novembre 2015
ALBERT GARCIA/CASTELLAR DE TOST – Joan Guitart és de Castellar de Tost, Ribera d’Urgellet (Alt Urgell) i té 51 anys. És un dels sis socis de la Societat Agrària de Transformació Castellar, una granja lletera de 600 vaques, una ramaderia de cicle tancat en un entorn de muntanya que compta amb més de 60 hectàrees. La granja fa 70 anys que treballa per a la Cooperativa Cadí: cada dia, durant 365 dies a l’any puja un camió a buscar-li la llet. Enguany, aquesta cooperativa celebra el centenari, va ser la primera cooperativa lletera que es va fundar a Catalunya i només 3 mesos abans se n’havia fundat una altra a l’Estat. “Sense aquesta cooperativa gairebé no hi hauria pagesos a l’Alt Urgell i a la Cerdanya, produïm 200.000 litres diaris”, diu Guitart.
La fi del sistema de quotes lleteres l’abril del 2015 ha portat a aquesta crisi de preus?
El que ha passat és que al conjunt d’Europa tothom s’havia plantejat fer créixer la producció entre un 8 % i un 15 % amb la desaparició de les quotes i ens trobem amb el bloqueig dels russos i que els xinesos no absorbeixen, llavors hi ha més oferta que demanda. A Europa, el sector està més estructurat i estaven més preparats, a l’Estat espanyol, en canvi, s’ha anat a batzegades. I això que som grans professionals fent llet, granges ben preparades, amb bona genètica, adequats a la normativa del benestar animal, s’ha invertit molt, ens hem posat molt al dia, però ens falla la comercialització.
En canvi, produïm només el 66 % del que consumim a l’Estat. Això no ens hauria de posicionar amb avantatge en els preus?
Holanda exporta el 90 % del que produeix a tot al món. I, en canvi, els productors holandesos han cobrat la llet els darrers tres anys entre un i tres cèntims més que a Espanya. Aquí som un sector desestructurat, no sabem vendre, la indústria i la gran distribució no ens tenen en compte, els del sector productor ens hem de saber fer valdre. Fa sis anys, des d’Unió de Pagesos vam estar treballant per constituir organitzacions de productors, vam intentar reunir caps de compres, vam mirar de fer un grup per comercialitzar fort, i ens vam trobar que molta gent no volia deixar de controlar la seva capelleta.
Es pot reprendre la tasca?
No és fàcil, però s’ha de fer, és una de les poques sortides que tenim per aconseguir uns preus justos. Perquè de vegades les coses aniran malament. En el moment que a Europa sobri llet, patirem. Llavors els grups de recollida poden decidir: val més reduir la producció un 10 % tots per estabilitzar el mercat i cobrar una mica més la llet. Hauríem de ser capaços d’arribar fins aquí, tot el contrari del que està passant. En aquesta zona de l’Alt Urgell, hi ha uns senyors a qui ha agafat per posar 1.000 vaques més, no saben on la vendran, però ja tenen les vaques fent llet. Llavors no ens podem queixar que no sabem on col·locar la llet.
Parlaves de la distribució. El sindicat ha denunciat enguany grans superfícies per vendre llet per sota preu de cost.
No pot ser que ens saltem la normativa i no passi res. Vendre la llet com a producte reclam per sota preu de cost només passa en aquest país. Aquesta llet ens ve de França i anem a un Carrefour de la Cerdanya francesa i no la trobem a aquest preu, però quan passa la frontera s’abaixa el preu del litre al consumidor. És il·legal, s’ha de poder demostrar i no pot ser que els polítics mirin cap a una altra banda. Les grans superfícies manen més que els polítics i d’això en patim sempre els mateixos. No tothom és igual davant de la llei.
Davant la crisi de preus, la UE i l’Estat endeguen un ajut. El sindicat denuncia que discrimina ramaders en distribuir-lo per vaca sota un llindar de rendibilitat.
Si he gastat més diners en genètica, he comercialitzat millor la llet perquè estic més ben organitzat i he lluitat per la cooperativa, he aconseguit fer una millor alimentació per a les vaques, ¿per què jo no puc accedir a l’ajut i el que no s’hi ha esforçat tant sí? Lògicament, qui ho fa malament en pateix més les conseqüències, però caldria mirar si compleix les normatives, si li paguen menys perquè no assoleix qualitat.
Només un 10 % d’explotacions catalanes es beneficiaran de l’ajut, mentre que a Galícia, un 83 %.
És injust, és electoralista. A França i Gran Bretanya ha estat un ajut linial (a partir d’un límit, les primeres 50 o 60 vaques, per a tothom), és molt més raonable que no pas un ajut, ha dit, interessat, perquè et tornin un vot.
El sindicat també ha posat en qüestió l’Acord lacti impulsat pel Ministeri d’Agricultura i signat per una organització agrària, la federació de cooperatvies i indústria i distribució.
No és el primer, se n’han fet molts, d’acords làctics. Però després anem al supermercat i continuem veient el producte reclam i la venda a pèrdues. No es compleix res del que s’ha acordat.
El sindicat ha proposat crear una denominació pròpia de la llet.
Fa 12 anys que ho demanem. Volem un segell que digui on s’ha produït la llet i on s’ha envasat, ara només diu això darrer. Hi ha empreses que fan trampa, n’hi ha una de francesa instal·lada a Lleida que diu que envasa productes de la terra i aquesta mateixa empresa en una taula sectorial s’oposava al segell perquè deia que la llet és tota blanca. És molt fàcil controlar d’on vé la llet i si no s’hi posen és perquè l’empresa no hi té interès i l’Administració no té voluntat política.
S’ha desencallat el decret que facilita la venda directa de llet crua a Catalunya.
Hi hem treballat molt. Cal defensar les explotacions de la gent del territori. En un mercat sense quotes no podem competir mai amb granges de 2.000 vaques, que apareixen com bolets i fan anar el mercat en orris. Una granja de més de 500 vaques no existeix ni a Holanda ni a França. En aquest darrer país, projectes de granges de 1.500 vaques estan aturats per l’Administració, els sindicats s’hi oposen i l’opinió pública també. Si no lluitem, les zones de muntanya amb 100 i 200 vaques que mantenen el paisatge desapareixeran.
Què li demanaries al sector?
Aviat serem menys de 600 ramaders a Catalunya, em sembla que ja ens coneixem tots. Hauríem de ser capaços d’ajuntar cooperatives, grups de recollida i pagesos individuals i asseure’ns per veure com podríem gestionar almenys el 80 % de la nostra llet catalana per anar tots en una mà i comercialitzar-la sota uns preus més justos.
