JORDI PASCUAL: “Seguirem lluitant contra la banalització de l’oli, que s’utilitza com a reclam”

Enguany hi ha una previsió de davallada de collita d’oliva del 40 %.
La baixada de producció d’aquest any era previsible per la gran collita de l’any passat, que també va registrar menys pluja. En un any així, l’olivera s’estressa força i l’any següent intenta reposar. Això ha vingut acompanyat aquest any de molta pluja en el moment de la pol·linització, i de mal quallat, cosa que ens fa preveure aquesta davallada.

Què cal perquè els preus no continuïn a la baixa, com sembla que seguiran?
L’horitzó no és gaire engrescador per la mala política agrària del Govern estatal, amb exemples d’importacions de quasi 200.000 tones d’oli d’oliva, que contribueixen a fer baixar el preu del producte en origen durant molts mesos, i això no ajuda a aconseguir que el producte del país pugui tenir un preu just.

A les observacions del projecte del reial decret sobre comercialització, el sindicat alerta contra l’especulació. Aquestes importacions es fan mentre l’oli d’aquí s’emmagatzema.
Emmagatzemar producte un any de molta collita i treure’l un any de baixa collita no porta cap mena de millora; al contrari, només porta davallada de preu. Emmagatzemar és allargar el problema, perquè tampoc no surt gratis, val molts diners per al productor. Però hi ha altres factors que van en contra del preu. Sí que l’oli és producte d’ús diari, però intenten que sigui molt barat. N’hi ha de molts tipus. Alguns podrien ser més barats, però d’altres no. A Catalunya estem intentant fer un producte de molta qualitat. A més, tenim una producció força limitada pels habitants que hi ha al país i ens veiem immersos dins d’una política espanyola que potencia fer molts milions de litres, moltes vegades d’una qualitat baixa. Llavors els preus s’intenten posar dins del mateix sac, i hi estem en contra.

Mesures que permet la Política Agrària Comuna [PAC], com l’ajut a la retirada, poden millorar la situació?
L’emmagatzematge és un problema que anirem mantenint en el temps, perquè aquells litres hauran de sortir en un moment o altre. A Unió de Pagesos proposem que es destini un ajut a la retirada d’oli d’oliva llampant per a biodièsel. Retirar producte a un preu correcte i que serveixi per a biocombustible pot ser una mesura eficaç.

Unió de Pagesos ha demanat ajuts per a les oliveres tradicionals i de baix rendiment.
Anys enrere s’intentava ajudar les zones desafavorides, que tenien pendents, sense reg, de difícil accés per a la maquinària, però amb la PAC va canviar. Ara, com més produeixes, més cobres. S’afavoreixen les zones molt productives, amb molt de reg, i es perjudiquen les desafavorides. Això ha portat que, ara, a Espanya hi hagi 500.000 hectàrees d’aquestes últimes penjant d’un fil, perquè treballar-les no surt a compte.

També fa anys que el sector pateix la banalització del producte per la utilització com a reclam per part de les grans superfícies.
És un dels problemes més greus del sector. En altres països es miren l’oli quasi com un medicament, el valoren molt, i aquí s’ha banalitzat. Estem d’acord que ha de tenir un preu assequible, que en pugui comprar tothom, però les grans superfícies l’han convertit en reclam i el venen a pèrdues, perquè la gent vagi a comprar. Ja saben que amb l’oli no hi guanyaran gens, però llavors guanyen amb altres productes que han comprat els clients gràcies al reclam del preu de l’oli. A Unió de Pagesos ja hem presentat una colla de denúncies contra aquest fet i hi seguirem lluitant. I també hem fet accions davant de grans superfícies, l’última davant del Carrefour de Lleida, el 26 de novembre passat, per donar a conèixer que moltes vegades l’oli que ofereixen no és el de la qualitat que posa a les etiquetes. Hi ha un presumpte frau basat en l’etiquetatge. En diuen extra verge quan en realitat no ho és. I hem fet presentacions per donar-ho a tastar i convidar el consumidor a notar la diferència.

El sindicat va demanar a l’Estat al juliol que no contribuís a agreujar la crisi del sector amb noves obligacions en el marc de la covid-19.
Són les mesures aprovades perquè hostaleria i restaurants prioritzin els envasos monodosis no retornables, producte molt car per a cooperatives i petits productors, i la prohibició d’envasar en plàstic el verge extra, també amb un cost inassumible, tot i que estem a favor d’anar eliminant el plàstic. Això només afavoreix grans empreses envasadores. L’únic que s’aconseguirà és encarir el producte, però afavorirà moltes empreses que podran envasar un oli barat en un envàs barat, i això també repercutirà en el fet que baixin les vendes d’un extra verge.

La llei d’oliveres monumentals s’ha aprovat sense incloure un import suficient per a cada arbre, com demanava el sindicat.
A favor d’arrencar aquestes oliveres monumentals no hi estem d’acord, però si t’obliguen a mantenir uns arbres quan a vegades et suposen pèrdues perquè no produeixen i, a més, requereixen més cura perquè es visiten, cal un ajut. Si ajudes oliveres moltes de les quals tenen més de mil anys, ajudes també el territori i la gent que hi viu. No s’ajuda només el pagès, també repercuteix al territori. Vam reclamar que si s’han de tenir aquestes oliveres conservades a la perfecció, perquè es visiten, com a mínim s’ha de destinar una quantitat de diners a cada arbre, i de moment la proposta va quedar al calaix.

L’olivera ecològica és un sector emergent a Catalunya, amb més de 8.600 hectàrees, que pot suposar una oportunitat per a zones més marginals, amb costos de producció més elevats.
Comença a tenir sortida i es va implantant, però encara no la que té en altres països. S’ha de tenir en compte que se n’exporta més del que es queda. I és un fet que en les zones on el terreny és més marginal, o en les més desafavorides, el conreu ecològic s’hi adapta molt més bé que en zones amb molt de reg o més intensiu. Si a algun lloc cal aplicar-la és en aquestes zones.

Quina pot ser la sortida del sector?
Al sindicat no desistim de trobar-la tot i les dificultats, sobretot per part de la gran distribució que, a més de l’engany amb l’etiquetatge, ven un oli només una mica més barat que en una cooperativa. Amb una mínima diferència de 12 o 15 euros a l’any per persona, el consumidor disposaria d’un oli de gran qualitat, amb tots els beneficis demostrats per a la salut.// Cristina Segura