octubre 2015
ALBERT GARCIA/ Joan Santó és de les Peces d’Albinyana (Baix Penedès) i té 57 anys. Mena 20 hectàrees, 17 de vinya i 3 d’olivera. Conrea macabeu, xarel·lo, parellada i ull de llebre. És president de la Cooperativa d’Albinyana. Ho ha estat en dues etapes anteriors. Afiliat a Unió de Pagesos el 1989, és responsable nacional del sector de la Vinya i el Vi des del 2000.
El sindicat va estimar el 19 d’agost una producció de raïm per vinificar similar a la campanya passada, prop de 4.500 tones, 3,3 milions d’hectòlitres de vi.
Fem una estimació per remarcar que no sempre hi ha excedents. Amb la nova Llei de la cadena alimentària del 2013, s’ha de fixar un preu en el contracte entre comprador i venedor. Això s’ha de fer abans de l’entrega del producte, amb la qual cosa, si tinguéssim les dades actualitzades, tots plegats podríem prendre decisions abans de la campanya. Fins a final de novembre no es publicaran les existències a 31 de juliol. Si es fessin públiques abans de la collita, la gent tindria dades per encarar una estratègia comercial de futur.
Acabada la verema, com han anat els preus?
El raïm va a diferents cellers, uns són cooperatius, altres són societats anònimes, altres són societats limitades. Els cellers privats són els que compren i són els que han de fixar el preu, mentre que els cooperatius no tenen aquesta obligació legal. Els cellers privats fan demagògia quan diuen que els cellers cooperatius compren sense preu. Això no és així. Els cooperatius tenen l’obligació de rebre tota la producció dels seus associats i també poden comprar a tercers i llavors han de complir les mateixes obligacions que els privats: fer contracte i posar preu abans de l’inici de la collita.
Per tant, tenim uns preus sobre la taula.
Les empreses que mouen més volum han fixat uns preus d’entrada a la campanya similars als de la campanya passada tant en raïm blanc com en raïm negre. El raïm blanc ha anat al voltant dels 30 cèntims el quilograu i de totes totes és insuficient, pensem que l’estàndard hauria d’anar a 40. Al raïm negre se li ha posat un preu ruïnós de 20 cèntims i nosaltres diem que hauria d’anar a 60 cèntims el quilograu de mitjana. Després hi ha cellers que compren per complementar la producció pròpia i compren petites produccions i aquests ja es preocupen de pagar el preu que han de pagar. Però el gran volum enfonsa els preus. Per tant, els preus no han anat bé perquè en un any de poca producció, menys que l’any passat, els preus estan igual.
Hi ha un moment en el qual el sector comença a patir per una devaluació del preu del raïm i l’estiu del 2004 el sindicat es manifesta massivament el 14 d’agost i el 30, per Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès. Hem superat aquella situació?
Va arribar un moment que els preus del raïm blanc, que és el majoritari, estaven per sota dels 18 cèntims. En aquells moments el malestar de tot el sector a tot Catalunya es va traslladar al carrer i Unió de Pagesos ho va liderar. Després vam parar la collita un dia i vam tancar, simbòlicament, els cellers de Freixenet, Codorniu i Torres. A partir d’aquí es va imposar el sentit comú i totes les parts van entendre que no es podia continuar d’aquella manera si no volíem prendre mal tots.
Quines polítiques estructurals de futur demanaries per al sector?
És important tenir dades de collita transparents perquè cada esgraó de la cadena pugui prendre les decisions econòmiques oportunes. Hauríem d’entendre que viticultors, cellers, comerç i, fins i tot, la distribució ens convé anar a l’una. Hauríem d’utilitzar en benefici de tothom, les normes de què ens hem dotat a nosaltres mateixos, no pas per perjudicar una part. No podem fer un producte universal però cal que ajustem el gust i el preu a les necessitats dels consumidors.
Aquesta campanya el viticultor i el celler han de tenir un contracte signat abans del lliurament del raïm.
Exacte, és l’aplicació de la Llei de la cadena alimentària i la Llei de la morositat del 2010, que diuen que cal pagar el raïm al cap de 30 dies i el vi, al cap de 60 un cop lliurada la producció. El Ministeri va treure una nota interpretativa dient que el raïm o el vi emparat en DO que hagi de tenir una segona qualificació es pagarà un mes o dos després de la seva qualificació. Però és responsabilitat del celler qualificar o no fer-ho, és a dir, que han de pagar el proveïdor a 30 dies i aquest no ha d’esperar que el celler qualifiqui.
Què hem d’esperar del paper tutelar de l’Agència d’Informació i Control Alimentari [AICA] per donar una nova garantia a les relacions comercials?
Tenen les eines i les capacitats per fer complir la llei. La nostra aspiració no és que sancionin perquè les coses es facin bé, l’objectiu és que tothom compleixi i l’AICA només tingui un paper vetllador. Una altra cosa és que els viticultors som reticents a presentar denúncies al celler quan no et fa cap contracte i no et posa preu.
Aquí el sindicat s’ofereix a fer-se càrrec de la denúncia.
Des de l’’organització ens hem ofert a explicar aquestes coses que passen preservant l’anonimat de qui ens ho comunica. Per tant, hi ha tres camins: el viticultor ho pot denunciar, ho pot vehicular a través de l’organització, o bé l’AICA pot actuar d’ofici. Aquesta és la segona campanya que s’hauria d’aplicar la llei de la cadena alimentària, o sigui que demanarem a l’AICA quines actuacions ha fet.
Hi ha bona predisposició dels cellers a fer complir la normativa?
En principi, sí. Ara bé, sobretot els que mouen volum diuen que volen continuar com abans. Els cellers no ho pagaven tot a 30 de dies, pagaven a terminis i hi estaven entre 9 i 10 mesos. Argumenten que és un problema de tresoreria; cert que ho han de preveure, però no és cap cosa nova que han de preveure pagar els treballadors, per exemple. Això vol dir que, quan ens paguen el raïm fora de termini, els viticultors estem finançant el comerç i la distribució.
El sector està preparat per al pas del sistema de drets de plantació al d’autoritzacions el 2016?
Està preparat. Canvia el sistema de drets per autoritzacions administratives. La gran diferència és que no es podran comprar ni vendre, s’hauran d’executar dins de la mateixa explotació. Això és un canvi important i pensem que es perdran bastants drets de plantació, perquè hi ha gent que plega i no té relleu.
