març 2020
Marcel Matamoros, president de la Cambra Arrossera del Montsià
PEP CORRAL/Amposta (Montsià) – Marcel Matamoros (Sant Carles de la Ràpita, 1964) afronta el seu segon mandat al capdavant de la Cambra Arrossera del Montsià amb l’objectiu de consolidar el lloc de l’arròs ebrenc en un mercat amenaçat per les exportacions. L’entitat té entre els seus projectes un pla per convertir les closques de l’arròs en plàstic per fer els envasos i un altre per tal de reduir l’empremta ambiental d’aquest tipus de cultiu
Quin balanç fa dels seus primers quatre anys al capdavant de la cooperativa?
Quan arribes a un lloc tens unes idees molt clares i hi vols fer les teves aportacions, però aviat descobreixes que moltes coses que voldries són molt difícils i que algunes que creus que no podràs tirar endavant, les fas. Encara tenim molta feina a fer, però fins ara crec que podem fer un balanç positiu. Ara és quan hem de treballar més i donar un impuls al que hem començat i acabar els projectes iniciats.
Com definiria el model de gestió de la Cambra Arrossera del Montsià?
La nostra cambra data del 1927, té vora 100 anys, i crec que és una cooperativa una mica atípica, perquè tenim una mentalitat molt d’empresa, tot i tenir molt presents els aspectes socials i cooperatius. A dia d’avui, poques cooperatives participen en programes d’investigació i en el desenvolupament d’activitats de la manera com ho fem nosaltres. Tenim molts projectes engegats, alguns d’ells molt ambiciosos, que a hores d’ara estan a l’abast de poques cooperatives. Nosaltres tenim molt clar que estem al mercat, i allà no hi competeixes amb cooperatives, sinó que has de plantar cara a multinacionals i grans empreses.
En quin estat creu que es troba actualment el mercat de l’arròs?
Aquest any venim d’una campanya excel·lent, tant en producció com en qualitat. A més a més, els preus fa anys que, més o menys, es van mantenint i conservant una línia bastant planera sobretot en l’arròs closca. En l’arròs blanc sí que ens costa una mica incrementar el preu, però de moment està bastant estabilitzat.
Quin paper exerceixen eines com les cooperatives per regular la producció?
Si no existíssim, el mercat seria molt diferent. Ara mateix, al Delta hi ha dues grans cooperatives que controlem prop del 65 % de la producció d’arròs de la zona. Tot i així hem de reconèixer que influïm poc en el preu final, ja que hi ha actors molt potents i empreses multinacionals que són les que marquen l’evolució del mercat. Les cooperatives fem feina de pressió pel preu i, de cara als socis, liquidem a un preu una mica més alt que els que estan a fora, en el sector comercial. Ara bé, és evident que els qui tenim la força dels preus no som nosaltres.
L’entrada en vigor de l’acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur podria fer entrar fins a 60.000 tones d’arròs lliures d’aranzels en els propers anys. Com es preparen cooperativa i productors per parar el cop?
És una amenaça real. Ja quan hi havia el conveni amb Cambodja i Birmània n’entraven molts quilos, tot i que, almenys a la nostra zona, no ens afectava tant perquè l’arròs que estava entrant era índica. Ara bé, l’any passat van entrar vora 258.000 tones d’arròs japònic a Europa des de Birmània i això sí que ens fa mal, ja que és la mateixa varietat que produïm. També estem pendents de les importacions del Vietnam, que crec que notarem més a llarg termini. El que tenim clar és que l’única manera que tenim per competir no és en volum, sinó en qualitat, com ja estem fent. Hem d’ensenyar i educar el consumidor en la garantia que donem com la traçabilitat, el valor afegit dels productes i, sobretot, la seguretat alimentària. És l’única manera que tenim.
Una d’aquestes vies per donar valor afegit al producte és el projecte que van iniciar fa temps per convertir les closques de l’arròs en plàstic per fer embolcalls. En quina fase es troba?
Ja fa temps que hi estem treballant i anem investigant i, a poc a poc, n’estem traient els primers resultats. Esperem que ben aviat podrem presentar les nostres conclusions i treure al mercat un substitut del plàstic per als nostres envasos.
Des de fa temps, parleu d’aconseguir un arròs “residu zero”.
És un objectiu en què fa anys que hi treballem partint de la base que tenint una planta el màxim de sana possible, s’hi haurà d’utilitzar el mínim de productes possibles i, en tot cas, marcant límits i minimitzant els tractaments. En aquesta línia, l’any passat vam engegar un projecte d’arròs ecològic en el qual hi estem les dues cooperatives, l’IRTA i diverses entitats. L’arròs ecològic és una cosa molt fàcil de dir però molt difícil d’aconseguir, com a mínim aquí al Delta, on hi ha moltes males herbes i on s’ha de vigilar molt amb la salinitat.
Recentment han participat en un projecte internacional anomenat Neurice per tal d’aconseguir desenvolupar variants de l’arròs més resistents. Expliquin’s de què va aquest pla.
És un projecte europeu que vam engegar ara fa quatre anys i que ja s’acaba i que té participació d’arreu del món. Estem buscant una varietat d’arròs que sigui resistent a la salinitat, ja que amb previsió del canvi climàtic i veient el que ens ha passat aquí al Delta amb el pas del temporal Glòria, hem apostat per desenvolupar tipus d’arròs que siguin resistents a la salinitat. N’hem obtingut dues varietats que ara estem provant als camps i esperem que això tingui continuïtat i que puguem desenvolupar i registrar aquestes noves varietats.
De quina manera va afectar el pas del temporal Glòria?
El Glòria va afectar tot el Delta, tot i que més intensament el marge esquerre, on l’aigua va entrar fins a 3 km terra endins. Al dret, que potser és la part que tenim més ampla del parc natural, va afectar molt els arrossars de l’illa de Buda, la zona costera de migjorn, la Barra del Trabucador i les muscleres i vivers d’ostres. Aquí no ens va afectar tant en els camps, tot i que va malmetre moltes estructures.
Pèrdua de terra, canvi climàtic… s’atreveix a imaginar com serà el Delta de l’Ebre d’aquí a 10 anys?
Jo sóc molt optimista; si no, no seria pagès (riu). El futur del Delta és complicat, però l’haurem de solucionar. Hi ha molts estudis que parlen de la regressió i no hi ha una sola solució, sinó que n’hi ha moltes que es poden fer conjuntament. No farem res que no s’hagi fet a altres llocs, ja que tenim exemples dels Països Baixos, del delta del Nil, o del del Po, que és un exemple molt clar. Es poden fer moltes coses i es pot pensar i parlar del futur del Delta i nosaltres, com a veïns, hem de lluitar per la seva salvació.
Tot i que el canvi climàtic no és l’única amenaça a què han de fer front.
Hi ha molts fronts oberts. Per exemple, el cargol poma, que afecta sobretot el marge esquerre. Amb el cargol poma hi hem après a conviure i a fer les nostres collites encara que els pagesos hagin de fer més esforços per les saponines i controlar els nivells d’aigua. Hi estem lluitant i cada cop estem més a prop de controlar la plaga. Pel que fa als flamencs, hi estem molt a sobre però, de moment, no hem avançat gaire. Enguany hem aconseguit que s’indemnitzi els afectats, ja que aquestes aus també van canviant els hàbitats. Cada cop n’hi ha més i hem de buscar solucions, no podem posar portes al camp. Som conscients que s’ha de preservar la biodiversitat del Delta, però hem d’assegurar que hi puguem conviure tots.
