agost 2026
Marcel·lí Torras i el seu fill Oriol, a la seva finca d'Òdena (Anoia), són un exemple del model de pagesia familiar que defensa el sindicat per a la nova PAC
No es pot entendre la posada en marxa d’una nova etapa de la Política Agrària Comuna [PAC] el 2028 sense recursos suficients per reforçar el suport a la pagesia professional ni sense capacitat de decisió des de Catalunya per adaptar-la a l’especificitat productiva i territorial. Amb aquests arguments, Raquel Serrat, coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, va defensar el posicionament del sindicat en una taula rodona amb el Departament d’Agricultura i les organitzacions que formen part de la Taula Agrària, el 14 de juliol, en el marc de la presentació del posicionament català sobre la nova PAC, que rebutja els eixos principals de la proposta de la Comissió Europea.
El document consensuat expressa el desacord amb aspectes centrals de la proposta oficial, especialment pel que fa a la governança territorial, el disseny de la futura política agrària i el finançament. Així, el posicionament català insta les institucions europees i el Govern de l’Estat a preservar una PAC amb recursos suficients i amb capacitat de resposta als reptes econòmics, socials i ambientals que afronta el sector.
ORIENTACIÓ DELS AJUTS • En la taula rodona, Raquel Serrat també va destacar: “Cal garantir una renda digna a les explotacions agràries i mantenir la sobirania alimentària com a objectiu estratègic de la Unió Europea”. Per al sindicat, els ajuts han d’orientar-se prioritàriament a les persones que viuen de l’activitat agrària i asseguren la producció d’aliments i la gestió del territori.
Unió de Pagesos va remarcar en aquest acte, com ja havia traslladat als grups parlamentaris europeus en una visita a Brussel·les al maig (vegeu La Terra núm. 517), que el Govern de l’Estat havia d’assegurar, en el marc dels Plans d’Associació Nacionals i Regionals [PANR], un nivell de recursos suficient tant per a les mesures de suport agrari i forestal com per a actuacions orientades al desenvolupament rural, com es va comprometre arran de l’aprovació de la moció al Congrés dels Diputats, a final de juny, que l’instava a mantenir el pressupost de la PAC a preus actualitzats del 2027 (vegeu la pàgina següent).
El sindicat reclama també que la reforma per al pròxim període no es tradueixi en una recentralització de la governança de la PAC. Per aquest motiu, defensa que Catalunya disposi de capacitat real per adaptar les polítiques agràries a les seves especificitats de producció i territori, i demana que el Govern estatal garanteixi tant el finançament necessari com una distribució territorial justa dels recursos.
COFINANÇAMENT EN MESURES DE MERCAT • D’altra banda, el sindicat rebutja la introducció del cofinançament estatal en mesures de mercat que preveu la proposta europea i que fins ara assumia íntegrament la Unió Europea, ja que suposaria el trencament del mercat únic. També considera necessari mantenir una PAC estructurada en dos pilars diferenciats, amb instruments específics per al suport a la renda i als mercats i per al desenvolupament rural.
Unió de Pagesos ja havia manifestat que considerava insuficient la dotació europea de la pròxima PAC prevista per afrontar pertorbacions de mercat o crisis geopolítiques, amb 6.300 milions d’euros inicials, i va reclamar que es tripliqués la xifra, fins als 19.000 milions, per cobrir totes les necessitats i per al reforçament dels mecanismes, en resposta al canvi climàtic, les malalties animals i les fluctuacions de mercat. El sindicat també reclama la recuperació dels recursos de desenvolupament rural que corresponen a Catalunya.
Per pal·liar els efectes del canvi climàtic, la coordinadora nacional va insistir que el reglament de la nova PAC hauria de concretar les inversions per reforçar la resiliència del sector, i en el cas de Catalunya, caldria prioritzar l’eficiència hídrica, augmentar la competitivitat de les explotacions agràries i desenvolupar una silvicultura adaptada a un clima cada cop més extrem. En aquest sentit, va recordar: “S’han de fer polítiques comunitàries considerant les particularitats dels països mediterranis, amb un clima més variable que els del nord”.
El sindicat també insisteix que la reforma de la PAC hauria de servir així mateix per simplificar la gestió administrativa, però alerta que propostes com un pla d’acció individual per agricultor podrien, en realitat, augmentar la càrrega administrativa.
