novembre 2024
Aleix Canalias, a l'obrador l'Hort de les Muleres de la Canya (la Garrotxa)
PEP CORRAL – La Canya – Sant Joan les Fonts, (la Garrotxa)/ Un jove agricultor de la Canya amplia el negoci familiar i elabora productes de primera qualitat que ven en botigues de proximitat i restaurants de la comarca. Una llei no escrita, tot i que no per això menys important, ens diu que a pagès i a la cuina no es pot llençar res. I encara menys si són productes de qualitat i en un estat que frega l’immillorable. Per això, trobar una vida útil a productes que en altres circumstàncies serien considerats com a excedent de producció és vital.
Això mateix és el que va fer Aleix Canalias, un jove agricultor de la Canya (la Garrotxa), que ara fa cinc anys es va convertir en la tercera generació al capdavant de l’explotació familiar Verdures de la Canya. Un moment de canvi i de relleu generacional que Canalias va ampliar amb la construcció d’un petit obrador en el qual transforma en cremes, conserves i melmelades aquells productes d’horta que no havien trobat sortida en el mercat com a frescos.
Per aquest motiu, Canalias va posar en marxa un pla per reconvertir una petita nau que el seus avis havien usat com a granja en un espai equipat amb una petita cuina, magatzem i instal·lacions sanitàries bàsiques. L’objectiu? Traçar un cercle de proximitat per permetre que, en el cas dels aliments manufacturats, compleixin tot el cicle productiu dins de la mateixa finca. “Gairebé tots els aliments que fem en conserva provenen de la nostra pròpia finca. No comprem a tercers” explica Canalias abans de posar nom al producte que marca l’excepció: els fesols de Sant Martí, que provenen de l’hort d’un familiar.
UN TOMB AL NEGOCI • La introducció d’aquesta nova pota de negoci, però, no vol dir que l’Aleix Canalias hagi volgut canviar l’essència de la finca d’horta que els seus avis van posar en marxa ara fa prop de sis dècades. Per aquest motiu, el jove agricultor insisteix que l’aposta principal, i el volum de negoci més important de Verdures la Canya, segueix sent el producte fresc i de temporada. Una categoria en la qual treballen aliments com ara carbassons, carbasses, cebes, enciams, bledes i tomàquets de diverses varietats, entre d’altres productes.
Les conserves i els manufacturats, doncs, apareixen en aquest cas com un recurs i un complement diferenciat de l’activitat troncal. Per aquest motiu, Canalias explica que van prendre la decisió de comercialitzar les conserves, cremes i melmelades sota la marca comercial l’Hort de les Mulleres. Un denominació, aquesta, estretament vinculada a la finca, ja que és el nom amb què es coneix la zona on tenen els camps i, també, el domicili familiar.
Alhora, aquest nom lliga també amb els primers experiments de productes en conserva —principalment col, bròquil blanc i bitxo de Girona— que van emprendre els seus avis dècades enrere. Un d’aquests productes, el bitxo de Girona, s’ha convertit precisament en un dels emblemes i un dels productes més celebrats d’aquest nou camí que ha emprès el jove agricultor Aleix Canalias.
No en va, aquesta conserva de bitxo va ser inclosa l’any passat entre els productes distingits amb el segell Girona Excel·lent. Una etiqueta que anualment premia aquells aliments de qualitat superior produïts i manufacturats a les comarques gironines.
TIRADA CURTA • La naturalesa d’aprofitament d’aquesta activitat, però, té contrapartides. Una n’és, per exemple, la imprevisibilitat de les produccions, més lligades a la disponibilitat o no de producte fresc que no pas a la demanda del mercat.
En aquest sentit, Canalias és prou eloqüent. “Els clients saben com treballem. Nosaltres fem comandes diàries i si algun dia no tenim algun producte, els ho diem” afirma l’agricultor, alhora que afegeix que, amb l’experiència “les botigues i restaurants han après que si un dia falta alguna cosa, al cap de poc en tindrem més”.
Aquest és un dels principals inconvenients de treballar amb tirades curtes i en les quals, subratlla el productor, l’ús de químics per allargar la seva data de caducitat és inexistent. “Les nostres conserves són molt bàsiques. Per exemple, la crema de carbassó només porta carbassó, aigua i una miqueta de sal”, resumeix. Una fórmula senzilla reblada amb un breu pas per l’autoclau, la màquina que assegura fer el buit als pots de manera que es garanteixi la seguretat alimentària del producte.
Tot plegat empeny l’Hort de les Mulleres a treballar amb uns circuits de distribució curts en botigues d’alimentació d’Olot i la Vall d’en Bas a la Garrotxa i al Ripollès, a Sant Joan de les Abadesses i a Sant Pau de Segúries. Un circuit ampliat, afegeix Canalias, amb alguns restaurants de la zona que també aposten, tant pels seus productes frescos com per les conserves per elaborar els plats de les seves cartes.
UN ENTORN ÚNIC • La zona on es conreen els productes frescos i on es manufacturen i venen les conserves fan d’aquest projecte una iniciativa genuïnament garrotxina. No en va, les finques de l’explotació familiar de la Canya s’ubiquen dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i a l’ombra del volcà d’Aiguanegra.
Una ubicació, aquesta, que es tradueix en uns camps de cultiu marcats per la terra negra i volcànica pròpia d’aquesta zona. Un tipus de sòl que, explica Canalias, aguanta millor la humitat que la d’altres punts del territori. Aquesta característica, afegeix, fa que alguns consumidors associïn els productes garrotxins a una sèrie de peculiaritats. Per exemple, hi ha qui troba les cebes i els tomàquets obtinguts en aquests sòls més dolços que els que surten d’altres terres. Unes particularitats que Aleix Canalias es pren amb simpatia i un xic d’escepticisme, tot i que es mostra convençut que el caràcter de la zona i de les persones que la treballen aporta, efectivament, unes característiques úniques.
