juliol 2016
ALBERT GARCIA/ El 15 de juny, Unió de Pagesos, conjuntament amb Unió d’Unions, organització estatal a la qual està integrada, va denunciar el Govern espanyol davant la Comissió Europea per no haver adaptat el reconeixement de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries a la reglamentació europea del 2014. També, va denunciar que el Ministeri d’Agricultura ha validat extensions de norma que, a través d’aquestes interprofessionals que serien il·legals a ulls d’Europa, obliga a fer pagaments als productors per cada sector, els quals en conjunt pujarien a 24 milions d’euros anuals.
El sindicat addueix que, sobrepassat el termini transitori, al llarg del 2015, de reconeixement de les organitzacions interprofessionals segons la nova Organització Comuna de Mercats [OCM], ni les 18 organitzacions interprofessionals estatals afectades per la nova normativa ni les tres noves reconegudes posteriorment pel Ministeri d’Agricultura no s’hi ajusten.
Així, l’Estat reconeix organitzacions interprofessionals agroalimentàries sense que aquestes acreditin la representativitat de manera fefaent tal com demana el Reglament 1308/2013 de l’OCM. La Llei d’organitzacions agroalimentàries espanyola del 1994 per mitjà de la qual l’Estat aplica el reglament europeu manté la limitació d’una sola organització interprofessional per cada sector i que cadascuna d’aquestes hauria de comptar almenys amb el 51 % de les produccions. I això és el que les interprofessionals espanyoles no poden acreditar.
La denúncia presenta indicis clars de reconeixement contraris a l’esmentat reglament. Per exemple, l’Organització Interprofessional de l’Oli d’Oliva Espanyol diu ostentar més del 88 % de la producció a partir d’atribuir la mateixa representativitat del 17,73 % per a cadascuna de tres organitzacions professionals, ASAJA, UPA i COAG, i del 35,4 % per Cooperatives Agroalimentàries. El sindicat sosté que aquesta distribució de la representativitat prové d’un acord polític que no es correspon amb la realitat. El sindicat denuncia el mateix de l’Organització Interprofessional del Vi d’Espanya, on l’acta de constitució acorda repartir-se a parts iguals entre les organitzacions agràries la representativitat.
Encara és més flagrant l’arbitrarietat de les interprofessionals dels cereals, la làctia, del porcí de capa blanca i del farratge espanyoles perquè s’atribueixen el 100 % de la representativitat, cosa que el mateix fet que Unió d’Unions no en formi part les desmenteix. També posa d’exemple que la Interprofessional Avícola de Carn de Pollastre del Regne d’Espanya va aprovar un contracte tipus d’integració per a tot l’Estat sense tenir en compte que el 20 % de les granges de producció de carn de pollastre són granges establertes a Catalunya on hi ha una llei pròpia d’integració.
Extensions de norma • Així les coses, el sindicat denuncia 10 extensions de norma que el Ministeri d’Agricultura ha validat de les organitzacions interprofessionals estatals [vegeu quadre]. Cap d’aquestes no ha tingut en compte que, des de l’1 de gener del 2014, quan l’extensió de norma es vol aplicar al conjunt de circumscripcions econòmiques de l’Estat, haurien de disposar del mínim de representativitat de dues terceres parts a cadascuna de les circumscripcions.
Unió d’Unions va presentar al·legacions a la informació pública de les extensions de norma de les organitzacions interprofessionals làctia, del porcí de capa blanca, del vi, i d’oví i cabrum, però van ser refusades. D’aquesta última, el Ministeri reconeix al seu web que de la branca de productors només disposa el 55 % i de la comercialització, el 49 %, molt lluny de les dues terceres parts que exigeix la reglamentació europea.
A la denúncia presentada a la Comissió Europea, el sindicat no ha fet referència a l’extensió de norma de l’oli d’oliva, ja que ja la va recórrer el 2014 davant de l’Audiència Nacional. El sindicat ha tingut en compte que la Unió Europea s’absté d’investigar assumptes immersos en processos judicials.
El sindicat remarca que les extensions de norma que suposen contribucions econòmiques obligatòries perjudiquen el sistema de denominacions d’origen protegides [DOP], d’identificacions geogràfiques protegides [IGP] alimentàries i dels productes del vi en DO i IG, així com els mercats en origen, i els productes de qualitat certificada de Catalunya. El sindicat entén que totes aquestes són les circumscripcions econòmiques presents a l’Estat, perquè en compleixen les condicions, segons el reglament europeu, a falta que el Ministeri n’hagi determinat. Doncs bé, per sol·licitar una extensió de norma o mantenir-la, calia que les interprofessionals tinguessin la representativitat requerida, cosa de la qual no disposen dins d’aquests consells reguladors o mercats.
