desembre 2016
MARIA CARRERAS, Falset (Priorat)/ L’esperit de lluita, l’inconformisme, i les ganes de seguir treballant amb actitud constructiva per millorar les condicions de vida del col·lectiu pagès perviu en aquells afiliats i afiliades que a dia d’avui consitueixen el sector social de la Pagesia Gran d’Unió de Pagesos. Així es va constatar, el 27 de novembre a Falset (Priorat) en el transcurs de la 2a Assemblea de la Pagesia Gran del sindicat, que va aplegar més de 200 pagesos i pageses afiliats que han arribat a l’edat de jubilació o que ho faran properament. L’Assemblea va significar la superació del procés constituent —iniciat el març del 2014 amb la celebració de la 1a Assemblea a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà)—, i l’inici d’una etapa centrada a millorar les condicions de la pagesia gran.
Identitat, lluita, futur • Aquest lema va presidir l’Assemblea. No només en la pancarta que vestia l’escenari del Teatre l’Esperança de Falset, sinó, sobretot, en els objectius de treball que es van establir i que van quedar recollits en el Manifest de Falset. Un dels principals punts i molt recorrent en diferents intervencions va ser la determinació de lluitar perquè les pensions tinguin garantida una renda mínima. I l’afiliat, Pep Suñé, encara va anar més enllà: “És un dret adquirit. A part del que hem cotitzat, hem fet una tasca per al país en molts àmbits: cultural, territorial, mediambiental, de producció de productes de qualitat… Hem de lluitar a peu i a cavall per arribar, com a mínim, a la mitjana de les pensions de Catalunya”.
Altres prioritats de treball que es van acordar són la d’exigir als governs que millorin i destinin els recursos suficients a les polítiques de dependència, que al món rural quedi garantit l’accés als serveis bàsics i assistencials, i que s’asseguri el relleu generacional al camp.
Més enllà del que recull el Manifest de Falset, la taula rodona que es va celebrar va servir per aplegar altres inquietuds i necessitats. Per exemple, en Pep Riera va fer al·lusió a la pedagogia per partida doble: “Hem d’explicar el model sindical basat en la participació que entre les organitzacions agràries només té Unió de Pagesos, i també hem de fer pedagogia als consumidors. Nosaltres podem fer-ho perquè tenim arguments, els coneixements i el temps”.
Per la seva banda, la directora general de Famílies, Roser Galí, sobre qui va recaure la inauguració de l’Assemblea, va manifestar abans de res: “He vingut a escoltar” i va emplaçar els assistents a continuar sent propositius per afinar en les polítiques dirigides a la gent gran i, en concret a la pagesia gran. I si va fer els deures bé, a la llibreta on no va parar d’escriure notes, també hi va poder anotar d’altres demandes tractades, com la necessitat de més centres de dia, les dificultats de la mobilitat als pobles, la sinistralitat laboral al camp, la pobresa energètica, l’abandó de terres o l’èxode dels joves dels pobles per motius laborals.
La lectura del Manifest de Falset, al tram final de l’Assemblea, també va tenir unes paraules de record i gratitud per als afiliats que han mort i que van lluitar en nom d’Unió de Pagesos per la defensa de la terra i del país. I, precisament, apel·lant a la identitat del sector i a la d’Unió de Pagesos, va ser com el coordinador nacional, Joan Caball, va cloure la 2a Assemblea de la Pagesia Gran, i no sense avançar una mobilització de les grosses: “Per continuar preservant la identitat del sector agrari cal que portem els tractors a les carreteres i que apleguem moltes persones a Barcelona; ara és el moment de continuar lluitant, perquè si no aconseguim garantir un present, serà impossible tenir un futur”.
La feina feta • El responsable de l’Àrea Social del sindicat i conductor de l’acte, Salomó Torres, també va tenir temps per explicar la feina que ha fet el sector de la Pagesia Gran des que es va constituir, i que s’emmarca en el ‘Projecte Caliu’. “És una manera de recuperar els valors i el treball fet de persones que durant molts anys van capitanejar la lluita sindical”, va dir Torres. Entre les xerrades, formacions, i visites realitzades destacta el projecte Vida, Terra i Arrels que ha portat els membres de la Pagesia Gran a 55 escoles per explicar l’ofici de pagès.
La Comissió • També es van presentar els membres de la Comissió que vetllaran perquè el sector social continuï actiu. Són els afiliats: Mercè Masip, de la Granadella (Garrigues), Josep M. Segués, d’Almenar (Segrià), Joan Antoni Boldú, de Lleida (Segrià), Lluís Parés, de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Pep Suñé, de la Fatarella (Terra Alta), Josep Carnicer, de Sant Martí de Riucorb (Segarra), Marcel Colell, de Pinós (Solsonès), Baldiri Farrés, de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Enric Casadó, de Garcia (Ribera d’Ebre), Pere Mascort, de Brunyola (la Selva), Montserrat Llosa, de l’Aldea (Baix Ebre) i Francesc Riu, de Verges (Baix Empordà).
Abans que comenci l’Assemblea, entre abraços de retrobades, aprofitem per interpel·lar alguns membres de la Comissió de la Pagesia Gran d’Unió de Pagesos per saber de primera mà quin sentit té per a ells la formació d’aquest col·lectiu social, quines línies de treball prioritzaran, què s’ha fet fins ara o quins valors, sindicals i humans, cal transmetre a les generacions que els succeeixen.
