març 2019
LA TERRA, 453
ALBERT GARCIA – Manresa (Bages)
Què és Frescoop?
Frescoop neix com a central de compres per proveir la cooperativa GEDI, que gestiona serveis d’atenció a les persones. Aquesta idea va evolucionar cap al projecte MengemBages, que avui té una botiga a Manresa, una botiga en línia i el magatzem que funciona com a central de compres, juntament amb el restaurant de la Tossa de Montbui, la gestió de cuines i el servei de càtering Piscolabis i Xeflis.
Quines dificultats teniu de cara al públic pel fet de fer una aposta radical per la proximitat i l’estacionalitat?
El fet de proveir aliments de proximitat i de temporada a vegades és un impediment per confrontar-ho amb la llista de la compra que et porten. Cal fer, doncs, una explicació. Ja tenim una part dels clients que aposten pel territori i tenen militància. Però també hi ha una part de clients que estan fent un canvi d’alimentació, ja sigui perquè han anat al dietista o per alguna altra raó. S’ha d’explicar tot molt bé.
Com expliqueu que no teniu carbassó perquè no és la temporada aquí?
S’ha d’explicar molt bé. S’han de donar alternatives. “No tinc carbassó, però hi ha col”; i donem alternatives de la manera de coure-les i de receptes. Intentem sempre contribuir amb un valor afegit més enllà de la venda. En el cas de la venda per a les cuines de menjadors procurem programar els cultius amb els pagesos. Participem en la gestió de l’alimentació de l’escola Joviat Manresa, a la qual estem servint 475 menús i, a més a més, té una escola d’hostaleria. Hem buscat un canvi de paradigma en el menú, un dia a la setmana el dediquem a la verdura de temporada per saber què hi ha ara al camp. Programem amb mesos de temps què es cultivarà i què es collirà.
Treballeu amb producte de proximitat o també ecològic?
El criteri principal nostre és la proximitat, si és de proximitat i ecològic, fantàstic; però si puc comprar bledes de Viladordis (barri de Manresa), no les compraré d’Andalusia ecològiques. I en segon lloc, ens basem en la confiança amb el productor. Coneixem els productors i les finques. Treballem amb una quinzena de productors d’horta. També treballem amb productors del Maresme, perquè aquí l’hivern és molt dur, i els comprem enciam, bledes i espinacs, i llegum de l’Alta Segarra. De fruita, ara és l’època de la poma i de la pera de Lleida i dels cítrics de l’Ebre, l’arròs del Molí del Rafalet, la pasta a la moianesa. Tenim dues càmeres grans i comprem palots i conservem, cosa que ens permet d’ajustar més el preu.
Per a les cuines de menjadors escolars procurem programar els cultius amb els pagesos”
Com feu la formació del preu?
A la majoria dels casos, el preu el posa el productor. Nosaltres som cooperativa d’iniciativa social i anem amb marges molt petits, però respectem el preu posat pel productor i que no sigui molt alt per al consumidor. Ara volem que hi hagi lloc per valorar la nostra feina de distribució, comercialització i la gran feina que fem de difusió del producte.
Dieu que humanitzeu el producte, que feu una feina pedagògica d’explicar qui hi ha rere d’aquest.
Expliquem tot el que podem de la producció i en la mesura que podem. Per exemple, anunciem: bledes de la Mireia. De cara als menús és més difícil, però amb el projecte de l’escola Joviat de Manresa, sí que ho hem treballat molt.
És clau per al productor la logística que oferiu?
En general els hem ofert solucions. La confiança te la guanyes amb el temps. Per exemple, quan li traiem un excedent de 600 quilos, s’adona que ens preocupem pel que fa.
M’has parlat de productors agrícoles, però també treballeu amb ramaders.
Treballem amb una altra quinzena de productors, que inclou aviram (Niu Verd de Sant Feliu Saserra i Ecopallareta, per exemple) porc, vedella i conill.
RESTAURANT LA TOSSA DE MONTBUI • Pel que fa al projecte de la Tossa de Montbui (Anoia), la restauració pot ser la carta de presentació d’aquest model agroalimentari?
Un restaurant en un projecte així és una gran eina per tancar el cercle. Ens permet gestionar minves i gestionar els excedents i, també, per donar sortida als excedents de les botigues i de les centrals de compres. Si tens un excedent de pebrot que no té sortida ni aquí ni a la botiga, doncs el portes a la cuina que fa d’obrador i nosaltres fem escalivada, l’envasem al buit o la congelem. És com una central de compres amb un obrador compartit que permet aprofitar millor la producció. D’altra banda, el restaurant també serveix per fer bandera del producte de temporada. És una plataforma pedagògica molt, molt útil.
Defenseu el model cooperatiu. Això us ha portat a treballar en xarxa?
Som cooperativa mixta, de treball i de consum, d’iniciativa social, sense ànim de lucre. Hem acabat exercint, bàsicament, com a cooperativa de treball. I ara mateix participem en l’Ateneu Cooperatiu Catalunya Central en la difusió del que és el model cooperatiu, a partir de la nostra experiència de generar xarxes d’economia local en format cooperatiu i fem acompanyament per crear noves cooperatives. L’Alba Rojas, la impulsora de MengemBages hi està implicada.
CAP A UN SUPERMERCAT COOPERATIU • El món cooperatiu té futur, doncs?
Sí, i treballem en un projecte, conjuntament amb Quèviure (distribuïdora majorista de consum responsable amb seu a Barcelona) i l’Ateneu Cooperatiu de l’Economia Social d’Ulldecona, d’impulsar un supermercat cooperatiu: un a Manresa, un a Barcelona i un altre a l’Ebre, més enfocat a central de compres. Aquest model està inspirat en el que hi ha a Brooklyn, a Nova York, on els consumidors es fan socis i cooperativitzen tres hores de treball al mes, el 70 % del treball està fet per socis i aquests poden abaratir un 40 % el preu de la seva compra. Com a central de compres és una bona alternativa de comercialització, permet aglutinar i repartir. No existeix una central de compres que faci una intermediació no especulativa, que pot ser molt útil per a la producció i consum del mateix territori.
Què pot aportar de nou aquest projecte?
Un punt on tots els productors puguin portar el producte i on aquell producte pugui accedir a una certa cartera de clients.
I un producte amb uns valors, m’imagino?
Sota principis de l’agroecologia, la sobirania alimentària i que l’Administració que pugui col·laborar amb els serveis municipals. Oferirem qualitat alimentària a la ciutadania a uns preus raonables i afavorirem la poducció de proximitat.
www.youtube.com/uniopagesoscatalunya
(Tria de l’audiovisual d’aquest reportatge)
