febrer 2022
Pol Dunyó
PEP CORRAL/ Algunes vegades, les innovacions més trencadores passen, precisament, per recuperar pràctiques d’allò més tradicionals i adaptar-les als nostres temps. Això és precisament el que va fer Pol Dunyó i Ruhí, responsable de la finca Turó d’en Rompons a Òrrius (Maresme), tot incorporant el treball amb la tracció animal de tres eugues a la seva explotació ecològica d’hortalisses de temporada com ara carbassó, patata, mongeta, pèsols o bròquil, entre d’altres segons l’època. Productes, aquests, que després ven a la seva web, en cooperatives de consum, mercats presencials i al Mercat Arrels.
Així una demostració a la qual va assistir a l’Escola Agrària de Manresa (Bages) li va cridar l’atenció sobre les possibilitats d’un treball que, d’entrada, va associar amb “una idea romàntica pura i dura”. No va ser fins més tard, diu, que va descobrir que l’ofici amb tracció animal era una opció que s’adaptava perfectament a certs tipus de finca de poca extensió de terreny i orografia complexa, com la que regenta des de fa més de mitja dècada al Maresme.
Tot i així, diu Dunyó, la tracció animal no és una pràctica excloent: “Que treballem amb tracció animal no vol dir que reneguem dels motors, sinó que en totes aquelles tasques en què en podem prescindir, ho fem”, resumeix.
Això implica, en cada cas, valorar els pros i contres de cada mètode, ja sigui per una qüestió pràctica o de temps. Aquesta diatriba la il·lustra, per exemple, amb què passa a l’hora de llaurar, on la major precisió de treball i la menor compactació del sòl del pas dels animals competeixen amb què “la feina que amb el cavall es fa en una hora, amb tractor es fa en 10 minuts”.
UN RITME PROPI • Treballar la terra de manera ecològica i amb l’ajuda d’animals de tir com fan al Turó d’en Rompons implica acceptar uns ritmes de vida i de producció propis, tant pel que fa al creixement de les hortalisses com pel que fa a ensinistrar els cavalls i eugues que els treballaran. Dues activitats per a les quals Dunyó té ben après un lema clau: cada cosa requereix el seu temps.
Aquesta idea pren una dimensió especial quan s’aplica a l’ensinistrament dels nous companys de feina que arriben a la finca i pels quals comença un procés gradual que passa per la primera presa de contacte entre el bestiar i el pagès, l’establiment d’una confiança mútua i anar introduint progressivament l’animal en l’equipament que haurà de dur i les feines que haurà de fer.
Tot plegat per garantir, com diu Dunyó, seguir els principis del que ell defineix com a “tracció animal moderna”, distinció amb la qual pretén trencar amb la imatge, pròpia d’èpoques i contextos passats, d’animals mal nodrits i completament exhausts tibant dels ferros entre solcs de terra.
Per aquest motiu, l’agricultor subratlla el tracte que reben els caps de bestiar seguint aquesta metodologia com un dels seus principals valors. Un tracte que passa per garantir en tot moment el benestar i la cura dels animals i que puguin treballar en unes condicions dignes, explica Pol Dunyó, com ara que els guarniments que porten estiguin adaptats al seu cos i que el treball que facin estigui adequat a les condicions de cada moment, com ara el clima, el cansament o l’estat físic de l’animal.
Per tal d’assegurar aquestes condicions, afegeix, durant el darrer any, el Turó d’en Rompons ha estat monitoritzant els moviments dels animals per tal d’identificar possibles focus de millora en el treball i en les condicions de vida. Un estudi que, destaca Pol Dunyó, ha deixat com a dada més notable el fet que, durant l’any passat, els animals van treballar als camps una mitjana d’una mitja hora setmanal.
ESTRIPAR LA TERRA • Els aprenentatges i les reflexions que Dunyó ha anat recollint durant la seva trajectòria en l’agricultura ecològica han donat forma a Estripar la terra. Contra les mentides del món rural, un breu assaig publicat l’octubre de l’any passat i on aborda diverses qüestions i diversos reptes de futur del sector agrícola.
En paraules del mateix autor, el llibre no és tant un manifest d’acció com una reflexió “sobre diversos aspectes des de la perspectiva d’un pagès petit i ecològic”. Partint d’aquesta voluntat, el treball al camp amb el mètode de tracció animal apareix en el text com el cap d’un fil del qual es pot tibar fins a descabdellar una visió del món i de l’ofici lluny del ritme frenètic i insostenible que imposen el mercat i la societat actuals.”La inèrcia va en contra nostra i aquest ofici va en contra de la inèrcia”, dibuixa el pagès, alhora que reivindica aquesta capacitat per anar a la contra com la principal virtut per explotar del tipus d’agricultura que practiquen ell i altres agricultors.
D’aquesta manera, Dunyó subratlla en el text la capacitat que ofereix l’agricultura ecològica per reaprofitar terres i espais que les explotacions extensives han rebutjat a causa de la seva dificultat per treballar-les degut a complicacions derivades de la seva orografia o del clima on s’ubiquen.
Una recuperació de terres, aquesta, que segons l’opinió de l’autor no arribaria sola, sinó que comportaria, al mateix temps, un increment de la producció de proximitat més potent i seriosa alhora, un gest per combatre el despoblament rural i contribuir a combatre els efectes del canvi climàtic ajudant a la captura de carboni, la fixació dels sòls i el manteniment endreçat dels boscos i del mosaic agrari català. Una manera, en resum, d’aprofitar els coneixements i les pràctiques del món de l’ahir per tal d’ajudar a conservar el de demà en tot el que sigui possible.
