febrer 2023
Xavier Badia, finca de pera ecològica
MARIA CARRERAS – Almenar (Segrià) / Per filosofia, per diversificar, per adquirir valor afegit, per sostenibilitat. En Xavier Badia, fructicultor d’Almenar (Segrià) al capdavant de l’empresa familiar Fruites Polseguera, va apostar per la pera ecològica per tots aquests motius, amb l’acompanyament formatiu i l’assessorament de l’Escola Agrària d’Alfarràs i de l’ADV Ecològica de Ponent. “Sempre havia treballat en convencional, però és com el hàmster que dona tombs a la roda i corre sense arribar mai enlloc”, explica el pagès.
Avui mena 55 hectàrees: 13 ha de pera en ecològic de les varietats williams, llimonera, ercolini i conference, 15 ha de fruita de pinyol en convencional, 22 de cereal de regadiu i 5 de cereal de secà. I reconeix: “No he estat prou valent per passar la fruita de pinyol a l’ecològic, però l’experiència amb la pera ha estat molt positiva i possiblement el camí sigui arrencar fruita de pinyol per plantar més pera ecològica”. Això sí: “Gràcies als coneixements que he adquirit, ara, la fruita convencional la treballem amb molts paràmetres de l’ecològic”.
Tot i que no va ser fins al 2019 quan va sortir la primera producció de pera certificada en ecològic, el projecte es va començar a planificar el 2013. “Veiem clar que s’havia de fer molt ben fet i significava destinar-hi temps i recursos”, apunta Badia. I afegeix: “Hi ha una inversió d’uns 55.000 €/ha”. El resultat: la plantació està protegida amb malla antipedra i amb un tancament perimetral de malla antiinsectes i paravent; també disposen d’un sistema de goteig i d’una cobertura de reg per aspersió damunt les xarxes per afavorir el creixement de la flora entre línies, necessària per l’hàbitat dels depredadors.
I per què pera? “El 2013, la pera tenia mals preus, se n’estava arrencant molta. En el sector de la fruita, quan una cosa va bé, tothom s’hi aboca; ja m’havia passat unes quantes vegades això i al final vaig decidir canviar d’estratègia i portar una mica la contrària”.
Treballar el sòl amb vida • On hi ha ara les pereres, abans hi havia cereal. Calia, doncs, recuperar la salut del sòl. “La planta és un reflex del sòl; si el sòl està equilibrat de minerals, microorganismes… la planta creix sana”, il·lustra el pagès. Per a la diagnosi de l’estat del sòl, en Xavier va recórrer a les cromatografies. “Obtens una imatge que explica a escala física, mineral i biològica com està la salut i la fertilitat del sòl. És la millor eina per saber l’estat el sòl, és molt barata i la pot fer el mateix pagès!”, explica el tècnic especialista i mestre de l’Escola Agrària d’Alfarràs, Ignasi Casanovas.
“A base d’aplicar-hi compost, microorganismes i probiòtics… el sòl es va anar convertint en fèrtil i ha donat de resultat plantes sanes que no necessiten tractaments ni amb herbicides, ni nitrats… Treballem perquè la planta, per si sola, tingui les defenses suficients perquè no ens calgui actuar”, explica el pagès. I conclou: “És tornar a l’agricultura de 50 anys enrere”.
Una finca que funciona sola • “La finca ha entrat en un equilibri que funciona pràcticament sola. Els problemes de pugó són residuals, el foc bacterià no sabem el que és, la mosca, tampoc, i la psil·la va desaparèixer el segon o tercer any, i ja no ha tornat més!”. I argumenta: “Quan nitrogenes molt un camp, hi ha molt creixement vegetatiu i a la punta d’aquests creixements hi ha els aminoàcids lliures de l’arbre que busca la psil·la; i si, a la vegada, utilitzes insecticides i, per tant, et carregues els depredadors naturals, doncs estàs fent un còctel letal!”. I, pel que fa al motejat, el controlen amb probiòtics i terra de diatomees, que és silici triturat que activa la planta, regula la transpiració… “Ara bé, és entrar a tractar cada setmana”, apunta el pagès.
Tractaments · “A la tardor, aportem probiòtics i microorganismes a la planta per carregar-la de defenses. A la primavera, fem un tractament amb caolí per tenir a ratlla els fongs. A la floració, per afavorir el quallat, apliquem, en tres tractaments, probiòtics, algues, zinc, manganès i bor. Una vegada cauen els pètals i fins a principi de maig fem un tractament setmanal a base de probiòtic i terra de diatomees, i, al maig, ja aparco l’atomitzador i no el toco més fins la temporada vinent”.
Ni tan sols utilitza coure: “A base d’hòsties he descobert que el coure no és cap solució, al contrari, és fitotòxic, és com si estiguessis tirant herbicida”. I valora: “A mesura que vas prescindint d’herbicides i nitrats t’adones que la planta es va posant a lloc i, a més, produeix quantitat i qualitat”.
Més rendiments i menys costos • “La pera que surt d’aquí, i no sóc jo qui ho diu, és de les que tenen més calibre, més finor…”. I les produccions són elevades: “De williams, en fem unes 68 tones/hectàrea, de llimonera, 50 t/ha, i l’ercolini, fa dos anys que ens està gelant, per això, enguany, hem instal·lat el sistema antigelada…”. I afegeix: “A més, reduïm molts costos i no estem lligats a cap producte ni a cap empresa agroquímica”.
Sobre la comercialització, reconeix que és l’aspecte que els falta treballar: “Estic fent venda directa a majoristes, conserveres, exportadors… tot al mercat nacional, però l’objectiu és comercialitzar-la al detall directa a destí; treure els intermediaris, si no, estem perduts”. Tot i així, apunta que el preu que li paguen pel fet de ser ecològic compensa en relació amb el convencional.
En Xavier està satisfet dels resultats de la pera ecològica i d’aquest canvi de rumb en la manera de produir i sentencia: “La principal dificultat vaig ser jo mateix, el fet de convèncer-me que es podia arribar on hem arribat”.
