desembre 2015
MARIA CARRERAS – MANRESA / A la casa Pallareta, al Poal de Manresa (Bages), fa tres anys que s’hi ha reprès l’activitat agrària. El que fa més de deu anys havia estat una explotació porcina de cicle tancat, ara és una explotació d’aviram ecològic. I el responsable del canvi és en Gerard Font: “El meu pare tenia la granja de porcs. Jo vaig fer la carrera de fotografia, tenia problemes per trobar feina, i com que sempre m’havia sentit molt lligat al sector agrari, vaig decidir sol·licitar l’ajut a la incorporació i provar sort”. Quan li van atorgar, va començar a adaptar l’explotació porcina del seu pare —que havia estat 15 anys parada— al seu projecte d’aviram ecològic: “Com que estic en zona vulnerable no podia construir res de nou i vaig adaptar les naus de porcs per a les gallines i els pollastres, i tots els camps on el meu pare hi tenia plantat alfals, ara són els patis per a les gallines”.
A l’octubre del 2012, en Gerard va donar d’alta l’empresa Ecopallareta amb la producció i la venda directa d’aviram de carn de la raça Penedès, i d’ous, tot en ecològic, certificat pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica [CCPAE]. Té 600 ponedores i uns 700 pollastres. A més, fa un parell de temporades que fa horta ecològica amb varietats autòctones, com el tomàquet pit de monja. Tot plegat ho distribueix ell mateix a petits comerços i cooperatives de consum de la vora; tot, a menys de 10 km de la finca.
ADAPTACIÓ •Preguntant, estudiant, investigant, parlant amb gent… així és com en Gerard ha anat fent ofici. Alguns aspectes que ha hagut d’afinar és la despesa energètica, sobretot, per als pollets, o els àcars vermells que han agafat les gallines. En el primer cas, explica que, en lloc de propà i terres radiants que s’utilitzava per als porcs: “Utilitzo espais amb molt bons aïllaments i, des de l’any passat, faig servir una estufa de llenya. O sigui, intento utilitzar poca escalfor però mantenir-la molt bé”. I, per combatre els àcars, comenta que el fet d’haver de recórrer a mètodes alternatius, li ha costat més, però que se n’ha sortit. El concepte general per a tota l’explotació és el següent: “Tenir les instal·lacions el màxim de ben adaptades per poder destinar el mínim temps possible a aspectes que no estan relacionats amb el manejament diari”.
COM L’ÀVIA • A la Pallareta, quan els avis d’en Gerard menaven l’explotació, ja hi havia hagut aviram. “Sobretot, s’hi dedicava la meva àvia. Tenia unes 2.000 gallines de posta en gàbies. Ja de petit, jo l’acompanyava a aplegar els ous, l’ajudava a classificar-los i anava amb ella a repartir-los. De fet, ara reparteixo ous a llocs on la meva àvia ja hi anava”, explica. I afegeix: “Els meus avis tenien les gallines a terra i van fer el canvi a les gàbies com una gran innovació a l’explotació. I ara, mira’m! He tornat al sistema d’abans!”.
En Gerard afirma que li hagués agradat treballar amb una ponedora de raça autòctona, però ho va descartar perquè tenen una posta molt inferior a la de la gallina híbrida: “La diferència organolèptica no és significativa i vam considerar que no estaríem donant prou arguments al consumidor perquè pagués el que costa produir un ou de raça autòctona”.
No li ha costat gens treure’n rendiment econòmic “L’experiència que tinc amb els ous és espectacular. Vaig començar amb 65 gallines i no sabia què fer-ne, dels ous, i ara en tinc 600, i si produïssin més ous, més que en vendria. I tot local, no envio res a fora!”. I reflexiona: “No sé ben bé què passa amb l’ou, hi ha molta gent que no menja ecològic, però l’ou, sí que el vol ecològic. Potser, s’ha insistit molt en el tema de benestar animal, les gallines felices…”. En la venda, un dels trets distintius d’Ecopallareta és que venen els ous a granel: “Els col·loquem en cistells de vímet amb un cartell amb tota la informació que s’inclouria a l’ouera”.
RAÇA PENEDÈS •“Per la seva qualitat organolèptica”, a diferència de la major part dels productors d’aviram ecològic, en Gerard va apostar per la raça Penedès pota negra. “Té un índex de conversió (pinso/carn) bastant inferior al de la raça label rouge, que és la més habitual, però la carn és molt més melosa perquè, com el porc ibèric, té el greix infiltrat a la carn”, explica. De fet, en Gerard explica que és una raça que cap expert en avicultura ecològica no recomana: “Han de menjar més per aconseguir el mateix pes que un label rouge, això significa que els has de tenir més temps i que, per tant, pots fer menys engreixades. A més, el pollet de la raça Penedès ja val el doble que un de label rouge”. Tot i aquests handicaps, en Gerard manté la confiança amb aquesta raça, també, com un tret distintiu respecte dels altres productors ecològics.
Cada sis setmanes, li arriba una remesa de pollets, que tardaran entre 14 i 20 setmanes a assolir el pes adequat abans d’anar a l’escorxador. Durant l’engreix, estan en diferents naus, amb accés lliure a l’exterior. En Gerard, els du a l’escorxador a mesura que considera que van assolint el pes idoni, i li facilita el fet que des de fa dos mesos l’escorxador del costat de casa s’ha adaptat al sistema ecològic.
El Gerard ha agafat el relleu de l’explotació familiar. Han passat 30 anys des que ajudava l’àvia amb els ous. I ara, ell està tirant endavant amb èxit el seu negoci
—curiosament, o no— amb el mateix model productiu que el de la seva àvia.
