampolla del vi i que només n’hi posés un 1 % o un 2 % i la resta fos aigua, aromes i additius, i això no té cap mena de valor econòmic per al sector.
És gaire important el mercat d’aquests tipus de begudes?
El nínxol de mercat encara és molt petit; estem parlant d’un 1 % més o menys. Però està creixent molt i nosaltres creiem que cal oferir bons productes als consumidors que no volen beure alcohol o en volen beure amb menys graduació. I això és el que la Comissió Europea està fent amb, per exemple, els vermuts o tots els vins aromatitzats, com la clarea, el ‘tinto de verano’ o el calimotxo. No podem perdre el tren de l’increment de consum d’aquesta mena de productes.
Pel que fa a l’enoturisme, quines mesures creu que són necessàries per potenciar-lo?
Tot allò que ha integrat la Comissió Europea en el nou full de ruta ens sembla que està molt bé i n’estem agraïts, però tal com està redactat sembla que només rebrien les ajudes per l’enoturisme els consells reguladors per crear grans rutes del vi. Ens agraden molt aquests tipus d’iniciatives, però també creiem que hauríem de fomentar el desenvolupament de l’oferta de l’enoturisme en les mateixes empreses perquè puguin oferir coses tan senzilles i importants per al sector com una sala de degustació o condicionar una part del celler. Poden semblar detalls sense importància, però si el consumidor no té això, no gaudirà d’una experiència completa. Per això, creiem que aquestes empreses i cellers han de tenir accés als fons europeus.
Canviem de tema. Creu que la Comissió Europea s’està preparant prou per a una pujada d’aranzels dels Estats Units?
Brussel·les va estudiar respondre a Donald Trump amb l’aplicació d’aranzels a productes agroalimentaris com el bourbon, cosa que podria provocar una escalada aranzelària i que el sector del vi en sortís malparat de retruc. Finalment, com demanava Itàlia, França i nosaltres mateixos, s’ha retirat el bourbon de la llista. Hem de dir que, en aquest sentit, la Comissió Europea s’ha portat molt bé, tot i que volem potenciar la promoció del vi europeu als Estats Units. En tot cas, no se li escapa a ningú que si Trump ens apliqués un 200 % d’impostos d’importació se’ns tanca el mercat als Estats Units.
I, per acabar, com veu el futur del sector del vi de Catalunya?
En tot aquest context d’inestabilitat geopolítica, crec que és més important que mai estar dins de la UE i que se’ns obrin fronteres amb acords com el de Mercosur o amb l’Índia. Això és especialment interessant pel cas del cava. Amb tot, crec que el repte més gran per al sector a Catalunya són les conseqüències del canvi climàtic, com s’ha vist en la sequera, sobretot en zones del Penedès. Tanmateix, crec que el sector n’és plenament conscient i tots junts ja treballem per fer-hi front amb, per exemple, la plantació de vinyes de baixa irrigació.
