març 2024
De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Josep Xifra, Josep Farrés, Patrícia Miralles, Abel Peraire, Jordi Pascual i Ester Andreu, i Carlos Pifarré
MARIA CARRERAS | La pagesia és un dels sectors econòmics més resilients i amb més capacitat emprenedora; prova d’això en són els 237 reportatges que ha acollit aquesta secció, des del novembre del 2000. Aquesta condició intrínseca de la pagesia demostra que una persona no fa de pagès, sinó que ho és, que no és només una professió, sinó una vocació i que, precisament, és això l’impuls per a molts per adaptar-se i per continuar vivint de la seva passió.
L’objectiu de les ‘Iniciatives’ de La Terra és doble: per una banda, visibilitzar la gran capacitat d’apatació, resiliència, innovació i eficiència del sector agrari; i, per l’altra, en un àmbit pragmàtic, mostrar pagesia referent que pugui servir d’exemple per a d’altra de cara a modernitzar, diversificar o fer un canvi d’orientació del negoci. De pagès a pagès.
Mes a mes, les ‘Iniciatives’ s’han articulat gràcies al discurs de pagesos i pageses que han destacat per impulsar o gestionar projectes emprenedors, sempre vinculats al treball agrari i sempre fonamentats, no només en la possible novetat del tema, sinó també en la solidesa i la viabilitat del projecte.
Al llarg d’aquests 23 anys de secció, hem donat veu a tots els sectors productius, agrícoles i ramaders, i als complementaris, com l’artesania alimentària o l’agroturisme, i de tots els racons del país. I ha estat un apropament literal, a través d’un reportatge periodístic in situ, en profunditat.
INNOVACIÓ • Per escollir si un projecte s’adiu a aquesta secció tenim en compte diferents factors, per exemple si incorpora fórmules innovadores de gestió. El 2003, explicàvem el cas d’en Xavier Tous, de Briansó (la Segarra), que gràcies a l’agricultura de precisió aconseguia augmentar el rendiment dels conreus de cereals i ja vaticinava: “No serà una moda. Tard o d’hora tindrà el seu pes”; o el cas de Cal Valls, exemple d’empresa familiar dedicada al conreu i comercialització de productes ecològics i conserves, a Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell). Al 2014, en Joan Salicrú, de Vallgorguina (Vallès Oriental), ens va explicar com gestionava la seva finca amb els principis de la biodinàmica: “Cal fer aliments sans i amb principis”, apuntava. I en la mateixa línia, el 2023 vam entrevistar en Xavier Badia, d’Almenar (Segrià), que es val de probiòtics i microorganismes per garantir una bona producció de pera ecològica.
EL PRODUCTE • El producte, en la mesura que cobreix una demanda no atesa o s’adreça a nous segments de mercat, és un altre factor que fa que un projecte sigui emprenedor. A aquest grup pertany el reportatge que el 2002 vam escriure sobre l’empresa Llavors Certificades Castells, de Deltebre (Baix Ebre), que produeix llavors de diferents varietats d’arròs. “Buscàvem alternatives als cultius tradicionals”, apuntava en Ramon Comellas, que el 2005 explicava el maneig de 17 hectàrees de planta aromàtica i medicinal a Sagàs (Berguedà). A La Terra també hem recollit reportatges sobre recuperació de cultius: com la tòfona a Prades (Baix Camp), el cigronet de l’Alta Anoia, el pèsol negre del Berguedà, o el poltre de muntanya al Ripollès; com també la certificació amb distintius de qualitat, com la IGP Poma de Girona o la IGP Patata de Prades, entre d’altres.
SOSTENIBILITAT • Aquesta secció també està compromesa amb fer-se ressò de les empreses agràries que aposten per una gestió sostenible. Així, al gener del 2008, en Josep Farrés, de Viladecans (Baix Llobregat), va exposar com es valia del control biològic per fer front a la mosca blanca; o a l’abril del 2011, membres de l’ADF Protectors del Bosc, al Bages, com apostaven per la prevenció d’incendis a través de la pastura de la vaca bruna.
CICLE TANCAT • “Hem tancat el cercle de producció des de l’inici fins al final”, deia l’Abel Peraire, d’El Soler de n’Hug (Lluçanès), al 2017, uns mesos després d’estrenar el primer escorxador integrat a la granja de Catalunya. I és que d’empreses que cobreixin producció, transformació i comercialització també n’hem parlat amb escreix; alguns exemples més: el 2008, recollíem la venda d’elaborats de conill, a càrrec dels germans Bosch d’Esponellà (Pla de l’Estany), o la màquina expenedora de llet pasteuritzada que van instal·lar el 2009 a Cal Gris, a Graugés (Berguedà), i també la cria de colomins a Can Tatjé, de Viladordis (Bages).
COOPERACIÓ • També hem donat cobertura a iniciatives vinculades amb expierències col·laboratives o cooperatives. Va ser el cas, al desembre del 2001, de l’Associació de Cultivadors de fesols de Santa Pau (Garrotxa), del Viver de Celleristes de la Conca de Barberà, o la de l’Associació Agrària Ecològica Poma de Muntanya, de la Vall de Lord (Solsonès): “Arran d’aquest projecte, el sector agrari ha reviscolat: hem passat d’erms o pastures a camps productius”, il·lustrava la Patrícia Miralles.
NOVES TECNOLOGIES • El sector agrari ha innovat sempre en l’àmbit tecnològic. Ja, al gener del 2001, recollíem l’experiència d’en Josep Xifra i el seu fill Marc, de Mas Gener, a Riudellots de la Selva (la Selva), una de les primeres granges catalanes que va instal·lar un robot de munyida de vaques; el 2006, la família Gordó de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) ens ensenyava com venia la seva vedella ecològica a través d’Internet: “Així facilitem la compra del nostre producte; perquè els costos de comercialitzar-la directament són elevats”, deien. En Josep Guixé, de Puigverd d’Agramunt (Urgell), el 2016 mostrava com aplicava purí amb el sistema de mànegues; al 2021, en Jordi Pascual i l’Ester Andreu de Torclum, al Vendrell (Baix Penedès), ensenyaven el seu molí d’oli portàtil que es programava amb el mòbil, i al juny del 2022, en Joan Guitart, de Castellar de Tost (Alt Urgell), explicava com utilitzava l’excedent d’energia solar per refrigerar la llet de les vaques, entre d’altres experiències.
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES • A banda de recollir algunes experiències agroturístiques, també hem explicat propostes complementàries a l’activitat agrària, com la coberta solar que en Lluís Martí va instal·lar al 2010 a la granja de Flaçà (Gironès), o el projecte agrocultural dels germans Pifarré, a l’Horta de Lleida (Segrià), per apropar la ciutadania a la pagesia.
Tots aquests, només són alguns exemples de la capacitat emprenedora de la pagesia. Que sigui, doncs, aquest ‘Iniciatives’ especial amb motiu de La Terra 500 un reconeixement als protagonistes d’aquesta secció: la pagesia inquieta i inconformista que sempre vol anar un pas més enllà. La pagesia que, generosament, comparteix els seus avenços i que entén la competència com un aspecte postitiu que reforça el col·lectiu. Gràcies per fer-nos avançar.
