setembre 2020
Camp de panís de regadiu a Linyola (Pla d’Urgell)/JAVI MARTÍN
MARIA CARRERAS – ReUnió de Pagesos insisteix que la propera Política Agrària Comuna [PAC] 2021-2027, s’ha d’orientar més decididament cap a la pagesia professional. Sobre aquest objectiu marc pivoten altres fites acordades en el marc de la Taula Agrària sobre el model d’aplicació de la PAC a l’Estat espanyol, com les que fan referència a la figura de l’agricultor genuí i als pagaments redistributius, aspectes que Unió de Pagesos va demanar a la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, que traslladés a la Conferència Sectorial d’Agricultura, del 23 de juliol, on van participar tots els consellers autonòmics del ram i el ministre d’Agricultura, Luis Planas.
Per altra banda, el sindicat apunta que l’acord del Consell Europeu de destinar un 40 % de la despesa de la PAC a qüestions ambientals i climàtiques condiciona molt el que es pugui dedicar a ajudes redistributives, a joves o al paquet d’ajudes sectorials associades a la producció, aspectes que Unió de Pagesos considera molt importants de cara a la redacció del pla estratègic estatal, que ha de servir per definir l’aplicació de la PAC en l’àmbit estatal. El sindicat demana que el cost de fer front a aquest major nivell d’exigència no sigui a preude retallades en d’altres partides, sinó que es busquin fórmules, com una major dotació al pla de recuperació, que també serveixein per aprimar les desigualtats del medi rural i contribueixin a evitar-ne el despoblament.
la pac, per als professionals • De manera primordial, el sindicat considera que cal centrar els ajuts directes de la PAC en els agricultors per als quals l’explotació agropecuària suposa una part significativa de la seva economia, és a dir, en aquells que s’inclouen dins la definició l’agricultor genuí, i aquests, per a Unió de Pagesos, haurien de ser aquells per als quals l’activitat agropecuària suposa l’obtenció d’uns ingressos agraris d’almenys un 25 % dels ingressos totals, això sí, establint una franquícia de 1.250 euros d’ajuts directes (petit agricultor), per evitar l’exclusió dels sectors socials del món rural. El sindicat considera que no es pot perpetuar més el fet que el 5 % dels perceptors de la PAC a l’Estat acaparin el 50 % de les ajudes directes, i defensa que la pagesia professional és amb qui s’ha d’invertir perquè és la que garanteix un model agrari productiu i sostenible, a la vegada que és qui té la voluntat de continuar amb l’activitat i quedar-se al territori.
LíMIT d’ajuts • Unió de Pagesos també defensa l’aplicació a l’Estat espanyol del màxim d’ajuts per explotació, tot tenint en compte el cost de la mà d’obra de l’explotació agropecuària; en aquest sentit, valora l’anunci del ministre Planas del mateix 23 de juliol, quan va dir que proposava un sostre de 100.000 euros per perceptor, modulable segons els costos salarials. Unió de Pagesos també aposta per l’aplicació diferenciada per a cada agroregió (zona agrària de característiques similars en què es divideix l’Estat) dels pagaments redistributius de les primeres hectàrees.
millorar l’aplicació de la pac a l’estat • L’aplicació d’aquestes mesures permetria, segons el sindicat, per una banda, deixar enrere el favoritisme que l’anterior Govern de l’Estat va aplicar el 2014 als perceptors de més de 150.000 euros en ajuts directes de la PAC, i per l’altra, superar l’aplicació irregular a l’Estat espanyol de la figura de l’agricultor actiu, reiteradament denunciada per Unió de Pagesos, la qual va obrir la porta a la creació de condicions artificials per percebre els ajuts directes de la PAC.
El sindicat també defensa que la pagesia professional es mereix disposar d’una xarxa de suport directe de la PAC més robusta i semblant a la de països com França o Alemanya.
pressupost • El capítol del pressupost ha estat molt polèmic des que, el 21 de juliol, el Consell Europeu el va fer públic. Diverses organitzacions com la COPA-COGECA (vegeu la Crònica de Brussel·les, pàg. 8) en critiquen la retallada, tot i que l’afirmació dona lloc a l’error si en comptes de preus corrents es valora en preus constants (vegeu la notícia de la pàgina següent). De fet, el mateix ministre Planas, en la roda de premsa prèvia a la Conferència Sectorial del 23 de juliol va dir: “Hem utilitzat la mateixa metodologia que el ministre Cañete el 2013, per tant, les xifres són perfectament comparables, i el resultat és una aportació de 48.000 milions d’euros més. Així doncs, objectiu complert”.
pla de recuperació • Pel que fa al Pla de recuperació per reactivar l’economia europea arran de la crisi ocasionada per la covid-19 (conegut com a Next Generation UE), el Consell Europeu va aprovar destinar-hi 750.000 milions d’euros, dels quals 500.000 seran en forma de transferències i 250.000 via crèdits. Un 80 % del pressupost del Pla es destinarà a aconseguir que els Estats modernitzin l’economia a través de la doble transició energètica i digital, l’anomenat fons de recuperació i resiliència; a banda d’aquest fons, també hi ha una partida addicional de 7.500 milions d’euros per al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural [FEADER]. Segons Unió d’Unions: “No és equilibrat que dels 750.000 milions del fons Next Generation UE, només un 1 % es destini al sector agrari”.
Del total del fons, a l’Estat espanyol li toquen 140.000 milions d’euros: 77.000 en ajudes directes i 63.000 en crèdits per a la reconstrucció de l’economia.
El 2 de setembre, el coordinador Joan Caball va participar en una reunió d’Unió d’Unions amb el ministre Planas per desgranar-li aquestes propostes i aconseguir compromisos.
