octubre 2015
MARIA CARRERAS – Ulldemolins (Priorat)/ Montserrat Bargalló va néixer a Cornudella de Montsant el 1958. Es va casar a Ulldemolins (Priorat), on viu des de fa més de trenta anys. Amb la canalla crescuda, va donar volada a una de les seves passions, el món de l’oli, i va integrar-se plenament al sector agrari. Va ser la primera dona que va formar part de la Junta de la Cooperativa Agrícola d’Ulldemolins Sant Jaume SCCL, fa sis anys, i des del febrer n’és la presidenta.
Quan comences a implicar-te amb la Cooperativa d’Ulldemolins?
El sector de l’olivera m’interessava molt. Quan m’hi vaig integrar plenament va ser quan vaig entrar com a sòcia de la cooperativa, ara fa uns sis anys. Era un món que m’interessava i m’encuriosia.
Vas ser la primera dona que va formar part de la Junta. Quines sensacions i reaccions vas notar?
Al començament va sobtar una mica perquè tota la vida només hi havia hagut homes. Els primers tres o quatre mesos sí que em veien com una dona, no sabien com reaccionaria, què faria, com em comportaria, quin tipus de preguntes faria… Però, després ja em van veure com una sòcia més de la cooperativa.
I com arribes a ser presidenta?
Després d’haver après com anava tot em va quedar aquell cuquet i vaig demanar de tornar-me a posar de sòcia votable per quedar-me a la Junta. I en aquests dos primers anys de la segona legislatura dins de la Junta hi ha hagut un xicot com a president i, quan va acabar el mandat, la Junta em va dir que em tocava a mi ser presidenta. Així que al febrer d’aquest any vaig acceptar el repte i seré presidenta fins al febrer del 2017.
T’has marcat algun objectiu o projecte concret com a presidenta?
El que hem engegat aquest temps, que és el que feia més por als socis, són les visites guiades a la Cooperativa. És una nau que arquitectònicament no té massa atractiu, però sí que està feta per la gent del poble, el 1954. I amb les visites expliquem a la gent que el que compren aquí és el suc de l’oliva i han de poder entendre com el fem. Arran d’això ha augmentat l’interès pel món de l’oli, que en comparació amb el món del vi sempre ha quedat en un segon pla per una senzilla raó: el vi està a la taula i en pots gaudir en grup, i l’oli, es queda a la cuina.
I quins reptes teniu la Junta actual fins al final de la legislatura?
Els d’intentar convèncer la gent que el producte que es fa a les cooperatives és d’una qualitat suprema i està emparat per pagesos professionals. I, sobretot, també, donar-lo a conèixer i que el tastin: creiem que és el camí per fidelitzar el consumidor. I els camins per arribar a aquí, tots són bons, des de les xarxes socials, fins a les visites a la Cooperativa.
LA COOPERATIVA • Vau ser la primera cooperativa catalana que va certificar oli ecològic. Va ser una aposta per la qualitat i la diferenciació?
No ben bé. Gràcies al microclima que tenim aquí, hi ha molt poques plagues que afectin l’olivera i pràcticament no ens hi cal tirar cap producte químic. Per això vam decidir aprofitar-ho per fer un pas més, i fer ecològic. Vam començar el 1996, amb més de 20 socis que s’hi van comprometre durant cinc anys.
I com va anar?
És una mica feixuc fer oli ecològic perquè has de preparar els adobs orgànics, llaurar la terra, no pots aplicar segons quin producte… i això, a alguns pagesos no els compensava en el sentit que els suposava massa esforç pel producte que els donava l’olivera, perquè el rendiment baixa. I la producció ecològica també requereix més burocràcia, i als pagesos més grans els suposa més enrenou canviar el que han fet tota la vida.
Això significa que, passats aquests primers cinc anys, alguns pagesos van decidir deixar l’ecològic?
Sí, tot i que ja no van tornar al convencional sinó que es van passar a la producció integrada.
Va ser un punt de conflicte això?
No, cadascú va poder decidir lliurement el sistema de producció.
Quants socis s’han quedat fent producció ecològica d’oli?
En som nou, i tots per convenciment. És un criteri i una manera d’entendre el cultiu. I vam decidir continuar perquè ja teníem les instal·lacions, també. Ens assignen dies d’entrada diferents als altres, i a la cooperativa hi ha maquinària d’acer inoxidable i quan ho tenim tot net és quan comencem l’ecològic.
Com ho feu per comercialitzar? Cada soci es busca la vida?
No. Etiquetem i venem amb la mateixa marca i tot surt de la cooperativa, que és la que factura. El pagès vé aquí a portar les olives i el raïm i cobra pel rendiment que li han fet, i la Cooperativa s’encarrega d’envasar i donar sortida al producte. A més, des del 1998 disposem d’agrobotiga.
Té més sortida l’oli ecològic que l’integrat o el convencional?
No, no es nota. L’oli ecològic de la Cooperativa, sobretot, se’l queden cooperatives de consumidors que s’ajunten per fer-te comandes de garrafes. Per tant, són gent ja molt convençuda.
RESPONSABILITATS, EN FEMENÍ • Després de tu, alguna altra dona ha agafat un càrrec a la Cooperativa?
Aquesta última legislatura va sortir una altra dona votada que havia d’entrar a la Junta, però té canalla petita i ha hagut de delegar la responsabilitat.
Per què creus que en el sector agrari costa que les dones ocupin llocs de responsabilitat?
Per una senzilla raó: perquè, sobretot abans tot i que ara encara passa molt, la dona només va a ajudar l’home a les tasques del tros. I quan arriba a casa, es troba la canalla, que ha de fer el menjar, rentadores… i això cada dia. I no té temps de dedicar-se a això. En canvi, l’home arriba a casa després de treballar tot el dia, i si bé arriba cansat de tota la jornada, ja se li ha acabat la feina i si vol pot anar de reunió. En canvi, la dona, no acaba la feina fins que no se’n va a dormir.
Creus que això ha anat canviant?
Sí, a poc a poc, però està canviant. Però, a més, per implicar-te en aquest àmbit t’ha d’agradar, has de tenir temps i ho has de veure com una feina que és tan compatible per a tu com per al teu marit. Si decideixes posar-te en aquest món ha de ser perquè realment tens curiositat i perquè t’apassiona.
Consideres que la capacitat organitzativa que té la dona l’ajuda en l’exercici dels càrrecs de gestió o responsabilitat?
Aquest valor afegit, les dones, el tenim per genètica, i quan desenvolupem un càrrec es multiplica per tres perquè tenim molta determinació. A més, també tenim la capacitat de valorar els pros i els contres d’una proposta en el mateix moment que es proposa. És una dinàmica que portem dintre per la nostra funció històrica de gestionar una casa i una família. Que hi hagi dones que passin al capdavant és bo, i no només en el sector agrari, sinó a tot arreu, i com més millor, i no perquè siguem millors, sinó perquè tenim un punt de vista i una manera de fer diferent, i les diferències són bones