ASSEGURAR EL RELLEU • El factor determinant de la futura PAC és que marcarà les decisions per al futur de la pagesia durant els pròxims anys, en un context i unes circumstàncies geopolítiques cada vegada més difícils.
Mentre duri el procés de negociació de la PAC 2028-2034, Unió de Pagesos continuarà defensant que la política agrària que en surti ha d’assegurar la viabilitat de les explotacions, reforçar la sobirania alimentària, afrontar els reptes del clima, la volatilitat dels mercats i garantir el relleu generacional. Per garantir aquest últim, el sindicat entèn que han de prevaldre els ajuts específics per a la successió en les explotacions i per a la incoroporació efectiva dels joves a les explotacions.
La fruita dolça és un dels sectors per als quals el sindicat s’oposa al cofinançament de la PAC en mesures de mercat.
El Congrés dels Diputats va aprovar el 25 de juny diversos punts d’una moció presentada per ERC a proposta d’Unió de Pagesos, entre els quals, assegurar que la PAC mantingui un pressupost a preus constants actualitzats del 2027, amb l’import de les mesures actuals.Aquest pressupost sortiria d’una partida europea de l’assignació mínima assegurada de la PAC per a l’Estat, a més del mínim proposat per la Comissió Europea per al nou objectiu rural i de la consignació anticipada dels fons de flexibilitat. Això permetria que les mesures actuals de la PAC a l’Estat espanyol disposessin de més recursos.
SUCOMITÈS DE SEGUIMENT • La moció també demana al Govern estatal que s’oposi al cofinançament de la PAC del 30 % en mesures de mercat (fruites i hortalisses, vinya i vi, apicultura, etcètera) proposat per la Comissió Europea, perquè no quedi part de la PAC en mans dels estats i perquè no es creïn competències deslleials. Un altre punt exigeix que la governança de la PAC garanteixi el marc institucional i jurídic de l’Estat espanyol en agricultura i desenvolupament rural, i que Catalunya i les altres comunitats tinguin un subcomitè de seguiment per a les qüestions establertes per autonomies.
El sindicat va traslladar fa mesos a eurodiputats i governs la necessitat que la nova PAC a l’Estat disposés del compromís d’un pressupost actualitzat per atendre, sobretot, les necessitats de la pagesia professional. • C. S.
Estefanía Torres
responsable tècnica de Relacions Internacionals d’Unió d’Unions
La proposta de pressupost de la Comisió Europea per a la nova PAC és encertada, tenint en compte el model d’agricultura i ramaderia que hi ha a Catalunya i a Espanya?
No, perquè la proposta europea redueix el pes específic de la PAC dins del pressupost de la Comissió Europea i crea incertesa sobre el seu finançament en el futur. Per a una agricultura diversa com la d’Espanya i Catalunya, amb un pes molt important de les explotacions familiars, és imprescindible mantenir un pressupost sòlid i específic, que garanteixi la renda agrària, la producció d’aliments i la cohesió territorial.
Quines implicacions tindran els acords comercials internacionals en el desenvolupament de la nova PAC pel que fa a la compatibilitat?
La PAC només pot ser coherent si els acords comercials respecten les mateixes exigències ambientals, sanitàries i socials que s’imposen als productors europeus. El fet d’obrir el mercat a productes d’altres països que no compleixen aquests estàndards de producció que aquí són obligatoris fa més feble la competitivitat del sector agrari europeu i posa en risc la viabilitat de moltes explotacions. La reciprocitat ha de ser un principi irrenunciable.
Com pot encaixar aquest projecte de política agrària en el context geopolític actual, que distorsiona molt sovint els mercats internacionals i fa apujar constantment els preus?
El context internacional inestable demostra que els països membres de la Unió Europa necessiten reforçar la seva autonomia alimentària. La nova PAC hauria de prioritzar la capacitat productiva d’aquests països, a més de l’estabilitat de les explotacions agràries, i també hauria de tenir a punt instruments eficaços de gestió de crisi. Tenint en compte la situació general, caldria garantir alhora la producció d’aliments, perquè, al cap i a la fi, és una questió estratègica, de seguretat i de resiliència davant de les tensions geopolítiques que ens afecten. • C. S.
