juny 2021
Danys de senglars en un camp de blat de moro que s’ha de tornar a sembrar a Ventalló (Alt Empordà), el 26 d’abril
Unió de Pagesos ha decidit aixecar-se de la taula de seguiment del senglar als massissos de les Gavarres i Rocacorba, a les comarques de Girona, per desavincences amb la seva gestió i el seu funcionament. Així ho va anunciar en una roda de premsa el 13 de maig, amb la qual va fer pública la decisió que dos dies abans havia traslladat a la resta de parts de la Comissió de Seguiment del Pla de monitorització del senglar a la zona.
D’aquesta manera, el sindicat ha mostrat el seu malestar davant el que considera com incoherències del funcionament d’aquest pla. És el cas, per exemple, de les rutes acordades entre Departament i caçadors per al recompte dels exemplars de senglar a la zona, que van ser traçades sense el consens amb la pagesia i que el sindicat considera que no són representatives, ja que els recorreguts no passen per zones on se sap que s’hi refugien senglars.
Creixement sense aturador • La decisió d’abandonar la taula de seguiment va estar provocada, també, per la manca d’actuacions per combatre la presència d’aquest animal a les comarques de Girona, la població del qual no para de créixer.
Segons el Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya, elaborat pel mateix Departament d’Agricultura, en la campanya 2019-2020 a la Garrotxa, ha registrat un creixement del 44 % i ha arribat a densitats de 14 seglars/km2, i a l’Alt Empordà ha registrat un creixement d’un 34 % i ha arribat a densitats de 19,8 senglars/km2. Per la seva banda, a la zona de les Gavarres, la densitat actual és de 7,7 senglars/km2 i, des de la campanya 2006-2007, ha registrat un creixement del 92,5 %. El sindicat també va denunciar que, ni durant la campanya del 2019 ni durant la del 2020 no s’hagi declarat l’emergència cinegètica en cap punt de les comarques gironies per tal de poder dur a terme accions per reduir la població de senglars que danyen l’agricultura malgrat que, en tots dos anys, s’han superat les condicions que el Departament d’Agricultura contempla per tal de fer la declaració.
L’os es desperta • Mentrestant, la problemàtica causada pels atacs de fauna salvatge s’ha agreujat en les darreres setmanes a la Vall d’Aran amb les primeres incursions d’ossos contra ramats després del període d’hibernació. El primer atac es va produir a Gessa l’1 de maig i hi va morir un marrà, mentre que el segon va arribar just una setmana després, el dia 8. En aquesta ocasió, però, la pèrdua d’animals domèstics va ser superior, amb quatre cabres mortes al terme de Les i una ovella a Betlan, a uns 50 metres del nucli del poble. Gessa encara va patir un tercer atac, el 21 de maig, en el qual hi va morir un pollí.
Davant d’aquesta situació, Unió de Pagesos va emetre un comunicat el dia 10 de maig per reclamar a l’Administració que actués en defensa dels ramaders del Pirineu i que reconegués i compensés els danys causats per la presència d’aquest animal, ja fossin els directes o els indirectes. En el text, el sindicat demanava també al Govern que aprovés mesures per garantir una gestió correcta de l’os a les muntanyes catalanes.
Més moviments • El 12 de maig, el sindicat va denunciar un altre atac, en aquest cas protagonitzat per voltors en una granja de Casserres (Berguedà), on van devorar un vedell que acabava de morir abans que el ramader tingués temps de retirar-ne el cos.
I una setmana més tard, el sindicat es va tornar a posicionar en relació amb la gestió de la fauna salvatge, en aquest cas per fer pública la seva adhesió, a través de la Unión de Uniones, a la plataforma Convivencia Lobo, que reclama una gesitó eficient del llop a la península Ibèrica per tal que la seva presència no posi en perill els animals domèstics i la feina dels ramaders.
