gener 2017
Unió de Pagesos de Catalunya des del seu inici fins als nostres dies ha estat compromesa amb la lluita per l’obtenció de les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya. Avui, en l’actual conjuntura de canvi polític i social, el sindicat veu la necessitat de renovar el contracte de la societat amb el camp, de tal manera que la Catalunya pagesa sigui incardinada en el model de país del futur. Per aquest motiu, el sindicat agrari majoritari al camp català organitza la primera marxa pagesa a Barcelona per la dignitat el 28 de gener.
Resumim en sis eixos els reptes als quals cal fer front perquè el camp català contribueixi adequadament al benestar de la societat catalana.
1.DIGNIFICACIÓ I RECONEIXEMENT DEL PAPER DE LA PAGESIA EN LA SOCIETAT • El Parlament de Catalunya ha reconegut en diverses ocasions que el sector agropecuari i forestal és estratègic. No obstant això, en la nova configuració política, la ciutadania ho hauria de reconèixer com a un dels seus fonaments, i per això considerem que s’han d’incorporar al seu text fonamental les funcions del sector:
a) L’abastament segur d’aliments a la població.
b) La conservació dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari i rural.
c) L’ocupació equilibrada del territori.
En la mateixa línia, la ciutadania ha de conèixer específicament l’esforç i el compromís del sector agropecuari i forestal català sense obtenir més contraprestació, cas que n’hi hagi, que la prevista a la Política Agrària Comuna, cosa que comporta per al sector l’aportació a la societat d’un conjunt de béns públics que el mercat no remunera o només ho fa parcialment. Aquest esforç es fa per complir les majors exigències a la producció de la Unió Europea i que la resta de competidors mundials no han de respectar, ja que només han de complir la normativa concordant amb les regles de l’Organització Mundial del Comerç. D’altra banda, el coneixement del rol social de la pagesia ha de servir també perquè la ciutadania respecti la convivència amb les activitats agrícoles, ramaderes i forestals quan accedeixi al medi i en gaudeixi.
2. RESPECTE A LA VOLUNTAT DEMOCRÀTICA DE LA PAGESIA PROFESSIONAL CATALANA DE SER REPRESENTADA INSTITUCIONALMENT EN MÉS DE DOS TERÇOS PER UNIÓ DE PAGESOS • Des de les primeres eleccions democràtiques al camp (desembre del 1994), Unió de Pagesos de Catalunya ha obtingut el suport àmpliament majoritari de la pagesia professional catalana, en les darreres eleccions (febrer 2016) ha obtingut una representació lleugerament superior als dos terços; no obstant això, l’actual Govern i els que l’han precedit han desenvolupat polítiques i normes que han sostret i menystingut, en major o menor grau, la veu d’Unió de Pagesos, com a representant àmpliament majoritària de la pagesia professional a les institucions catalanes.
Aquesta manca de respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional catalana es manté a les Taules sectorials i òrgans tècnics del Departament d’Agricultura, Parcs Naturals i altres espais d’interès natural, Agència Catalana de l’Aigua, Agència de Residus de Catalunya, formació professional contínua i ocupacional, autònoms i, també, en òrgans de participació socioeconòmica de determinades administracions locals.
3. PREUS REMUNERADORS PER A LA PAGESIA • La pagesia catalana ha aguantat una davallada acumulada, en termes constants, del 39 % de l’anomenada Renda Agrària entre 2001 i 2015, bàsicament per l’evolució de la Política Agrària Comuna, que ha deixat de sostenir eficaçment els preus, tenallada per la liberalització deslleial en l’accés al mercat interior a la Unió Europea, i els oligopolis agroindustrials i comercials que ens ha portat a suportar en molts sectors preus ruïnosos per les nostres produccions. A aquests dos aspectes cal afegir-hi l’encariment desmesurat de determinats costos de producció.
El Parlament ha instat reiteradament el Govern a treballar per assegurar la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris, garantint els recursos humans i materials suficients per dur a terme, de manera coordinada i sinèrgica, una tasca, sostinguda en el temps i d’ampli abast, d’inspecció, control i, si escau, sanció (competència, comerç, consum, sanitat i fraus alimentaris) per assegurar el compliment de les normes que regulen el mercat, la competència i el comerç agroalimentaris. Així mateix, l’ha instat fins i tot per llei, a presentar al Parlament un paquet legislatiu que permeti la regulació, en l’àmbit de Catalunya, de les interprofessionals, els contractes tipus, les agrupacions i organitzacions de productors, així també l’actualització de la regulació de les llotges i altres mecanismes que assegurin la transparència dels mercats.