La raó de ser de la Pagesia Gran • “Volem subratllar la tasca continuada que ha fet Unió de Pagesos i mirar de repercutir-la en el tram final de la gent pagesa. No només per reivindicar unes pensions dignes, sinó també per treballar per garantir la viabilitat del món rural i reivindicar també que la feina de pagès és imprescindible per a una Catalunya de futur”, exposa l’afiliat Pep Suñé. I, en Josep M. Segués, afegeix: “Que ens fem grans no vol dir que no puguem continuar lluitant pel que creiem i per no perdre uns drets que ens hem guanyat”. Per la seva banda, segons l’afiliada de la Granadella, Mercè Masip, el col·lectiu transcendeix la pagesia: “També representem la gent gran que viu als pobles i, per tant, que tenen problemes de mobilitat, de serveis socials… I com que tenim menys obligacions laborals, tenim temps per presentar batalla on faci falta”. Queda palès, doncs, que la pagesia gran és més activa que mai i revindica un paper actiu en la lluita per millorar les condicions del col·lectiu.
Línies de treball • Tots apunten les mateixes prioritats de treball, que pivoten entorn de garantir una renda mínima per a les pensions, la millora dels serveis bàsics i assistencials i la garantia del relleu al camp. “Tot i que les pensions són molt importants i volem equiparar-nos al que es diu la renda mínima garantida, també és essencial lluitar perquè la llei de dependència tingui un pressupost que garanteixi que la gent afectada estigui atesa com es mereix”, diu en Pep Suñé. “Els pagesos cobren poc i les dones de pagès, menys”, diu la Mercè respecte de les pensions. I continua: “A més, no cal oblidar l’aïllament que patim als pobles: tenim pocs serveis, per a la gent gran és una epopeia haver d’anar al poble o a la ciutat del costat per anar al metge, el transport públic és molt deficitari…”. I, en aquest sentit, ella mateixa proposa: “L’Administració hauria de potenciar i invertir en els centres de dia, que no són tan costosos com les residències, i contribueixen a millorar les condicions de la gent gran, molta de la qual viu sola, als pobles”. I, per evitar tant el desmantellament de serveis a les zones rurals com la migració dels joves a les ciutats, és necessari que els governs destinin més esforços per assegurar el relleu generacional al camp. “Als pobles queden quatre pagesos. L’alimentació cada cop creix més. Doncs alguna cosa caldrà fer, com potenciar la incorporació de joves”, diu en aquest sentit, Joan Antoni Boldú. I l’afiliat del Baix Llobregat, Lluís Parés aporta : “En territoris com el meu és bàsic que el relleu generacional vagi acompanyat de la disciplina urbanística”. I afegeix: “Amb l’abandonament del camp o l’envelliment del camp mor una manera de viure, un tipus d’organització familiar, s’està perdent aquesta cultura pagesa”.
I els membres de la Comissió de la Pagesia Gran del sindicat no s’obliden de l’Administració: “El Parlament diu que l’agrari és un sector estratègic però el Govern no hi destina prou recursos. La filosofia és bona i el paper ho aguanta tot però necessitem fets”, esgrimeix Suñé. I la Mercè reprova: “L’Administració està allunyada del sector: fa lleis i aplica mesures des de la llunyania del despatx i són mesures que estan molt apartades de la realitat. Ens haurien de tenir més en compte i consultar-nos més”.
Transmetre els coneixements • Una de les tasques de la Pagesia Gran és transmetre l’experiència i els coneixements als petits de casa. “La mica que he après a la vida no m’ho vull endur amb mi, sinó que m’agrada transmetre-ho als més joves”, diu en Lluís Parés. Així, entre d’altres activitats, destaca la visita a escoles on han explicat l’ofici de pagès i han ajudat els nens i nenes a plantar un cirerer o a començar un hort. “Ha estat una experiència molt enriquidora; a banda que et fan recular l’edat veus que els pots explicar coses útils —per exemple, que les patates no vénen del supermercat, sinó de l’hort— i ajudes a reduir la distància entre el camp i la ciutat”, explica Josep M. Segués.
Es valors • Tots, sense excepció, coincideixen a situar l’esperit de lluita com el més important que no cal perdre. “El valor de la lluita i la dedicació al sindicat per aconseguir millores per al col·lectiu”, aprecia l’afiliat Josep Carnicer. I fent referència al moment actual, Pep Suñé afegeix: “Per molt que ens hàgim jubilitat no podem perdre aquest esperit i hem de continuar assistint a les assemblees i a les mobilitzacions perquè les retallades que estan fent també ens afecten i són infinits els motius per continuar lluitant per una pagesia digna i un país de futur”. I l’afiliat Marcel Colell associa dues aptituds més a la lluita: “La capacitat de treball i la necessitat d’informar-se i formar-se contínuadament i de transmetre aquests coneixements per tenir capacitat de lluita. A vegades, cal deixar de treballar un dia per anar a una manifestació!”. Per la seva part, Lluís Parés posa l’exemple de la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat: “El Parc Agrari existeix gràcies a la lluita d’Unió de Pagesos. Cal ser conscients que vivim en un territori amenaçat, i per defensar el territori ens cal lluita sindical i companyonia”. Per acabar, la Mercè, constata: “Els que som d’Unió de Pagesos som lluitadors de mena, tossuts, soferts i honestos. Treballem perquè les coses es facin més bé, per una societat més justa, per transmetre la importància de la professió pagesa i la seva dignificació i ens estimem i cuidem el territori”.
