desembre 2016
ALBERT GARCIA – Barcelona/ El 26 d’octubre, en la presentació de la Guia per a una alimentació infantil saludable i equilibrada, l’Hospital Sant Joan de Déu remarcava la tendència a retirar nutrients essencials de la dieta, com el cas de la llet, sovint seguint falsos mites • Marta Ramon (Barcelona, 1975) és cap de servei d’endocrinologia de l’Hospital Sant Joan de Déu. Forma part del grup d’experts que ha redactat la Guia com a tasca de promoció de la salut alimentària. Endocrinòloga pediàtrica compta amb l’experiència diària a la consulta mèdica.
Precedeix la presentació de la Guia una enquesta a 3.000 pares, mares i professors de l’Estat. Què revela?
El 80 % dels nens no mengen tres racions de fruita al dia i, fins i tot, un 5 % no en menja cap. Només un 2 % consumeix verdura cuinada o crua dues vegades al dia. El 20 % consumeix peix només un cop a la setmana. En canvi, el 23 % consumeix brioixeria més de tres cops a la setmana. El 30 % dels enquestats manifesten que miren la televisió, el mòbil o la tauleta mentre sopen. Només un
65 % sopen en família o almenys fan tots junts un àpat al dia. I només un
30 % dels nens participen en la compra i la manipulació dels aliments, cosa que és important a l’hora de crear hàbits. Si els nens no participen en la compra dels aliments estan desconnectats d’allò bàsic, fins i tot, en la preocupació pel medi ambient. Els resultats ens diuen que l’adhesió a una dieta saludable és molt baixa i que hi ha una manca d’hàbits.
A què ho atribuïu?
Un canvi d’hàbits per molts motius. La manca de conciliació, per exemple, mares i pares treballen i no tenen temps de dedicar-lo a la compra i a la cuina. Això fa que s’aboquin molt més als productes elaborats i processats. Abans, a les famílies coincidien tres generacions i la cuina es transmetia més bé. La publicitat també crea confusió.
Principalment, hi ha malnutrició per no menjar la fruita necessària, verdura i peix?
Sí, un 30 % dels nens entre 6 i 9 anys a l’Estat espanyol tenen sobrepès segons altres estudis. Però, almenys, ens diuen que l’obesitat i el sobrepès no han augmentat. És un dels problemes associats a l’alimentació però no és l’únic. Després hi ha nens amb pes normal però amb carències nutricionals, com dèficits de ferro.
En la presentació de la Guia vau dir tenir constància de casos de malnutrició per la pràctica de dietes restrictives.
Avui veiem la tendència a l’augment de les dietes restrictives, a vegades per indicació mèdica perquè cada vegada veiem més al·lèrgies i intoleràncies, és un fet, n’hi ha més que anys enrere. Però també hi ha una sèrie de modes. I això fa que hi hagi molts més nens que abans que segueixin dietes restrictives. El més freqüent és la retirada dels làctics sense motiu mèdic. Sobre això, hi ha moltes creences al carrer, si fa més moc, etcètera. Retirar els productes làctics provinents de la llet de vaca si es fa sense suplir les carències que comporta aquesta retirada té riscos. La llet en els nens és molt important, els aporta calci, per exemple, i és molt difícil suplir-lo. Hi ha molts nens que són celíacs i se’ls retira el gluten, però després tenim molta gent a qui els el retiren per creure que és més saludable no ingerir-ne.
I es confonen, doncs?
L’alimentació, com més variada, més saludable. Cada aliment és important. Per exemple, no és el mateix una verdura que una altra, perquè aporten micronutrients i minerals diferents. No només és important menjar verdura, sinó que és important la varietat. Als nens, els costa la varietat, per tant, hem de fer l’esforç d’aportar-los una dieta variada. Llavors, en una restricció de la dieta, estem disminuint la diversificació d’aliments i ens posa més difícil arribar als requeriments nutricionals.
Us arriben a l’hospital nens malnodrits a causa dels falsos mites de l’alimentació?
Sí, hem vist dèficit de calci en la mineralització òssia en nens. I com més restrictiva és la dieta, més problemes de salut veiem. Els que tenen més problemes són els vegetarians estrictes, els vegans, perquè és molt difícil arribar a tots els requeriments nutricionals i cal tenir assessorament. No tothom que fa dietes restrictives té problemes, tot i que no és mesurable, perquè molts dels problemes que poden provocar tenen un impacte a llarg termini.
Els vegans necessiten complements nutricionals.
De fet, no és gaire recomanable la dieta vegana en nens perquè és molt difícil arribar a l’aportació de la vitamina B12, entre altres coses. No és recomanable retirar la carn i tots els productes derivats dels animals perquè el cos i el cervell del nen s’estan desenvolupant.
Hi ha una reacció contra la carn. La carn està en el punt de mira, dieu a la Guia.
En ciència es requereixen molts estudis mirats des de molts punts de vista i sobre molta població per arribar a una conclusió i a vegades d’un estudi es fan uns titulars de diari que impliquen una relació directa. L’extrapolació d’aquests titulars ha fet mal. La carn vermella en grans quantitats sabem que té un efecte nociu. Allò important és la varietat. La verdura és molt sana però si només mengem verdura… Cap aliment, sobretot si no és processat, no és nociu per si, té a veure amb les quantitats.
Aquestes modes posen en qüestió la dieta mediterrània, declarada patrimoni immaterial de la humanitat el 2010?
La dieta mediterrània és una de les poques de què tenim més evidència científica que és saludable, l’adopten altres països que no la tenen a l’abast. La tenim aquí, és la nostra i els productes són locals i frescos i, en canvi, ens n’estem allunyant, a causa de la pèrdua del vincle transgeneracional a l’hora de cuinar, de les noves tendències, tant de les dietes restrictives com dels productes molt elaborats que surten a la televisió. Veiem un canvi d’estil de vida. Hem de recuperar la dieta de l’àvia, podríem dir que, després de tot el que he estudiat, he arribat a les mateixes conclusions que havia arribat la meva àvia.
Què destacaries de la dieta mediterrània?
És molt important la base de vegetals, els productes animals hi són, però no en constitueixen la base. I la qualitat dels productes és el més important. Els hidrats gairebé sempre vénen de la fruita, per tant, molta fibra, i molta varietat de micronutrients. I els greixos vénen de productes com l’oli d’oliva, la fruita seca o el peix; la qualitat d’aquests greixos és molt alta. Després, els productes de temporada aporten una riquesa de micronutrients també molt elevada.
En el decàleg de la dieta mediterrània, en primer terme hi ha l’oli.
En alimentació és molt difícil identificar un producte que, per si sol, fora de la dieta, tingui benefici o perjudici per als nens, i hi ha estudis que determinen aquest benefici de l’oli i la fruita seca.
En l’alimentació entesa com a part integral de la salut i el benestar, quin rol ha de tenir la pagesia?
És molt important donar un producte de qualitat. I assequible. Però cal donar visibilitat a aquesta producció de qualitat. Es pot involucrar a donar a conèixer l’origen dels aliments als infants amb visites, cal tornar a vincular els infants a la terra.
