gener 2015
ALBERT GARCIA – L’últim ple del Parlament de Catalunya del 2014 va aprovar el 17 de desembre la Llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries. Unió de Pagesos va reconèixer en un comunicat el mateix dia la tasca dels grups parlamentaris catalans en aprovar-la en lectura única i per unanimitat. Una llei que segons diu: “Estableix el sistema més avançat i directe de l’Estat d’eleccions dels professionals agraris”. L’entrada en vigor d’aquesta llei fa que Catalunya sigui l’única autonomia que actualment té eleccions al camp sense cambres agràries.
“Des d’ara, les eleccions al camp tindran una circumscripció única amb candidatures d’organitzacions agràries, i no de persones com fins ara”, remarcava el sindicat. Efectivament, la nova llei catalana de representativitat suprimeix les cambres agràries de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i en destina el patrimoni i els mitjans personals a la Fundació de la Pagesia de Catalunya.
En lloc de les quatre cambres, la Llei crea un nou model amb organitzacions professionals representatives escollides per eleccions cada cinc anys. Les organitzacions que obtinguin com a mínim el 15 % dels vots exerciran la representació institucional davant les administracions públiques i altres entitats o organitzacions de caràcter públic.
Les noves bases d’aquesta llei ja són efectives per a les properes eleccions al camp, que s’han de fer el 2015 i que seran les sisenes que se celebren. Segons el coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball, les properes eleccions es faran cap a la tardor: “Abans caldrà fer el cens i el decret de convocatòria bé. El que és important és que la gent pugui participar com més àmpliament millor”. La nova llei conté una disposició addicional que preveu simultaniejar les eleccions per mesurar la representativitat a Catalunya amb les que pugui dur a terme l’Administració de l’Estat.
Es manté el sufragi actiu de les persones físiques en els termes de la legislació derogada, però en el cas de les persones jurídiques es demana que d’acord amb els seus estatuts tinguin com objecte l’explotació agrícola, ramadera i forestal i que, a la vegada, acreditin l’exercici d’aquestes activitats en un mínim del 25 %. Caball remarca que la nova llei garanteix que una persona sigui un vot: “En primer lloc són, per fi, unes eleccions més directes, però és que, a més, en segon lloc, s’acaba amb una mala praxi que havia portat que, en les dues últimes eleccions, es permetès que una persona pogués votar moltes vegades”.
ES CLOU UNA LLUITA HISTÒRICA • La desaparició total de les cambres agràries —per bé que fins ara estaven buides de contingut i els presidents i vocals eren purament simbòlics en la representació de la pagesia—, suposa, almenys a Catalunya, el colofó de la lluita d’Unió de Pagesos pel reconeixement de la representativitat democràtica de la pagesia. Aquesta lluita es remunta a la Transició espanyola. El 15 de juny del 1977, dia de les primeres eleccions democràtiques a l’Estat espanyol, també va ser el dia que l’Estat va publicar el decret sobre les cambres agràries que havien de substituir el model d’organització del franquisme. Però era una còpia literal del règim del sindicat vertical al sector agrari, una continuació de les Hermandades sindicales de labradores y ganaderos, posades en marxa després de la Guerra Civil.
Amb l’arribada de la democràcia, Unió de Pagesos, sindicat constituït el 1974 [vegeu pàgina 9], va lluitar per trencar amb el model sindical corporatiu del franquisme i que comptava amb el suport dels tecnòcrates espanyols de la Transició per mantenir les cambres agràries tal com estaven. Unió de Pagesos va fer boicot a la convocatòria de les primeres eleccions a cambres agràries del 1978. Va aconseguir un 80 % d’abstenció, i que les cambres agràries no renaixessin a Catalunya. La Llei del règim jurídic del 1986, la primera democràtica al camp, i dues sentències del Tribunal Constitucional van definir la Llei de cambres agràries del 1977 com a ‘preconstitucional, predemocràtica i anticonstitucional’.
No és fins al 1994 que, amb una nova llei catalana de cambres agràries, se celebren les primeres eleccions al camp lliures i democràtiques a l’Estat. Des d’aleshores se n’han celebrat cinc i totes les ha guanyat per majoria absoluta Unió de Pagesos. Aquestes eleccions elegien vocals a les quatre circumscripcions que representaven els pagesos a cada demarcació, però la representativitat als òrgans consultius a Catalunya es mesurava pel percentatge de vots a l’àmbit nacional i calia obtenir-ne un mínim del 10 % per accedir a la representativitat.