Mitjançant decrets llei, per la seva imperiosa necessitat i urgència, cal posar totes les mesures que calen per assegurar l’aplicació immediata de tots els mecanismes a l’abast per assegurar la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris.
4. RESPECTE A LES PRIORITATS EN DESENVOLUPAMENT RURAL • La pagesia catalana ha vist com l’Administració General de l’Estat ha disminuït en un 74 % l’aportació que feia al Programa de Desenvolupament Rural [PDR] de Catalunya; no obstant això, la Taula Agrària i, després, el Ple del Parlament al debat monogràfic, van acordar unes prioritats en programació i execució, que l’actual Govern no ha respectat cosa que ha comportat retallades en les inversions en les explotacions, mesures d’agroambient i clima i d’agricultura i ramaderia ecològiques i compensacions a les Zones amb Limitacions Naturals (muntanya i desfavorides).
Aprofitant la pèrdua de la majoria absoluta al Congrés dels Diputats, cal revertir la desatenció de l’Estat a la modernització i sostenibilitat del sector agropecuari i forestal i, mitjançant una llei, cal deixar fixades les prioritats consensuades en programació i execució del PDR de Catalunya, de la mateixa manera que cal revocar les retallades i posar en marxa les reprogramacions imprescindibles per assegurar-ho.
5. GESTIÓ DILIGENT I EFICAÇ DE LA FAUNA SALVATGE • La pagesia catalana pateix els danys de la fauna cinegètica que s’incrementen any rere any i provoca importants pèrdues econòmiques a les explotacions agràries. No podem esperar més per capgirar aquesta situació, el Govern i el Departament d’Agricultura han de destinar els recursos humans i econòmics necessaris per garantir una gestió eficaç de la fauna en tots els espais cinegètics, públics i privats, i canviar radicalment la situació actual. S’han de facilitar, simplificar i habilitar les comunicacions electròniques per a les sol·licituds d’actuacions excepcionals.
També exigim al Departament d’Agricultura que declari l’emergència cinegètica tot l’any a les zones que superen els llindars per a la declaració i garanteixi que l’execució de les mesures excepcionals s’aplica de manera eficaç fins a reduir les poblacions de fauna per sota dels llindars d’emergència. A més, la Generalitat de Catalunya ha d’actuar diligentment quan quedi demostrada la manca d’eficàcia de les actuacions dels titulars dels terrenys cinegètics, per minimitzar els danys i gestionar la sobreabundància de l’espècie que els causa.
Respecte als danys de fauna protegida, especialment l’ós i el voltors, cal que s’analitzi la capacitat del medi de mantenir-los de manera sostenible sense perjudicar el bestiar domèstic i, si s’escau, que es prenguin les mesures necessàries per evitar que segueixi augmentant la població o es redueixi, es reforcin les mesures preventives i en cas de danys aquests s’indemnitzin. Cal que es prevegin les accions que cal emprendre davant la possible arribada d’espècies com el llop, les poblacions del qual estan creixent a altres zones de la península Ibèrica i a l’altra banda dels Pirineus i provoquen importants conflictes amb la ramaderia extensiva.
És del tot imprescindible un replantejament urgent de la gestió de la fauna salvatge a tot el territori, replantejament que s’haurà de dotar de legislació específica de caça i de gestió de la fauna, però, mentre no es disposa del nou marc legislatiu cal actuar aprofitant al màxim el marc actual.
6. ATUREM LES ARBITRARIETATS, PER UNS ESPAIS AGRARIS PROTEGITS I PRODUCTIUS • La pagesia catalana demana que s’aturin les arbitrarietats en matèria d’urbanisme que està aplicant la Generalitat de Catalunya amb exigències, sobre la base de criteris i procediments fora de les normes, o no autoritzant, amb aquests criteris espuris, construccions i/o instal·lacions imprescindibles per a l’activitat agropecuària i forestal. La Generalitat també està establint un règim sancionador en matèria de gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants que pretén penalitzar actuacions no intencionades, que no són incompliments d’obligacions o d’accions comprovables.
La pagesia necessita una legislació que garanteixi uns espais agraris protegits i productius, estudis d’impacte agrari que minimitzin els de les infraestructures i els corregeixin, l’homogeneïtzació de les normatives que regulen el sòl no urbanitzable i l’establiment del Pla Sectorial Agrari. També necessita una definició de les noves zones amb limitacions naturals, el desenvolupament de polítiques específiques per a les zones periurbanes i la revisió de l’abusiva i arbitrària designació com a Zona d’Especial Protecció Aus (ZEPA) d’espais agraris i dels seus plans de gestió.
