juny 2024
MARTA CIVIL I SERRA / La Torre d’Orsità (Lluçanès)
Arribem a la Torre d’Oristà, un poble rural del Lluçanès, d’uns 200 habitants. És 22 de maig i els camps ens saluden acariciats pel verd de les darreres pluges i uns badabadocs atents es converteixen en testimonis actius de la vida a la granja.
L’Albert Puig ens rep pendent de les cries de conill que acaben de néixer i que es mantenen als nius, al costat de les mares reproductores. Les gàbies de la granja respiren a l’aire lliure, sota una estructura amb els laterals protegits per preservar-les del fred i el vent. “Durant els primers 10 dies després de néixer, a totes les cries de conill els dono personalment de mamar, per garantir que estiguin ben nodrides”, ens explica l’Albert, en una setmana de feina intensa i delicada.
Volia ser pagès. Des de ben petit, l’Albert sabia que volia dedicar-se a la granja que el seu pare, en Josep, va crear ara fa 45 anys. Estudià a l’Escola Agrària Quintanes i Enginyeria Agrònoma a la Universitat de Vic. “Vaig escollir estudiar a prop de casa, per combinar-m’ho amb la feina, però finalment no vaig acabar la carrera”, ens desvetlla l’Albert. L’any 2007 va incorporar-se com a jove pagès a l’explotació familiar, va afiliar-se a Unió de Pagesos i va demanar assessorament a la delegació que el sindicat té a la capital d’Osona. Avui, l’Albert és el representant nacional de Conills d’Unió de Pagesos.
Ha treballat per fer créixer i, sobretot, fer viable el negoci familiar dedicat a la cria de conills, una explotació ramadera formada per dues finques —la granja Pla Foguetes a la Torre d’Oristà (Lluçanès), amb 600 mares de conill; i la granja Messa a Avinyó (Bages), amb 400 mares—, amb dues hectàrees de cereals i boscos, i que avui dona feina a una persona i mitja. És una explotació amb la màxima tecnificació possible, mantenint sempre un sistema de producció artesanal.
LLONGANISSA DE CONILL • Amb la marca 100 % Conill comercialitza conill de proximitat, elaborats de conill i, ara també, llonganissa artesanal de conill, un producte innovador que va néixer de casualitat, per resoldre un problema. “La iniciativa de fer la llonganissa de conill va sorgir perquè uns conills se’ns van fer molt grossos i en portar-los a l’escorxador ens vam trobar que no ens els van pagar. Arran d’això, un amic em va proposar que podríem fer una prova de llonganissa de conill, ja que ell en feia de porc”.
L’Albert reconeix que la llonganissa de conill no seria una realitat sense l’equip i la família de La Rocassa, on elabora la llonganissa, i el suport del Consorci del Lluçanès. “El Consorci del Lluçanès va creure més en la llonganissa de conill que jo mateix”, corrobora. Així va ser com, després de dos anys d’inversió i de feina en R+D+I van obtenir la recepta definitiva; el budell és de porc, però això no interfereix en el gust final del producte.
A partir d’aquí, gràcies a la insistència del Consorci del Lluçanès i el suport de la Xarxa Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona, la llonganissa artesanal 100 % Conill va presentar-se públicament al Gastronomic Forum Barcelona 2023, i va seduir el jurat, que li va concedir dos premis. “El premi més innovador ens el van donar perquè una llonganissa feta 100 % de conill no l’havien vist mai; i el premi a la biodiversitat perquè nosaltres controlem tota la roda de producció, des que el conill neix fins que venem. És un cicle de 150 dies: 60 dies de naixença, lactància i engreix del conill, i 90 dies per fer el producte i l’assecatge”.
El resultat és un nou producte que dignifica la carn de conill i ofereix l’opció d’un embotit més sa, saludable i menys greixós que el de porc, i pot ajudar a capgirar el consum de carn de conill, que a Catalunya, s’ha reduït a la meitat en la darrera dècada.
MILLORAR EL FUTUR DEL SECTOR • L’Albert considera que per resoldre el problema actual de la pagesia cal controlar la cadena de valors. “El cost de la producció ens ha pujat un 38 % i el preu de compra de conill, un 12 %; per això moltes explotacions de conill estan desapareixent. A més, que jo treballi a pèrdues i que la gran distribució estigui guanyant un 350 % no té sentit. Per anar bé, la gent hauria de preguntar-se si un producte és de proximitat i si el productor s’hi guanya la vida”, afirma, contundent. Insisteix que la crisi del cereal a Ucraïna ha afectat totes les explotacions ramaderes, també les dedicades a conill.
DIVERSIFICACIÓ • L’Albert destaca que un dels principals problemes de les granges ramaderes és la falta de viabilitat. Segons ell, fins fa 10 anys, una família podia viure de la cria de conills. “Ara, una explotació cunícola ha de diversificar; fer com jo: venda directa o combinar-ho amb un ingrés, que pot ser agrari, però no només de la granja”. Unes recomanacions que poden ser model d’innovació i viabilitat per a altres explotacions ramaderes. “Del conill se’n poden fer salsitxes, botifarres, llonganisses (com faig jo), nous formats o cinquenes gammes, que en realitat són productes envasats i precuinats que només cal escalfar-los i ja te’ls pots menjar”.
A mitja tarda, a l’Albert encara li queda part de la jornada laboral a la segona finca que tenen, a la granja Messa, a Avinyó. L’objectiu és poder oferir producte tot l’any, també llonganissa de conill, que ja venen a particulars, restaurants i botigues gourmet. “Si rebo una trucada d’un número que no conec sempre l’haig d’atendre; mai no saps si es pot tractar d’un possible nou client interessat en els nostres productes”.
Mentrestant, la llonganissa 100 % Conill que elabora l’Albert ja forma part del producte autòcton del ‘Lluçanès territori serè’, al costat, entre d’altres, dels cigrons d’Oristà.
