“La política d’immigració és kafkiana”

Parlem amb el conseller de Treball, Afers Social i Famílies Charkir El Homrani (Barcelona, 1979) de contractació laboral, formació, prevenció en riscos laborals i atenció a la gent gran al camp. I ens remarca l’anomalia que suposa que la seva predecessora sigui a la presó.

Com fomenten la contractació al camp?
Treballant conjuntament podem donar respostes al teixit agrari d’aquest país. Un bon exemple és que, fa un any, amb Unió de Pagesos i el Departament d’Agricultura vam quedar que calia obtenir demanda de treball per fer la campanya de la fruita dolça, ja que, per via del Servei Català d’Ocupació (SOC), el 2018, només 200 persones van treballar al camp, i enguany hem obtingut més de 2.000 demandes. No dona respostes a totes les necessitats del sector agrari, però és un pas important. Fins i tot, un 75 % de la disponibilitat de mà d’obra que hem aconseguit per aquesta campanya agrària no havia treballat mai al camp.

Tenim autoritzacions de treball per a col·lectius en risc d’exclusió?
Dins d’aquests 2.000 hi ha el col·lectiu de joves migrants que han arribat sols, els quals, a partir de la formació, podran estar disponibles perquè la pagesia els contracti. Hem trobat una via perquè cal regularitzar la situació administrativa dels menors i podem donar-los permís de residència i un cop tinguem això llest ja podem gestionar el permís de treball. Però no tenim les competències completes ni la capacitat de gestionar-ho al ritme i amb l’agilitat que necessita el teixit productiu. Aquest és un dels drames que tenim.

Què en pensa de la política espanyola d’immigració?
Arriben persones a l’Estat amb pastera i se’ls dona una ordre d’expulsió que no s’executa. Aquesta ordre d’expulsió provoca que durant tres anys aquestes persones queden excloses del sistema. La política d’immigració espanyola és kafkiana: fa que la gent no es pugui guanyar la vida i la necessitem per treballar. Si dones una ordre d’expulsió i no l’executaràs, allò que has de fer és un permís de treball temporal, perquè la persona es pugui guanyar la vida. Perquè, si no, la portes a l’economia submergida. Amb aquesta política d’immigració, l’Estat espanyol el que fa és crear tensió als serveis socials.

I com aborda aquesta qüestió amb el ministeri?
Deixen la gent en situació de vulnerabilitat al carrer i a sobre no se’ns deixa gestionar l’acollida amb els recursos dels quals podríem disposar. L’Estat espanyol no vol complir 17 sentències dels tribunals que diuen que les polítiques d’acollida són responsabilitat de les autonomies i han de traslladar-nos els recursos. L’Estat ha de complir les sentències perquè qui fem l’acollida de veritat tinguem els recursos i les competències per fer-ho.

Caldrà treballar-ho al Congrés.
Sí, sí, ho he parlat amb les diputades al Congrés perquè facin un bateria de propostes, perquè la política d’immigració espanyola actual no té cap sentit. D’altra banda, la política d’immigració ha de ser més global en l’àmbit europeu. En primer lloc, cal crear oportunitats als llocs d’origen i vies d’immigració regularitzades i endreçades. Després, cal revisar la Llei d’estrangeria, per la manca de drets en aspectes com la participació política de persones immigrades que contribueixen econòmicament i socialment al país.

La Generalitat quin marge té per fer atractiva la feina al camp?
És limitat perquè parlem de règim de Seguretat Social i és competència estatal. Podem donar continuïtat al treball, al llarg de les diverses campanyes a través de la fruita dolça, la vinya, el cítric, etcètera, als diversos territoris. Dins d’aquestes 2.000 persones, hi ha un col·lectiu que són perceptores de la renda garantida de ciutadania. Ara volem introduir, en el reglament de la renda garantida de ciutadania, que puguin suspendre la percepció de la prestació, però reincorporar-s’hi quan acabin la feina. Serà un incentiu perquè no perdran la prestació. En un país on tenim 350.000 aturats val la pena estudiar eines per donar-los treball.
Enguany, Treball ha donat sortida als plans ocupacionals per a la gestió de la campanya.

Com preveuen endegar-ho en la pròxima?
Parlant-ho amb els actors implicats, per millorar la gestió d’aquests plans d’ocupació en la convocatòria del SOC de l’any que ve, perquè sigui més fàcil per a tots: ajuntaments, ens supramunicipals de l`àmbit territorial on es fa la campanya i els sindicats agraris. La concertació forma part de l’ADN d’aquesta conselleria. Una de les coses que aquest país té, com a valor afegit, és una cultura de la concertació i el diàleg molt gran i, això, ens permet, davant limitacions competencials, poder trobar solucions.

La formació contínua s’adaptarà al sector agrari?
Finalment, se’ns farà un traspàs de la formació continuada. Hem de mirar de quina manera podem dissenyar un sistema que no sigui com el de l’Estat i donar bona resposta a la majoria del país, que és petita i mitjana empresa. El sindicat n’és molt reivindicatiu, i amb raó. Hem de buscar una solució per com millorem aquesta formació. És en un sector que està en evolució, on les competències tècniques han canviat, hi ha nova maquinària i cal molt suport. Si aquest departament explica que en el món del treball, ara mateix, la millor manera d’apoderar les persones és amb unes competències per qualificar-se, hem de contribuir-hi específicament en el món agrari.

Com aborden els riscos laborals en l’activitat agrària?
Hem signat convenis entre l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral i Unió de Pagesos que ens permeten treballar la prevenció en el sector agrari. En un sector com l’agrari és tan important el treball com la visualització d’aquest treball. Hi ha Agricultura, però als altres departaments també hem de fer un treball específic, cal una visió transversal. I per això són importants els convenis amb altres departaments.

Com traslladen les polítiques d’igualtat al camp?
La Direcció General d’Igualtat ha creat una eina perquè les empreses de menys de 50 treballadors puguin fer plans d’igualtat. Aviat ho presentarem a Unió de Pagesos. Hem d’adaptar les eines de suport per complir els plans d’igualtat, per visualitzar la igualtat efectiva a tots els sectors.

Com ajuden la gent gran al territori?
El repte és tenir cura de l’envelliment on hi ha nuclis petits de població i distàncies molt grans. Tenim una assignatura pendent. Incorporarem unes ratios diferenciades en el contracte programa de serveis socials, segons la dispersió territorial, perquè pel fet que un territori tingui menys població no deixi de tenir menys serveis socials. En determinats territoris, en parlar de residències o centres de dia, has de parlar de mobilitat. Tenim un milió i mig de persones de més de 65 anys. Hem de superar que el debat sigui sobre la dependència. La gent gran és activa i cal aprofitar aquest valor. Volem que hi hagi un dret a l’envelliment quilòmetre zero i a decidir com envelleixes. La solució de la residència ens la plantegem en l’últim moment. Tothom vol envellir a casa seva, al seu entorn. La solució han de ser els serveis d’atenció domiciliària. // Albert Garcia