MONTSERRAT BUSTO: “Podrem tornar a veure els pantans plens, però la pluja serà irregular”

PEP CORRAL / Clima i pagesia • Especialista en canvi climàtic, la climatòloga Montserrat Busto (Barcelona, 1968) analitza des de fa 22 anys l’actualitat meteorològica i els seus efectes en l’agricultura en aquestes pàgines.
El valor de l’aigua • Un dels reptes de futur més importants que apunta és la gestió de l’aigua a casa nostra, una idea que ha pres una volada especial des de la greu sequera dels últims tres anys. Una situació d’excepcionalitat que, avisa, encara no s’ha superat plenament malgrat les pluges dels darrers dies.

En el seu primer article a La Terra, l’any 2002, ens explicava que els pantans llavors estaven entre el 70 % i el 90% de la seva capacitat. És inimaginable, ara, una situació com aquesta?
Quin goig, aquella època! No, no és impensable. Hem passat tres anys molt durs, però el clima mediterrani té aquestes coses, és capriciós i alguns cops despunta per una cosa i uns altres per una altra. Pot tornar a ploure amb força i podrem tornar a veure els pantants plens, però ara el marc és diferent i les precipitacions, més irregulars. Ara tenim una atmosfera amb una temperatura mitjana més alta. Si fa més calor, el terra s’assseca i la vegetació pateix. Alhora, hi ha més vapor d’aigua a l’atmosfera, i quan plou ho pot fer més de cop. Necessitem que plogui més sovint, però anem cap a un futur on les sequeres seran més freqüents i més fortes. Anem cap a un clima més càlid i variable: podem tenir sequeres dures, però també entrades fredes amb temperatures que ens deixin garratibats o pluges sobtades que omplin pantans.

Ens podem anticipar d’alguna manera a aquests canvis i que la pagesia hi estigui preparada?
Al Servei Meteorològic de Catalunya [SMC] col·laborem amb l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries [IRTA] per caracteritzar climàticament totes les zones agrícoles de Catalunya en aspectes com ara l’evolució de la temperatura mitjana, com és la seva precipitació, conèixer les boires, gelades, etcètera. Conèixer el teu ADN climàtic ja és una manera d’estar preparat i, a partir d’aquí, es poden prendre decisions. És molt diferent prendre una decisió amb el coneixement que fer-ho sense, ja que si tens la informació és més fàcil fer plans de futur. I la pagesia sap llegir com ningú els signes del cel pel seu temps local a curt termini.

Quin paper exerceix la fenologia en aquest coneixement de l’entorn?
És un exemple de coneixement tradicional, que estudia els cicles de la natura i el seu lligam amb el clima: la pagesia sap quan han de passar les coses, en quin ordre i amb quines llunes. El que fa la fenologia és deixar-ho documentat. No només amb el coneixement tradicional i les dites populars, sinó recollint dades i organitzant-les sistemàticament per poder quantificar els canvis a curt i llarg termini. Per exemple, en aquesta darrera sequera han canviat alguns ritmes naturals: algunes plantes i arbres han mort de set; d’altres simplement no han fet fruit; i altres sí que n’han fet, però ha madurat més tard del que tocava degut a l’estrès hídric sofert. Estudiem les evolucions perquè el clima és canviant i volem poder lligar esdeveniments fenològics amb variables meteorològiques i climàtiques. Així en un futur podrem arribar a saber per endavant quan passaran les coses

Venim de dos anys de sequera i ara, de cop, arriben forts aiguats. Ens hem d’acostumar a aquest escenari?
La torrencialitat és característica del clima mediterrani: la pluja cau de cop, tal com ho canten les cançons. Només cal recordar els aiguats del Vallès del 1962 o la pantanada de Tous del 1982. El perill meteorològic existeix, la diferència és que ara aquesta torrencialitat té cartes per ser més elevada. El problema és que tenim més població vivint en llocs sensibles, ja que hem ocupat lleres i marges de rius que hauríem d’haver deixat lliures perquè l’aigua hi pogués baixar.

En el cas de les riuades a València és inevitable pensar en els efectes que han tingut i, sobretot, en la gestió que se n’ha fet…
Crec que a Catalunya seria impensable que es produís una situació així. Els tècnics del Servei Meteorològic tenim molt contacte amb els de Protecció Civil, ens coneixem i treballem braç a braç. De fet, tots nosaltres hem participat en l’elaboració d’algun pla d’emergència o altre i hem treballat conjuntament durant anys. La col·laboració és molt estreta i se sap molt bé què s’ha de fer en cada cas.

D’un temps ençà, la comunitat científica parla més d’una sequera estructural que no pas conjuntural. Què podem fer per preparar-nos-hi?
La pagesia ja s’està movent en molts àmbits, millorant les infraestructures o buscant solucions per obtenir aigua. La pagesia ha elevat un clam clar a les administracions per demanar aigua i les administracions s’han posat les piles per traçar un pla de millora de la resiliència en aquest àmbit. El que passa és que l’Administració té molts àmbits als quals ha de prestar servei i els interessos sovint són contraposats. Catalunya és un país auster que ho ha de seguir sent. L’austeritat en l’ús de l’aigua l’han de practicar tots els sectors, i a alguns se’ls oblida. Modernitzem-nos, reguem de manera més eficient, traslladem la necessitat d’austeritat a tots els sectors i tindrem país per a molt temps.

Però com podem demanar austeritat a la pagesia que no pot regar i que veu com els hotels veïns gasten aigua a mans plenes?
Això no pot ser. No podem demanar austeritat a un sector i que als altres no se’ls apliqui cap mesura. Les mesures han de ser generals i aquest darrer cop no ho han estat. A la pròxima sequera, això hauria d’estar més ben pensat. El turisme és un àmbit que no pot créixer il·limitadament, perquè ho farà a costa dels recursos d’altres sectors. No podem deixar de banda el sector primari, que ens alimenta a tots, per fer créixer el terciari, que només alimenta alguns.

Creu que n’hem après alguna cosa, d’aquesta sequera?
Ens ha fet veure la necessitat d’estar preparats i ens ha fet veure que no podem prescindir de la pagesia. Sense la pagesia tindríem un país desequilibrat i perdríem el consum de proximitat, la base de la sostenibilitat. Ara que tenim un respir és el moment adequat per preparar-nos tenint clar que això és un objectiu de país.

En els seus articles sovint usa dites de la seva àvia. Deixi’m fer el mateix. La meva sovint usava l’expressió “merda per al qui quedi” per referir-se a la desídia. Creu que aquesta expressió val per a la gestió que estem fent del canvi climàtic?
Sí i no, ja que hi ha gent de tot a tot arreu. Els tècnics del Servei Meteorològic estem molt compromesos amb la nostra feina. Ara bé, deprés, en l’àmbit de la gestió, cadascú té els seus paràmetres, la seva manera de pensar i sap què el mou i què no. Però em nego a pensar que totes les persones que gestionen ho fan només per una cadira i per la fama d’uns pocs anys. Hi ha persones que gestionen que valen molt i que ho fan perquè creuen en la seva feina i en un món millor.

Després de tants anys mirant al cel, què ha après de la Terra?
Mirar el cel em fa veure que som petits i que hem d’aprendre a cuidar millor la Terra.