març 2018
MARIA CARRERAS – El Masroig (Priorat)/ Fundada el 1942, Unió Corporació Alimentària és una de les cooperatives agràries de segon grau de referència a Catalunya. Compta amb més de 180 cooperatives associades, 20.000 socis i un volum de facturació que fa anys que no baixa dels 50 milions d’euros. Jordi Castellví (el Masroig, 1958) n’és el president des del 2012, i explica que el que els fa competitius és el volum de producció i el valor afegit que aconsegueixen amb la innovació.
Quin és l’origen d’Unió Corporació Alimentària?
Es crea el 1942 amb l’objectiu de comercialitzar tots els productes de les seves cooperatives associades i fer la transformació d’un millor producte per poder-lo comercialitzar i donar-li un valor afegit en benefici del pagès.
El 2017 vau fer 75 anys; quina és la clau d’una cooperativa de segon grau per arribar fins aquí?
És fonamental una bona direcció amb uns objectius clars, aconseguir molt volum de producte per ser més competitiu i treballar amb un mercat molt diferent: grans empreses, multinacionals, fer marca… això és el que diferencia d’una cooperativa petita.
Quin és, per a vosaltres, l’equilibri entre quilos i qualitat?
Hi ha un mercat de qualitat per al qual a Unió hi treballem molt, però també hi ha un mercat que vol volum de producció, com les multinacionals o les grans superfícies.
Quin és el tipus de clients i de mercats que teniu?
Varia segons el producte. En ametlla, per exemple, tenim clients de multinacionals com Nestlé i Alpro, que ens demanen un nivell d’exigència de qualitat molt gran i, al mateix temps, molt volum; per això, en fruita seca, hem hagut de buscar cooperatives a fora de Catalunya per poder servir aquest tipus de clients sense desmillorar la qualitat.
Quin percentatge del volum de producció exporteu?
Entre el 56 i el 60 %, especialment en oli i fruita seca; en vi, no tant.
PREUS • Unió garanteix un preu just per al pagès?
El preu va en funció dels resultats, però pensem que el preu a què estem pagant és molt competitiu; en avellana, potser no tant, perquè té un mercat més inestable, i des de l’exterior, sobretot Turquia, ens influeix molt. El que passa és que el pagès d’avui en dia potser ha de treballar més hectàrees, perquè els preus que ens trobem a mercat són molt diferents dels de fa 20 anys i la inflació sovint no es tradueix en el que a vegades es paga.
Agafeu de referència els preus de la Llotja?
La Llotja sempre ens serveix de referència. El que passa és que les nostres liquidacions sempre són per sobre de les de Llotja, tant en fruita seca, com en oli i en vi. Per tant, creiem que sempre s’ha de treballar perquè el pagès cobri un preu just, però també hem de mentalitzar-nos que amb 2 ha o 8 ha, avui, difícilment es pot tirar endavant.
QUALITAT I INNOVACIÓ • Treballeu amb varietats autòctones i certificacions de qualitat?
Sí, cap al 2011 vam signar un conveni amb l’IRTA per a l’ametlla: tant per treballar amb noves varietats com per potenciar-ne el rendiment. Amb la Universitat Rovira i Virgili també treballem el desenvolupament i la innovació de productes com la garrofa, l’avellana i l’ametlla, i per dotar de valor afegit el subproducte que n’era residual. Per exemple, la closca de l’ametlla es fa servir per netejar les pistes d’aeroports, o, de la garrofa, se’n fan recobriments per a les càpsules de medicament, i també s’aprofita per endolcir, perquè els seus sucres no donen tants pics d’insulina com els d’altres tipus.
La recerca i la innovació és important per a vosaltres?
És un dels pilars d’Unió; des del 2009, tenim un departament de Desenvolupament i Investigació que ens ha portat a aconseguir fins a quatre patents. I això és fruit de treballar plegats, perquè a escala individual seria impossible treballar la recera, la innovació i la investigació.
CONCENTRACIÓ • Explica’ns en què consisteix el Grup Operatiu d’Innovació i adaptació de l’oli amb DOP a les noves demandes del mercat.
Fa pocs anys, de cooperatives n’hi havia a tots els pobles, per petits que fossin, però la gent s’ha anat fent gran, no hi ha hagut el relleu que s’esperava, la producció ha anat baixant… i en aquest context, Unió, mitjançant la concentració, dona l’oportunitat d’ajudar i al mateix temps de continuar amb l’activitat agrària a la mateixa població sense perdre res. Va ser així que vam absorbir la cooperativa de Flix (Terra Alta) i vam concentrar tota la producció d’oli de la Terra Alta en un molí per donar-li aquest valor afegit i ser més competitius. I també ens vam adonar que l’empeltre, que és una varietat molt habitual a la Terra Alta, es collia molt madura i feia un oli molt pla…i es va decidir collir l’oliva no tan madura per obtenir un oli amb carcaterístiques més bones.
Els processos de concentració dilueixen l’etiqueta de territori?
El que donem a conèixer als clients és un producte familiar, amb una manera de treballar ancestral; és a dir, venem territori i gent. Unió continua molt arrelada al territori i hi creiem molt.
Gràcies als processos de concentració s’ha evitat la desaparició de moltes cooperatives?
Crec que sí. Davant de problemes econòmics, si no es pot fer front al deute, Unió pot intervenir-hi; i l’Administració també hi ajuda, i això permet que l’activitat agrària continuï. L’objectiu és que tots treballem plegats, que és la raó de ser de la fundació d’Unió.
Com vehicula Unió un procés de concentració?
Unió ofereix a moltes cooperatives els programes informàtics i serveis administratius i fins i tot jurídics. I, el que fem amb el producte és: si és viable transformar-lo a la mateixa cooperativa, ho fem, i, si no, el portem a llocs d’Unió per transformar-lo i donar-li el valor afegit perquè sigui més competitiu.
JOVES I FUTUR • En què consisteix el programa de gestió de finques?
Des d’Unió posem finques ermes en condicions per afavorir la incorporació de joves al sector… Se signa un conveni entre pagès, Unió i propietari i es formalitzen contractes de lloguer, normalment de 25 anys. Fa uns tres anys que ho vam engegar i hem reactivat 419 ha. Amb això, els objectius són: el producte, evidentment, i també, evitar que el bosc ocupi més terrenys de conreu per aconseguir un equilibri ambiental i demogràfic, i evitar possibles despoblacions facilitant que els joves es puguin guanyar la vida als pobles.
Per acabar, quins reptes teniu per al futur?
Ens agradaria créixer més i que la concentració de cooperatives cada vegada fos un fet més consumat, perquè creiem que la unió fa la força i que ens permet ser competitius en benefici de tots els nostres associats i destinar diners a la innovació, cosa que avui en dia és bàsica per a una empresa que vol estar ben posicionada.
