juny 2021
Josué Franch en un dels camps que té a Deltebre (Baix Ebre) dedicats a la sembra en sec de l'arròs.
Voltant pel Delta de l’Ebre poca gent, com a mínim de fora del sector, diria que alguns camps completament eixuts que es veuen des de peu de carretera cap al mes de maig són camps d’arròs i, a més a més, en ple procés productiu. Però ho són. Més concretament són camps dedicats a la sembra en sec de l’arròs, un mètode que va aterrar al Delta per necessitat i que, vistos els seus resultats, cada cop té més adeptes.
Un d’ells és en Josué Franch, un jove productor de Deltebre (Baix Ebre) membre d’una família que es dedica des de fa unes quantes generacions al cultiu estrella d’aquesta zona amb diversos camps situats a ambdós hemideltes. Una família que, com tantes d’altres, va veure com ara fa més d’una dècada va arribar una plaga que va afegir un nou i important maldecap als pagesos i pageses de la zona: el cargol poma.
Va ser buscant mètodes eficaços per lluitar contra aquest mol·lusc que, amb altres productors, van topar amb la sembra en sec, una manera de treballar que ja s’estava aplicant amb èxit a Itàlia i França, així com en diversos països d’Amèrica del Sud. “Si allà els funciona, per què aquí no ens pot anar bé?”, recorda Franch que van reflexionar.
Va ser així com van començar a buscar eines i mètodes per treballar d’aquesta manera fins que l’any 2016 van fer una prova pilot amb 35 hectàrees assajant amb diverses llavors, adobs i tipus de terra. “Ens vam arriscar molt dedicant-hi molt terreny, però va valer la pena”, diu. L’any següent, el nombre d’hectàrees es va triplicar fins a arribar al centenar i, actualment, la xifra s’ha enfilat fins al voltant de les 600 hectàrees, una mica més de la meitat dels camps que conreen.
Un mètode amb peculiaritats • La manera de treballar l’arròs amb sembra en sec, explica l’agricultor, és en el fons molt similar a la del cultiu tradicional amb els camps negats d’aigua. L’única diferència rau en el moment de fer la sembra, que en comptes de fer-se amb la terra inundada es fa amb els camps eixuts.
Es planta la llavor i al cap d’unes setmanes, quan l’arròs comença a germinar, s’hi deixa entrar aigua abundant. Un procés que s’ha de dur a terme quan la planta arriba a una alçada aproximada d’uns 10 cm o, com explica en Josué Franch, “quan veus que t’ho demana i es comença a posar d’un to groguenc”.
A banda de la peculiaritat del moment d’inundar els camps, Franch assegura que la manera de treballar és exactament igual que la convencional, exceptuant-ne un detall molt important abans de posar les llavors: deixar la terra molt, molt fina i evitar que la llavor quedi exposada a l’aire per evitar que s’assequi i no creixi com toca.
Altres avantatges • Evitant la inundació del camp fins que l’arròs ja ha germinat, els agricultors eviten que el cargol poma es mengi la llavor abans que hagi començat a créixer i, per tant, l’anul·li. Això fa que aquest mètode de sembra sigui una de les poques mesures realment efectives en el combat contra aquesta plaga tan difícil d’erradicar.
Però aquest no és l’únic animal a qui, d’aquesta manera, se li complica el fet d’alimentar-se amb les llavors de l’arròs. Altres espècies com ara flamencs i ànecs també queden fora de joc amb la inundació tardana dels camps i, amb ells, desapareix també la necessitat de fer vigilàncies nocturnes per espantar ocells durant unes quantes setmanes.
A banda de l’acció de la fauna, Franch explica que la sembra en sec s’ha demostrat que és un mètode efectiu per mantenir a ratlla les males herbes, així com algunes larves que malmetien les collites, sense haver de recórrer a l’ús de saponines, una aplicació que representava una despesa important per als agricultors, especialment quan se n’havia de fer més d’una per temporada.
D’aquesta manera, resumeix Josué Franch, el que es va posar en pràctica com una manera de lluitar contra una plaga molt concreta com és la del cargol poma, un cop duta a la pràctica s’ha demostrat també útil per a moltes altres de les adversitats a què han de fer front els arrosaires del Delta de l’Ebre i d’una manera més viable econòmicament.
Un territori molt especial • La sembra en sec, explica el jove agricultor, és una manera de treballar que ha encaixat bé en un territori molt complex i especial. I és que encara que el cultiu de l’arròs també s’apliqui a altres territoris catalans i d’arreu de l’Estat, el Delta de l’Ebre presenta unes particularitats pel que fa al tipus de terra, de clima i d’aigua de reg que el fan diferent a qualsevol altra zona.
“Seguirem treballant amb tota la il·lusió del món, però la veritat és que costa molt poder tirar endavant i fer quadrar els números”, lamenta Josuè Franch. No en va, a les dificultats que arrossega el sector agrari en aquest punt del país s’hi afegeixen altres problemàtiques com, per exemple, la mateixa supervivència de l’espai i les adversitats climàtiques, Adversitats com va ser el pas del temporal Glòria, a mitjan gener del 2020, que va fer desaparèixer part de la costa i va inundar els camps amb aigua salada de mar.
A banda de la lluita contra les adversitats meteorològiques, el dia a dia dels productors, diu Franch, es veu també condicionat pel fet de treballar en terrenys dins dels límits del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Una figura que, entre d’altres, ha empès molts agricultors a fer el salt a la producció ecològica, opció que també ha pres Franch i ha aplicat a la sembra en sec amb sorpresa inclosa. “Hem pogut controlar molt bé les males herbes tot i no poder fer rotació de cultius”, explica Franch, limitacions afegides a la de no fer servir pesticides. Límits, aquests, a l’hora de treballar, però alhora incentius per seguir innovant. // PEP CORRAL
