gener 2015
MARIA CARRERAS – Cada dia més, quan dius trepat, la gent pensa en la Conca de Barberà i, en el món del vi, quan dius Conca de Barberà, la gent l’associa amb el trepat”, explica el president de la Denominació d’Origen Conca de Barberà, Carles Andreu, sobre aquesta varietat de vinya que només és present a la Conca. “És una oportunitat única per donar a conèixer un producte singular, i tot i que això encara té molt de recorregut i tenim molta feina per fer, crec que hem trobat una manera per donar-nos a conèixer com a territori vitivinícola: la de vincular el territori amb una varietat”.
Carles Andreu treballa a l’explotació familiar. Fins al 1991 feien el que encara avui en dia fa la majoria de viticultors de la zona: portar el raïm a la cooperativa o vendre’l a tercers. Aquell any, però, van decidir tancar el cercle i elaborar, embotellar i vendre el seu propi vi. Naixia el celler Caves Andreu, situat a Pira (Conca de Barberà). Ara gestionen unes 90 ha, de les quals, n’utilitzen els raïms de la meitat per a l’elaboració. La filosofia del celler, com explica el pagès, és l’aposta pels productes diferenciats i de qualitat: “Mai no hem volgut créixer de pressa i fer quilos”. Per exemple: “Amb el trepat, treballem amb vinyes bastant velles. Tot i que les joves tenen més rendiment en quilos/ha, busquem més qualitat, la concentració del gust”.
De fet, si alguna cosa defineix la trajectòria del celler Caves Andreu és el seu esperit inquiet i innovador de bracet amb la cerca de la màxima qualitat. “No n’hi ha prou de dir ‘jo tinc una varietat que no té ningú més’. El vi ha de ser bo, si no, no funciona”, defensa Andreu. Aquest tarannà explica que fossin els pioners en la reivindicació del trepat com a varietat genuïna de la Conca, o els primers d’elaborar un vi negre monovarietal amb trepat, el 2004, o un vi blanc només amb parellada.
Com a president de la DO, Carles Andreu, valora la implicació dels cellers de la DO en l’aposta pel trepat: “Per donar a conèixer la comarca i els seus vins ens agafem al trepat com a punta de llança per mostrar tot el que hi ha darrere”. I apunta: “Aquests darrers anys ha augmentat la producció del trepat, sobretot, per la moda del cava rosat”.
BINOMI: TERRITORI I VARIETAT • Carles Andreu destaca el pes històric que acumula el trepat: “Quan parlem de trepat, parlem d’història, de territori, de cultura… és una varietat que els nostres avis i rebesavis la van cultivar durant molts anys fins que va arribar fins a nosaltres. A mi em fa molta il·lusió. I amb tota aquesta història al darrere, poder fer un vi bo i donar-lo a conèixer al món, per a nosaltres és tot un repte barrejat amb una part d’orgull”.
A més, entre el poc que se sap del trepat es pot dir que és una història de supervivència: si bé es coneix que abans de la fil·loxera (a final del segle XIX), hi havia vinyes de trepat a diverses comarques catalanes, després només va ser a la Conca on es va replantar. “Aquí era una varietat majoritària, suposo que perquè estava molt ben adaptada”.
A més, segons Andreu, aquesta aposta pel trepat va en consonància amb la tendència actual: “Durant molts anys la tendència ha estat la d’utilitzar varietats de fora, que la gent anomenava ‘millorants’, fins que, sortosament, s’han adonat que aquí tenim una sèrie de varietats locals que si les treballem bé ens aporten un tret diferencial i que podem vendre com a singulars, i això, en el món del vi i en aquest món global és molt important”.
VINIFICACIÓ DEL TREPAT EN NEGRE • “El trepat és una varietat que està molt adaptada i es treballa molt bé per fer vins rosats i caves rosats: té poc color, no té un grau d’alcohol gaire alt en el seu punt de maduració…”. Però, seguint el camí de l’aposta pel trepat i d’acord amb el caràcter inquiet del celler, Caves Andreu va treure, el 2004, el primer vi negre monovarietal de trepat. “La gent ens va dir que estàvem bojos, que ens equivocàvem perquè el trepat no servia per a negres. Però nosaltres intuíem que si bé no servia per fer un vi negre contundent, de molt de color, de molt d’alcohol, sí que serviria per fer un vi negre en termes d’elegància i finor. I, de fet, aquestes característiques són el tret diferencial”.
I és que el tractament i l’elaboració del trepat per a negre és més complicat: “Hem d’intentar buscar que el raïm tingui un o dos graus més d’alcohol, que tingui una mica més de color… això vol dir que moltes vegades hem de recórrer a vinyes molt velles, a les quals la producció ja ha baixat molt, o, fins i tot, fer caure raïms a l’estiu per fer-li baixar la producció; també s’ha d’esperar i veremar molt més tard, i això augmenta les probabilitats que el raïm no hi arribi sa… En definitiva, l’hem de cuidar i contemplar molt més. És més arriscat i més complicat”, explica el viticultor.
Aquesta emprenedoria, i aquesta llarga trajectòria per la recuperació del trepat a la Conca de Barberà, ha fet mereixedor el celler Carles Andreu del Premi Territori de l’edició 2015 de la Guia de vins de Catalunya. Carles Andreu conclou: “Allò important és tenir molt clar a on vols anar, i la nostra és una aposta pels vins de qualitat, i caminem a la velocitat que les circumstàncies ens permeten, sense pressa”.
