octubre 2023
Luís Cortés, coordinador estatal d'Unió d'Unions a Lleida el setembre del 2023
CRISTINA SEGURA/ Lluita per la representativitat • Luis Cortés (Miajadas, Càceres, 1961), també secretari general de la Unió d’Extremadura, destaca que l’assoliment d’eleccions agràries a totes les comunitats i a l’Estat és una de les batalles d’Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders, de la qual va ser escollit coordinador estatal al febrer i que aplega deu unions. Denuncia el desinterès dels polítics a l’hora de reconèixer aquesta organització com a interlocutura vàlida de la pagesia i remarca “la independència” com a element diferenciador de les altres: “Les unions fem el que diu la pagesia”
Quines prioritats té la nova executiva d’Unió d’Unions?
Continuar amb la defensa de la pagesia de l’Estat espanyol, i una de molt important és la consolidació de l’organització Unió d’Unions perquè totes les unions territorials tinguin veu i se’n tinguin en compte les prioritats a l’hora de defensar els nostres interessos. Cal que ens escoltin les administracions. La nova executiva, consolidada en el període de José Manuel de las Heras [anterior coordinador estatal d’Unió d’Unions] i Joan Caball [coordinador nacional d’Unió de Pagesos], ara té el repte de ser interlocutora vàlida del Ministeri i de totes les administracions i entitats autonòmiques, estatals i europees.
Això implica que tingui representativitat als territoris i en l’ambit estatal.
Sí, és un repte difícil i una lluita que ve de fa molts anys. La idea és consolidar-nos en els territoris on tenim menys presència, però és essencial que el Ministeri reconegui d’una vegada la representativitat de la pagesia. No hi ha eleccions agràries estatals, però sí en algunes comunitats [Catalunya, Madrid, Extremadura i Castella i Lleó]. No pot ser que l’única organització agrària que és representativa en aquests territoris on hi ha eleccions no pugui ser un interlocutor vàlid per al Ministeri. Hem interposat un recurs contenciós administratiu amb l’objectiu que es compleixi la llei. Amb això queda clar l’escàs interès dels nostres polítics per fer cas a la voluntat de la pagesia, a les eleccions i a la participació ciutadana.
Què caldria canviar per aconseguir aquesta plena participació?
Les eleccions agràries són competència de les comunitats autònomes, però el que no pot fer el Ministeri és que per demostrar la representativitat sigui la mateixa Administració la que ho certifiqui. A Castella-la Manxa mai no hi ha hagut eleccions agràries. Quan el Ministeri vol saber qui són els representants en l’àmbit estatal ho demana a les comunitats, i llavors el Govern de Castella-la Manxa diu són aquestes, basant-se en la voluntat política. Si en aquest país ens vam barallar perquè hi hagués democràcia i no hi hagués un sindicat vertical no podem permetre que ara siguin els polítics els que diguin qui són els representants dels agricultors i no els mateixos agricultors. Cal eleccions a cada comunitat i que el Ministeri en convoqui d’estatals o bé tingui en compte els resultats de les que se celebren a les autonomies.
Al Ministeri ja li heu reiterat la necessitat que convoqui eleccions agràries estatals.
Sí, el que passa és que ni aquest Ministeri ni l’anterior en són molt partidaris perquè la situació els és molt còmoda, i a les organitzacions agràries més reivindicatives, com Unió d’Unions, no les escolta. Caldria que la pagesia pensés quan va ser l’última vegada que Asaja, UPA o COAG van fer una manifestació ells sols davant del Ministeri reivindicant alguna cosa. Nosaltres, a l’última, el 5 de juliol, vam dur els tractors a Madrid. A més de la sequera, tenim dos sectors exclosos dels ajuts, l’olivera i la vinya. Al ministre li hem demanat una reunió per aquest motiu concidint amb la seva visita a la Fira de Sant Miquel de Lleida.
Què diferencia Unió d’Unions de les altres organitzacions agràries?
La independència. A Extremadura ha guanyat el PP, la consellera i els directors generals són d’Asaja. El que ens diferencia és que les unions faran el que digui la seva pagesia, no el que diguin els partits que governen. Aquesta posició ens dona força moral, però és temuda per l’Administració, que vol organitzacions afins, que siguin corretges de transmissió.
Les assegurances agràries és una de les qüestions que considereu urgents per resoldre.
És fonamental. Cada any tenim més sequeres, gelades, pedregades… La filosofia de l’assegurança agrària és que totes les línies s’equilibren entre elles: un any hi ha hagut més gelades i llavors s’indemnitza qui més ha patit. El Ministeri ha deixat l’exclusivitat a empreses que actuen en règim de monopoli. Només se’n fan en les línies que els són rendibles a Agroseguro. L’Administració, si hi ha menys assegurances, ha de donar menys subvencions. El que en teoria era una garantia per a la renda de la pagesia en cas de sinistre ja no ho és. Unió d’Unions proposa un reequilibri en les línies. Demanem que sobre les assegurances decideixi, no l’empresa pública, sinó la pagesia i l’Administració. Enesa no fa res perquè funcioni i les comunitats posen diners per fomentar-ne l’ajuda però no tenen cap control sobre les condicions.
Heu presentat un document per millorar-les en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida.
Va en la línia d’aconseguir que l’assegurança sigui atractiva i universal. Si se’n fessin més, s’abaratirien. Ens preocupa que quan hi ha catàstrofes importants el que no està assegurat no té dret a ajuda. Per això volem convèncer l’Administració i els polítics que som els primers interessats a tenir-ne, però ha de ser ecònomicament viable per a les explotacions, i acollir-nos al màxim d’ajut que permet la Unió Europea.
Quina valoració feu de la nova PAC?
No es pot establir una política agrària i mediambiental des d’un despatx amb un desconeixement total. Als cultius permanents se’ns obliga, per a les bones condicions agràries i mediambientals com per l’ecorègim, a deixar un espai sense llaurar. Quan hi ha pastures seques i llenya seca enmig de les oliveres, si hi ha un incendi es propagarà. El que era una mesura molt interessant en zones com Astúries o Cantàbria, perquè estan verdes tot l’any, no ho és per a la resta. No es pot crear una sola mesura mediambiental per a tota la península perquè els climes són molt diferents.
Quina solució hi ha per als problemes estructurals com la incorporació de joves o el relleu generacional?
Perquè s’inorporin joves no n’hi ha prou amb ajuts, ha de ser rendible treballar al camp. Cal una política mediambiental en línia amb la producció agrària rendible. I amb la incorporació de la dona passa el mateix: no s’incorporarà si no és rendible. S’ha d’aconseguir això per evitar el despoblament. I sobre la qüestió que si no produeixo ho porto de fora, la pandèmia ja ens va demostrar que no funciona. Els polítics han d’entendre que el sector agrari ha de ser rendible, no pel sector en si, sinó per garantir una alimentació sana i equilibrada.
Tampoc s’esta complint la Llei de la cadena alimentària.
No aconseguim que tiri endavant perquè encara no està en vigor en alguns aspectes i això que està aprovada des del desembre del 2021. El Ministeri té l’obligació de publicar els criteris per determinar el preu de producció del producte. Una altra cosa és que no hi ha inspectors perquè es compleixi la Llei per part de la indústria.
