maig 2016
MARIA CARRERAS – Argençola (Anoia)/ En Josep Mestre és fill de pagesos. Mena les terres familiars situades majoritàriament a Argençola (Anoia), algunes a Santa Coloma de Queralt (a la zona de la Baixa Segarra), on resideix, i a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Una zona cerealística, copada principalment pel blat i l’ordi, amb alguna taca de colza. El que caracteritza l’empresa d’en Josep és el canvi d’orientació que va decidir fer. Era l’any 2000, quan cursava el curs obligatori d’aplicació de fitosanitaris, que va prendre la decisió: passaria les 90 ha de cereal a la producció ecològica.
En cereal hi ha diversos handicaps que condicionen aquesta decisió, i són molts els pagesos els que no acaben de fer el pas. “Segons el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica [CCPAE], els operadors que menys creixen en el sector ecològic són els del cereal”, apunta en Josep. La proliferació de flora auxiliar (o males herbes), una baixada substancial de la producció, un manejament del cultiu més acurat i la necessitat de destinar-hi més jornals, trobar un comprador que valori —qualitativament i econòmicament— el producte… són alguns esculls amb els quals en Josep s’ha hagut de trencar les banyes per donar-hi una solució.
CANVIS • En Josep explica que el pas el va fer perquè va comptar amb el suport i l’ajuda de la seva dona i el seu fill (a més, ha hagut de contractar un treballador). “Es pot dir que de mitja jornada amb el convencional, he passat gairebé a tres jornals”, il·lustra. I afegeix: “I el primer any, pel que fa a la producció, va ser una patacada, va baixar en picat”.
Per això va decidir fer el canvi progressivament, i va començar convertint 30 ha. “Vaig fer dos processos de conversió més, a mesura que veia que ens n’anàvem sortint, i del 2008 cap aquí ja tenim tota la collita en ecològica i certificada pel CCPAE”.
Aquest procés de conversió fins al sistema actual de producció se centra en dos aspectes: la rotació de cultius amb llegum i la utilització de varietats antigues.
ROTACIÓ DE CULTIUS • “Fem un any llegum i el següent, cereal, i sempre alternant-los. Intentem no repetir la mateixa varietat en una parcel·la, almenys, fins al cap de vuit o nou anys. D’aquesta manera no tenim problemes de malalties, perquè qualsevol cultiu que conrees en un lloc per primera vegada és menys propens a agafar malures”, explica en Josep. I continua: “Llavors, a banda que el llegum ens ajuda a fixar el nitrogen al sòl, també hi incorporem la palla i totes les restes, per això, pràcticament, no ens cal adobar”.
De fet, en Josep destaca que aquesta manera de treballar no és cap innovació, en tot cas, una recuperació: “No fem res que no fessin els nostres avis. Ells ho feien per rutina, per saviesa popular. I ara, nosaltres, no fem res diferent però sí que sabem per què ho fem”.
VARIETATS ANTIGUES • Aquestes rotacions tan prolongades en el temps, sense repetir varietats, les poden fer perquè treballen amb diferents varietats antigues. “Tot i que donen poca producció, són més nutritives i més digeribles”, diu el pagès. “Per a nosaltres, decidir-nos pel sistema ecològic anava associat a l’aposta per les varietats antigues, perquè aporten més qualitat i així no desvirtuem, des del nostre punt de vista, la raó de ser del nostre projecte”.
Així, de cereals, treballen amb l’espelta, el blat egipci, el forment, els tres blats, la xeixa, l’ordi, el sègol (tots de la zona), i dues varietats franceses, la florence aurora i la bonpain. Pel que fa als llegums, produeix cigronet (conegut com el cigronet de l’Alta Anoia, del qual també en fa farina), llentia pardina, llentia grossa i pèsol. A més, ofereix també espècies per germinar: mostassa, fenigrec i erb.
TANCAR EL CERCLE • “Sempre havia tingut al cap tancar al màxim el cercle per dependre el mínim de les normes de mercat que imposen els intermediaris”. Tot i aquesta declaració de principis, en Josep reconeix que el canvi ha suposat un argument considerable del volum de feina. “Treballem molt, a banda de la feina al camp, cada varietat antiga té les seves especificitats, també ens les reproduïm, netegem el gra, el molem, envasem, distribuïm… i amb el llegum, igual. Tot això requereix una infraestructura que hem anat adquirint a mesura que hem hagut d’anar resolent problemes”.
Per exemple, el 2012 van canviar el molí, per un de pedra i fusta, amb diferents tamisos. O també, amb dos altres socis, va adquirir una taula densimètrica per classificar el llegum, que els ha permès poder oferir-lo a menjadors escolars ecològics de l’Urgell.
Un dels aspectes que els porta molt més temps, respecte al sistema convencional, és la venda. “Quan venia el camió i s’enduia 25 tones de cop era molt diferent d’ara, que el venem en paquets de quilo, o de cinc quilos… És una bogeria de feina, però compensa i la gent ho valora. De fet, quan vam començar a comercialitzar, cap al 2002-2003, d’ecològic no en volia ningú, era una marató vendre’l; i ara, em canso de dir que no tenim més producte”.
I ara, amb el projecte consolidat, no s’han acabat els reptes per a en Josep. “Tenim diversos fronts oberts però el que té més forma és el de la pasta. De moment hem fet proves amb macarrons de forment i tenen molt bona acceptació”, avança.
