octubre 2024
Com ha canviat la sanitat vegetal en aquests darrers 40 anys?
Fa 40 anys hi havia menys plagues, eren més conegudes i els pagesos tenien més eines per lluitar-hi. Llavors no hi havia l’intercanvi mundial de mercaderies que hi ha ara i que, de retruc, ens ha portat moltes plagues de fora.
Per tant, l’escenari actual es podria definir com amb plagues més diverses, amb el canvi climàtic que ho explota tot i amb menys productes disponibles per fer fer-hi front.
El canvi principal el situo cap a l’any 2000. Durant els anys vuitana i noranta, des de la Generalitat vam fomentar les estacions d’avisos i amb en Jordi Peix i en Josep Maria Vives vam crear les Agrupacions de Defensa Vegetal [ADV] buscant que els pagesos poguessin millorar el control de les plagues i no apliquessin tants fitosanitaris. A partir del 2000 es va notar l’entrada de plagues i l’augment de les restriccions per part de la Unió Europea, cosa que ens va obligar a fer cada cop més controls.
Us heu sentit lligats de mans, ja sigui des d’Europa o des de Madrid?
Més que lligats de mans, hem vist com els agricultors s’anaven quedant sense eines. Hem estat lligats de mans perquè, alguns cops, tant la Unió Europea com el Ministeri no han estat conscients de la problemàtica que comportaven les restriccions. Per exemple, en relació amb les males herbes, el sector de l’arròs té un problema greu, ja que s’han anat retirant moltes matèries actives herbicides i les males herbes han anat prosperant.
Més plagues, menys eines de control… Com s’ho han de fer els productors, doncs?
El més important és la innovació. Gràcies a la feina que s’ha fet des de les ADV i al foment que s’ha fet de les mesures mediambientals de la PAC, a Catalunya hem frenat moltes plagues per confusió sexual. Per exemple, amb el barrinador de l’arròs es feien tres tractaments amb femtiona, una aroma fosforada, a tot el Delta de l’Ebre. No és cap tractament insecticida i s’ha aconseguit dominar la plaga amb un tractament amb feromones. En el cas de les males herbes, en canvi, no tenim gaires alternatives que no siguin arrancar-les a mà o eines que inventen els pagesos amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària [IRTA] i Sanitat Vegetal, com ara la sembra en sec o fer falses sembres per enganyar les herbes.
Els fitosanitaris estan estigmatitzats pels consumidors?
Sí. Els productes fitosanitaris no deixen de ser medicaments per a les plantes. El problema és que el seu nom anglès és pesticide, i la societat té la imatge que els pesticides són molt dolents. Els medicaments no deixen de ser pesticides que maten els virus i els bacteris que afecten les persones, i les plantes també tenen virus, bacteris i fongs que cal combatre. S’hauria de fer un esforç per fer entendre que els pesticides que hi ha al mercat no són perillosos, ja que els que podien ser-ho van ser retirats fa temps. Europa és el territori on més es restringeix l’ús de fitosanitaris. De fet, productes que fa 20 anys que aquí ja no es poden fer servir, encara ara s’usen als Estats Units, al Canadà o a Austràlia. La Comissió Europea és molt restrictiva en aquest sentit.
I, precisament, aquests i altres països poc restrictius són els que ens importen alguns aliments.
Sí. Països com ara l’Argentina, el Brasil, Sud-Àfrica o Turquia també utilitzen molts productes que aquí estan prohibits i, per tant, ens arriben fruites i verdures en què els pagesos han pogut fer servir tota aquesta gamma. Això suposa una competència deslleial. Caldria fer pedagogia per explicar bé que Europa s’hi mira molt abans d’autoritzar qualsevol fitosanitari. El que passa és que es promocionen molt les pràctiques ecològiques i els pesticides sempre queden com la part lletja de tot plegat. Les restes que n’arriben als consumidors són mínimes
Us heu sentit fiscalitzat pels sectors més ecologistes?
Jo sempre he apostat per un ús responsable dels fitosanitaris, però tenim darrere el gruix de la societat que hi va en contra. A més, també hi ha les societats ecologistes, que cada cop que s’autoritza un producte o un tractament aeri necessari per a l’agricultor, automàticament ens demanen informació a través dels mecanismes de transparència. Sí que estem fiscalitzats. Qualsevol eina que hem volgut posar a disposició dels agricultors ha tingut al darrere les associacions ecologistes fiscalitzant-nos.
Una de les grans plagues a què ha hagut de fer front és el caragol poma de l’arròs. Com valora la gestió que se n’ha fet?
El caragol poma ens va agafar a tots plegats de sorpresa, ja que en teoria els caragols són fàcils de matar, el problema és que aquest era un caragol aquàtic i molt gros. A més a més, afectava un cultiu com el de l’arròs, on hi ha canals, i va ser molt difícil d’erradicar a causa de la seva velocitat per desplaçar-se per les aigües. Va ser molt complicat i hi vam treballar amb el sector i amb el comitè de seguiment, en el qual també hi ha Unió de Pagesos, per trobar solucions. El caragol poma ara és un problema, però ja sabem com lluitar-hi. Tenim una sèrie de sistemes de control que han fet que hagi deixat de ser un problema gravíssim, encara que segueix sent un problema que no té aturador. És una d’aquestes plagues noves que ens hem anat trobant. A la zona de Girona, el vam poder erradicar, ja que el vam trobar molt al principi i, a diferència del que passa al Delta de l’Ebre, allà els camps de cultiu no estan connectats per llargs canals d’aigua, i tancant la circulació d’aigua es va poder aturar l’expansió del caragol. Això, al Delta de l’Ebre no ha estat possible.
Ara que es jubila, li ha quedat alguna espina pendent?
No, crec que s’ha treballat molt bé. L’única cosa que no m’ha agradat és que Sanitat Vegetal, a instàncies de la Unió Europea, s’hagi anat centrant a fer controls i hem perdut aquesta figura que representàvem en defensa de la Sanitat Vegetal. No és una espineta, però sí que crec que els pagesos necessiten més acompanyament i no necessiten tants controls, encara que això ens vingui manat per Europa. Hem perdut una mica la part de foment i ens hem vist obligats per auditories constants. Ho hem anat afrontant tot com hem pogut, però això ens ha obligat a deixar de fer una sèrie de feines per fer-ne unes altres.
I alguna cosa de la qual estigui especialment orgullós?
Aconseguir que el laboratori de Sanitat Vegetal s’acredités com a tal ens ha ajudat a conèixer les plagues i a saber quines malalties tenim. Estic molt satisfet d’aquesta acreditació.
