maig 2023
Concentració davant la Confederació Hidrografica de l'Ebre, el 16 de maig a Saragaossa
CRISTINA SEGURA/El 25 d’abril, per primera vegada en 160 anys, el Canal d’Urgell, que abasteix 52.000 hectàrees de conreus. va tancar el canal principal quan només feia quatre setmanes que havia començat la campanya de reg. La sequera no ha donat treva: quatre dies després, el canal Segarra-Garrigues, que rega unes 12.000 hectàrees (7.000 de cereals i 5.000 de fruiters) va seguir el mateix camí. A més de la greu situació a la Plana de Lleida, on ja es dona per perduda la immensa part de la collita (l’aigua d’aquests canals només s’obrirà per mantenir els arbres), la capacitat de les conques internes dels pantans a Catalunya era del 25 % de mitjana l’11 de maig, amb la meitat per sota d’aquest percentatge, inclòs l’àmbit del Ter-Llobregat.
Proposta d’ajuts insuficient • Tot i l’anunci del ministre de’Agricultura, Luis Planas, l’11 de maig, d’articular ajuts directes (636 milions), entre altres mesures, contra la sequera per a la pagesia més afectada, Unió de Pagesos va convocar el 15 i el 16 de maig una tractorada que va sortir de comarques de la Plana de Lleida i de les Terres de l’Ebre fins a Saragossa (més de 40 tractors i més de 200 persones) davant de la seu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre [CHE], com havia fet el dia 9 a Lleida, Tarragona, Girona i Vic davant de les seus del Govern estatal, i on va reunir 2.200 tractors i 600 manifestants.
Per al sindicat, les mesures aprovades per l’executiu de l’Estat són totalment insuficients i insisteix a reclamar les proposades fa setmanes als partits del Congrés, del Senat i del Parlament català per pal·liar els efectes de la greu sequera, que posen en perill real les explotacions. D’altra banda, a la Taula de la sequera del 5 de maig que va acollir el Canal d’Urgell i en la qual hi va participar el sindicat, el sector de la Plana de Lleida va reclamar ajuts de 2.000 a 15.000 euros per hectàrea per les pèrdues. En un comunicat el 27 d’abril, Unió de Pagesos va reivindicar la prioritat dels regadius per a l’activitat econòmica d’aquesta zona.
A la situació extrema de sequera, a més, cal afegir que la CHE ha anat a destemps en el tancament dels canals, en la manca de planificació que el sindicat li reclamava feia mesos i en la improvisació en les restriccions a la conca del Segre i la part baixa de l’Ebre. Unió de Pagesos es va reunir amb la presidenta de l’entitat, Maria Dolores Pascual, el 17 de maig a Saragossa, per insistir en l’exigència d’una informació transparent de la gestió dels recursos hídrics d’aquestes zones. Pel que fa a l’Administració General de l’Estat, en el seu cas, que assumeixi les responsabilitats que se’n derivin.
En aquest moment crític, la prioritat ha de ser la d’assegurar la pervivència de les explotacions. Per això, el sindicat exigeix al Ministeri, com li va traslladar al secretari general, Fernando Miranda, en una reunió a Lleida el mateix 11 de maig, una combinació d’ajuts suficients pel lucre cessant i, en el seu cas, per la destrucció de les plantacions de conreus llenyosos, a càrrec dels mecanismes de crisi de l’Organització Comuna de Mercats [OCM] dels productes agraris, dels fons europeus de desenvolupament rural, i ajuts d’Estat a càrrec de l’Administració, atès que les mesures anteriors no seran suficients per la magnitud dels danys. El sindicat no contempla cap altra possibilitat que no sigui assolir el màxim nivell d’ajuts autoritzats per les normatives.
Flexibilització de normativa • Per mantenir la resiliència de les explotacions, també cal una flexibilització de la normativa dels ajuts directes de la Política Agrària Europea i del desenvolupament rural a càrrec del Fons Europeu de Desenvolupamaent Rural per aquest 2023, amb la màxima capacitat d’aquests ajuts de suport per als afectats, i que no quedin recursos sense usar per aquestes normatives europees en situació excepcional. Unió de Pagesos reclama una revisió dels plans especials de sequera i la flexibilització dels cabals ecològics de les conques hidrogràfiques, a més de preveure obres d’emergència per assegurar el subministrament d’aigua al bestiar i per salvar els conreus llenyosos.
Altres mesures que posa sobre la taula són el finançament a disposició del sector (avals, préstecs i moratòries per als ja contrets), més necessaris amb l’augment significatiu del cost financer i en un moment de disminució dràstica dels ingressos.
També calen mesures fiscals i socials (adequació de mòduls de l’IRPF, exempcions a les tarifes de l’aigua i de l’IBI de rústica i de quotes a la Seguretat Social i facilitar Expedients de regulació temporals d’Ocupació [ERTO] per força major.
Per explicar les propostes, Unió de Pagesos va organitzar el 8 de maig una assemblea informativa a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell) amb 250 assistents, una a Bellpuig (Urgell), el 12 de maig, (un centenar), i una a Linyola (Pla d’Urgell) el 17 de maig.
Pel que fa al Departamet, Unió de Pagesos li reclama mesures per a la reutilitació d’aigua de depuradores per a ús agrari. En aquest sentit, va convocar una concentració el 13 de maig a l’esplanada del pantà de Riudecanyes per exigir solucions per a la pagesia del Baix Camp i el Tarragonès. En el marc de la tractorada del 9 de maig a Tarragona, els manifestants també es van concentrar davant dels Serveis Territorials del Departament per exigir aquestes mesures contra la sequera.
L’aliment per a oví i cabrum, en perill de desproveïment
El 25 d’abril, en roda de premsa a Girona d’oví i cabrum del sindicat, aquest ja va advertir del perill real que la ramaderia en general, i sobretot aquest sector, tingués dificultats imminents per trobar aliment a causa de la sequera. L’aigua necessària per mantenir les pastures ja fa molts mesos que manca a tot el territori, fins al punt que, pel que fa a la ramaderia extensiva, molts ramats han hagut de començar a completar la seva alimentació amb cereal, a les seves cabanyes, perquè les pastures estan molt seques, com ho estan habitualment a final d’estiu.
D’altra banda, el problema de la sequera també ha fet agreujar de manera molt important la situació d’aquest sector, que ja arrossegava una crisi important de fa anys, ha vist com el preu del farratge s’ha disparat mentre ha de mantenir uns costos de producció molt elevats. L’alfals ha doblat el preu, de 160 a 320 euros la tona.
descens de consum • Unió de Pagesos va demanar al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en el marc de la Taula agrària de la sequera, el 24 d’abril, que sol·licités a Agroseguro un peritatge urgent de la pèrdua prevista de collita de cereal i que permetés l’aprofitament d’aquest com a pastura per a la ramaderia extensiva.
En la roda de premsa, el sindicat també va explicar que el sector de l’oví i el cabrum ha patit un descens de consum del 57 % a Catalunya des del 2006 i va demanar mesures específiques a l’Sdministració perquè no hagués de plegar cap ramader més.
El nombre de granges d’oví a Catalunya era de 2.163 el 2022, mentre que les de cabrum eren 1.443, segons dades del Departament d’Acció Climàtica. Les d’oví s’han reduït un 5 % entre el 2018 i el 2022, i les cabrum, un 4 % en el mateix període.
