juny 2019
El director general de Mercabarna, Josep Tejedo
Josep Tejedo, nascut a Barcelona, és el director general de Mercabarna des del 2012. Abans va treballar a Ibercaja i va ser patró de la Fundació Catalana de Cooperació, integrada per les cooperatives de segon grau de Lleida. Coneix prou, doncs, el sector productor. Actualment Mercabarna, ciutat alimentària capdavantera d’Europa pel volum de compra-venda, proveeix prop de 10 milions de persones. Avui van i venen camions de França, Itàlia, Alemanya, Polònia, Lituània i Hongria
Només el 19 % anual de vendes són fruites i hortalisses catalanes.
Del milió de tones produïdes a Catalunya, nosaltres en distribuïm el 40 %. Ara bé, aquest percentatge barrejat amb el que no és d’aquí, oscil·la entre el 16 % i el 20 % de proximitat, depèn de la temporada. Allò que cal remarcar és que Mercabarna proveeix a la no gran distribució. Aquí no compra ni Mercadona ni Carrefour. Barcelona té 43 mercats municipals, la Diputació, 100 i escaig més, i els barris estan articulats al voltant dels mercats.
Aquesta barreja afecta els preus dels productes locals amb una gran competència que li arriba.
És una competència que arriba neta. Moltes vegades es confon el rol de Mercabarna, empresa pública que administra l’espai, amb qui comercialitza productes, que d’altra banda, ha de respectar la llei de la competència. El productor es troba amb tota aquesta competència i de les 700 empreses que operen aquí ha de saber amb quina pot fer millor tracte. Millor tracte no sempre és un millor preu, sinó un bon contracte i bons terminis de pagament.
Com faciliteu el compliment de la Llei de la cadena alimentària contra les males pràctiques comercials?
Podem denunciar. I, per això, ens cal una notificació o detectar-ho. No auditem les 400 parades, podem denunciar com ho pot fer Unió de Pagesos. Tenim els controladors i si veuen alguna cosa evident…
Teniu controladors, doncs.
Sí, però controladors de mercat, és a dir, fan que el mercat funcioni conforme al reglament. Que estigui ben identificat un producte no és cosa d’aquest reglament nostre. Però, si el veiem mal identificat, llavors és quan Consum, la Generalitat, entra aquí, com abans ho feia l’Agencia d’Informació i Control Alimentari estatal. Davant de les inspeccions nosaltres hem fet seguiment. També, Unió de Pagesos ens va dir que teníem una parada que no actuava correctament i nosaltres hi vam fer seguiment. D’altra banda, tenim 22 inspectors i veterinaris de l’Agència de Salut Pública, que permanentment vetllen per la seguretat alimentària. Tampoc en tenim capacitat sancionadora, hem d’anar a Consum.
Podeu fer complir els compromisos del Codi de Bones Pràctiques?
Mirem de mentalitzar l’empresariat que és aquí: majoristes, cooperatives i productors. Insistim a donar a conèixer les obligacions que tenen. De la mateixa manera, és un altre tema, insistim en no malbaratar i hem acabat signant un acord.
Biomarket • Com es configurarà el nou mercat majorista d’aliments frescos ecològics el 2020?
Tindrà 16 parades de majoristes que poden ser optades també per cooperatives, per tant, aquestes poden anar a les generals o a les exclusives de cooperatives, on hi ha dues parades amb puntuació especial per quilometratge, amb la qual cosa premiem la proximitat a meitat de preu, i llavors vuit llocs de productors individuals. Hi dedicarem 8.000 metres, i després tindrem 6.000 metres més de reserva per si no n’hi ha prou.
El sindicat demana un encaix logístic dels productors i agrupar-se.
No volem concursar el lloc dels productors perquè, si un agafa 10 llocs i, en comptes de 3 euros, en paga 50, què li diem al productor?
El sindicat proposa una mercat digital, que pugui facilitar aquesta logística als productors.
Si és per vendre al major, parlem-ne. Passa que som empresa pública i hem de dissenyar un concurs, que estem estudiant. Només el mercat de París el té.
Al juliol dediqueu la Universitat d’Estiu al malbaratament.
Hem optimitzat el nostre recinte del Banc dels Aliments. Vam ampliar el recinte de fred i hem arribat al milió i mig de quilos. Hem buscat un camí únic de l’orgànic per fer selecció d’aprofitament. Pensem que podem fer un milió més d’aprofitament. Se’n parla i hem organitzat la Universitat d’Estiu sobre això durant tres dies perquè tothom sàpiga que es fa arreu.
Com funciona el banc dels aliments? L’aportació dels productors no és reconeguda.
Per moure aquest aprofitament d’un milió i mig de quilos fan falta els majoristes i sobretot les zones d’activitats complementàries [ZAC] de Mercabarna, que fan transformació. També arriben espigoladors des de la producció. Entenc que els productors han d’estar per moltes coses i no sempre s’hi poden dedicar, però poden anar directament al banc dels aliments. No cal veure un modus vivendi en això de l’aprofitament: de les 300 empreses de les ZAC, només una demana el certificat fiscal per desgravar.
Des de Mercabarna, quina visió teniu del sector agrari a Catalunya?
Hem d’ajudar perquè el productor sigui competitiu, cal subvencionar la recerca, que pugui ser més productiu. El problema no és només la gran distribució, per als productors, el gran adversari; per cert: si no existís Mercabarna i, per tant, el 30 % i escaig de producte fresc que es ven a través de mercats municipals i botigues de carrer, potser la vida de l’agricultor seria pitjor. Nosaltres podem incidir perquè el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari i l’IRTA facin investigació, on no hi és la gran distribució.
La gran distribució juga amb avantatge en relació als productors.
Té el percentatge més gran. En aquesta lluita, només podem afavorir el productor en la millora de la producció, perquè al mercat no podem alterar unes lleis que no són de la distribució ni de Mercabarna, sinó que són globals. I la globalitat és relativament bona: si des d’aquí estem exportant un bon grapat de productes, hem de ser competitius per continuar-ho fent. Ara mateix, Polònia fa les seves pròpies pomes i Rússia està fent una inversió estatal per produir allò que importava d’aquí.
El productor ha de trobar el seu encaix en el mercat global?
Efectivament. Cooperatives de Lleida i Girona ho han aconseguit. Actel exporta el 70 % i no és fàcil. I ho aconsegueix amb rendibilitat. Per això, cal agrupar-se.
La crisi climàtica no ha de fer-nos replantejar l’exportació?
Llavors, ens haurem de plantejar la importació. Fa cinc anys es va parlar molt del tomàquet. Aquí de tot el que exportàvem de tomàquet, el 8,5 %, l’exportàvem a Holanda i d’Holanda n’importàvem l’1,5 %. Per tant, què fem amb aquest 8,5 % si qüestionem la importació d’aquest 1,5 %. El tema climàtic ja ens farà reduir aquestes rucades: enviem un camió de tomàquet cap a Holanda i ens creuem amb un que en porta d’allí. Però mentrestant, hem de ser més hàbils en el nostre lloc de treball. I hem d’exigir als governs que ens ajudin a posicionar-nos al mercat, per veure què es fa a altres bandes i orientar la producció aquí en funció del mercat global. / Albert Garcia
