JOSÉ ENRIQUE VÁZQUEZ: “El sector agrari podria gestionar la seva energia”

MARIA CARRERAS – Tarragona (Tarragonès)

Enginyer, consultor i divulgador • Vinculat al sector de l’enginyeria i la consultoria, José Enrique Vázquez (l’Havana, 1958) ha dedicat tota la vida al sector energètic però, per voluntat pròpia, mai ha treballat per a aquest sector. “A la vida has de triar del cantó que estàs”, diu. Fa 40 anys va ajudar a crear el Grup de Gestors Energètics de Catalunya, iniciativa sense ànim de lucre que avui presideix. També és consultor de l’empresa Energroc.

Quina previsió hi ha pel que fa als preus de l’energia?
Mai tornarem a tenir els preus als quals estàvem acostumats abans del 2019. L’energia a partir d’ara serà un bé preuat, i els béns preuats són cars.

Preu lliure o preu tancat?
No hi ha una fórmula fixa, depèn del sector, de l’activitat i del moment. El preu tancat vol dir que algú estableix uns límits que no es poden sobrepassar. El preu lliure és “a veure què anem trobant”. Per a un petit empresari, la meva recomanació seria optar pel preu tancat per disposar d’unes regles del joc clares, com a mínim, durant un any; perquè el preu lliure li pot anar molt bé, però també molt malament, i per al sector agrari, ja que els mesos d’estiu, per als regants, per exemple, són molt importants, és quan en el mercat lliure l’energia és més cara.

Per quin model energètic creus que hauria d’apostar Catalunya?
Tenim un problema molt greu que és l’emergència climàtica, que la transició energètica pot pal·liar, per tant, no podem triar: hem de caminar i crec que Catalunya ha de fer-ho cap a la no dependència energètica, produint energia de manera absolutament distribuïda al territori i liderada per les activitats econòmiques del territori, pels ciutadans; qualsevol model centralista de grans infraestructures és un model obsolet. Hem d’aposar de manera clara per una energia de proximitat, municipal de cooperatives energètiques. I hem de buscar que afecti el mínim possible el territori, però sent conscients que l’afectació hi serà.

Quin paper té el sector agrari en la transició energètica?
Energia i producció agrària han d’anar de la mà. El sector agrari ha d’agafar un lideratge en el sector energètic que en aquest moment no té, i liderar vol dir generar l’energia que consumeix, i en aquest sentit recomanaria crear dins d’Unió de Pagesos una comissió energètica. El sector agrari podria gestionar la seva pròpia energia; en lloc de conformar-se amb el preu que cobren, caldria que fos proactiu i aconseguir capacitat negociadora per reduir els costos.

Com pot ser energèticament més eficient la pagesia per reduir costos?
Agrupant-se per aconseguir un preu el més barat possible, reduint el consum, i apostant, també agrupadament, per les renovables. A França, per exemple, el biogàs és a l’ordre del dia.

Unió de Pagesos alerta del perill que la voluntat de ser sobirans energèticament competeixi amb la sobirania alimentària.
Hem de començar posant renovables als llocs on no facin nosa: microeòlica als ports de mar, fotovoltaiques als sostres de les indústries o dels equipaments municipals o en aquella parcel·la que té l’INCASOL al polígon que fa anys que està desocupada… Si diversifiquem, amb petites accions, possiblement no caldrà recórrer a aquestes grans infraestructures. També hem de tenir clar que qualsevol cosa que fem serà lletja i farà nosa, però hem de triar i repartir-ho a tot el territori. I, ho dic amb pena, però potser ha arribat el torn de començar a posar aerogeneradors a les comarques de Girona. O arribem a consens territorial per produir energia de proximitat o ens inundaran el país de línies MAT provinents de l’Aragó i nosaltres ens veurem obligats a acceptar-ho perquè no tindrem energia per al nostre desenvolupament econòmic.

Aquest argument també el dona la directora general d’Energia, Assumpta Farran, i, a més, defensa que les cooperatives agràries produeixin energia com a element de diversificació.
Fer una cooperativa energètica no és més difícil que fer-ne una d’agrària. Tenim l’exemple d’Afrucat. Fa uns 10 anys, vam convenir de fer una compra agrupada. Tothom ens va dir que seria un desastre. Aquella primera compra la va guanyar la companyia alemanya EON, que ens va fer un preu un 36 % més barat respecte del preu que la gent deia que ja no es podia fer res. A partir d’aquí, Afrucat va crear una plataforma electrònica de compres inverses, on el pagès cada any o cada mig any fa subhastes i marca el preu de sortida al sector, és a dir, el preu màxim que vol pagar, i guanya l’oferta més barata. El potencial de compra que té avui Afrucat és el més important del sector a l’Estat espanyol. Ha assolit un model d’èxit reconegut a tot Europa, i copiat per altres entitats.

És millor una cooperativa energètica que una comunitat energètica?
Per a les comunitats energètiques imposen un seguit de limitacions… crec que hem de pensar en gran. Som un país on abans cada poble havia tingut la seva empresa elèctrica municipal. I ens ho vam vendre! Hem de recuperar aquest model; si tenim un model cooperativista tindrem una energia socialitzada perquè estarà liderada per persones. A Catalunya tenim el gran exemple de SomEnergia. És un exemple d’on es pot arribar pensant en gran.

Com és que no tenim un pla energètic de país?
Des que es va crear, l’Insitut Català d’Energia ha fet plans energètics cada dos o tres anys, però sempre s’ha pensat que es podia fer millor i cada Govern entrant també ha volgut fer el seu propi pla; el resultat: avui en dia encara no tenim clar quina ruta hem de seguir.

Què li diries a un pagès que té una oferta sobre la taula d’una promotora energètica pels seus terrenys?
Que no es cregui tot el que li diuen, que els contractes mercantils no duren 30 anys, que del camp, poc o molt, sempre en treu rendiment, i li proposaria que, si el terreny és realment favorable per a la generació energètica, s’agrupés amb uns quants pagesos més de la vora i que cadascú destinés una part del terreny a produir energia; així seria una manera de diversificar i els beneficis anirien al mateix pagès.

Biometà, hidrogen verd, fusió… les veus com a opcions realistes per a casa nostra?
La fusió encara la veig com a ciència-ficció. El biometà: és un camí possible però té el problema que ha d’evacuar a una xarxa per on hi circula el producte del propietari; llavors, cal buscar altres sortides. L’hidrogen verd no és una font energètica, és un vector energètic i necessita molta quantitat d’aigua i molta energia, que, a més, sigui renovable. És una alternativa però falta recerca i que ens l’expliquin millor i, en tot cas, tardarem uns anys a disposar-ne.

Hi ha alguna eina que ens pugui ajudar a preveure la tendència del mercat energètic de cara a planificar millor la nostra despesa?
Hi ha dues webs interessants del mercat ibèric: www.omie.es: mostra el preu diari i el del dia següent; i www.omip.pt: ofereix una previsió del preu futur de l’energia elèctrica; els preus de la setmana vinent i del mes vinent són bastant fiables.