agost 2026
Mestres i pagesia, dues feines essencials i a les quals només es fa cas quan alcen la veu.
Tenim molts elements en comú. Per una banda hi ha un malestar arrossegat, que darrerament està emergint més en el sector educatiu i que és històric en la pagesia, que en nosaltres s’ha vist en l’estudi que mostra com una bona part del col·lectiu es planteja abandonar la professió i en la pagesia, en la manca de relleu generacional. També es veu en la falta de reconeixement social. Quan hi ha focs parlem de la pagesia i de la gestió del territori i quan surten les proves PISA, del món educatiu. Som àmbits que no s’encaren mai de manera estructural i profunda. Això sí, els dos som essencials i això no és menor. Crec que això podrà explicar, en el futur, mobilitzacions, estratègies i aliances conjuntes. Està claríssim que hi ha d’haver alguna confluència i estic segur que hi serà.
Com ens podem ajudar?
Crec que ja ens hem ajudat. Quan la pagesia va bloquejar Barcelona amb la tractorada històrica, els docents vam participar en les accions i les protestes davant del Departament. I també a la inversa. En aquest darrer cicle de mobilitzacions educatives la pagesia ha sortit amb els tractors a ajudar-nos en accions com ara el tall d’eixos viaris arreu de Catalunya. Aquesta relació es dona, ara ens falta veure com segueix i com podem estructurar lluites conjuntes, ja que compartim espais i elements bàsics. Parlem d’elements més enllà dels curriculars que donen sentit a l’educació per crear un alumnat amb pensament crític i futurs ciutadans que vulguin transformar el seu entorn. Podem parlar de sobirania alimentària, de sobirania energètica o de formes de producció.
Pagesia i Escola és un projecte d’Unió de Pagesos per dur el camp a les aules. Quin valor creu que tenen iniciatives d’aquest tipus?
En el mon educatiu, la pagesia hi és molt present i, alhora, està molt invisibilitzada: el seu fruit hi és molt present; però la seva feina, no. A escala curricular es tracta en diveros camps i fora de ‘àmbit curricular, se’n parla en un element molt important com és l’espai del menjador, que no només és un espai educatiu sinó que també és un espai molt interessant perquè trenca la lògica del funcionament d’aula. Aquí hi ha un problema, perquè no hi ha ni una planificació ni una regulació que fixi uns mínims pel que fa als aliments i els hàbits alimentaris. Elements com els que proposa Unió de Pagesos són importants perquè, si no, acabem tenint un alumnat que menja un tomàquet que no sap com ha crescut, ni quin és el seu gust real, ni tan sols tota la feina que hi ha hagut al darrere perquè pugui créixer.
Què impedeix que els productes ecològics i de proximitat arribin als menjadors de les escoles?
El problema de sempre: el sistema econòmic. Hi ha un conjunt de valors que no interessen i d’altres que interessen molt i que són els que es prioritzen, com ara l’acumulació de capital i la maximització dels beneficis. Nosaltres apostem per un model alternatiu, que segurament és molt més saludable però que, també segurament, crea una riquesa molt més repartida i fa que les grans multinacionals no treguin el tros de pastís que voldrien. El problema és la contractació. Tenim unes institucions dèbils que no són capaces de gestionar en pro del comú i gestionen en pro d’un sistema econòmic determinat. És imprescindible que s’iniciï una compra pública de l’alimentació. Això significa que hi ha d’haver un proveïment d’aliments de proximitat i produïts d’una determinada manera, prioritzant una producció respectuosa amb nosaltres i amb el nostre entorn. Som aquí per canviar-ho.
Quin és el paper de l’escola rural?
En l’àmbit rural, i també en menor mesura en l’urbà, l’escola és una catifa que ens porta a conèixer l’entorn, els espais, a fer el vincle amb la memòria dels espais, el paisatge i els mètodes de producció. En l’àmbit rural, les complicitats són més grans. Les distàncies són més petites i és molt més fàcil, per exemple, que l’alumnat pugi al tros i vegi com es fa el procés de compostatge i, a través d’aquella activitat, conèixer el seu entorn i la feina del pagès. Això et permet veure com es trenen les relacions socials i com es crea una xarxa humana de seguretat que sosté i que pot respondre. En aquest sentit, l’escola guanya molta importància i encara més en l’àmbit rural. L’escola també guanya en diversitat.
Porta una samarreta amb el lema Dignitat educativa. Què vol dir?
Parlem d’un conjunt d’elements estructurals que fan de l’ofici d’educar i del sistema educatiu drets plens. Això significa, i podríem traçar molts paral·lelismes amb el mon de la pagesia, valor i reconeixement social, però també condicions laborals i salarials i, sobretot, significa un sistema educatiu que permet a les criatures créixer, desenvolupar-se i tenir un procés de creixement personal i educatiu satisfactori, que fa que l’escola tingui un paper fonamental com és el de compensar les desigualtats i respondre a les diferències. Un sistema que acull, cuida, acompanya i ajuda; que educa.
El final del curs passat va estar marcat per vagues i mobilitzacions. Com pinta l’inici del nou?
Venim d’un curs de mobilitzacions històric, amb un seguiment massiu de les vagues. En aquest tercer trimestre hem fet un cicle continuat de 20 dies d’aturades que ha acabat amb el final de la negociació i la consulta amb el col·lectiu del preacord del pacte. I el missatge del col·lectiu ha estat molt clar: no n’hi ha prou. El preacord no fixa les bases per a la solució d’un problema estructural com el que patim. Automàticament, la lluita es trasllada al primer trimestre del proper curs.
Això vol dir més dies de vaga?
Avui no podem confirmar si començarem el curs al setembre o si el primer dia de curs ja hi haurà vaga. El que sí que podem assegurar és que durant el primer trimestre tornarà a haver-hi mobilitzacions, ja que el malestar és tan gran i tan profund que hem decidit lluitar fins al final i haurem d’anar avançant amb acords que resolguin les esferes de malestar que hi pugui haver. La comunitat educativa tornarà a sortir al carrer i seguirem fent accions paral·leles com ara els claustres que han decidit, per exemple, no fer colònies com a mesura de pressió. Nosaltres creiem que les sortides són molt importants, però com que els docents no som un sector productiu, hem de buscar propostes que sí que afectin sectors productius. I una de les vies que hem trobat és aquesta, amb efectes sobre les grans empreses d’autocars i de cases de colònies d’aquest país. També hi ha altres estratègies. Per exemple, igual que la pagesia, vivim en un mon burocràtic i cada cop hem de fer més paperam i hem decidit alliberar-nos d’aquesta càrrega. Per això molts claustres han eliminat els comentaris dels butlletins de notes i es limiten a allò que creuen essencial que sigui comunicat.
