novembre 2026
L'economisa Paco Yglesias.
Carmina Marsiñach – BARCELONA
Paco Yglesias (Sant Cugat del Vallès) és economista, especialista en el comerç internacional de cereals i matèries primeres agrícoles. Ha treballat durant més de dues dècades en multinacionals del sector. Actualment dirigeix la consultoria Agro Fundamenta, dedicada a la formació i l’assessorament en comercialització agrícola. És membre de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
De què depèn el preu que percep la pagesia pels seus productes? Depèn dels mercats internacionals?
L’Estat espanyol és extremadament deficitari respecte a la demanda de la indústria. Els preus de les matèries primeres que es comercialitzen a l’Estat espanyol depenen molt de la importació. Moltes vegades la importació en volum és més important que la producció local. Per exemple, amb el blat de moro ens trobem que tenim una producció de 3,5 milions de tones, però n’importem 8. Per tant, ens hem d’adonar de la importància que té el mercat extern.
La Unió Europea té una sèrie d’aranzels, segons la matèria primera. En el cas d’Ucraïna, quan va esclatar la guerra, l’any 2022, Brussel·les va suprimir els contingents que hi havia per a aquest origen. Això vol dir que podíem importar lliurement tota la quantitat de blat, blat de moro i ordi que hi hagués disponible cap a la UE. Això va afavorir molt uns preus baixos, perquè aquest origen estava cotitzant a preus molt per sota
dels del mercat.
I per què hi ha tanta volatilitat de les matèries primeres?
Les matèries primeres tenen molta volatilitat perquè responen amb aquesta equació de l’oferta i la demanda (…) Països d’Àfrica, com Egipte, tenen diversos orígens dels quals es poden proveir de blat: la UE, Ucraïna o Rússia. Però, en aquests moments, Ucraïna i Rússia estan col·lapsats. D’allà pràcticament no en surt res. (…) Ningú és capaç de posar-hi un vaixell per treure la mercaderia, pel risc que pugui ser bombardejat. I els preus en aquest origen cauen extraordinàriament, per sota dels 200 dòlars, mentre que a la UE, a França, que és el país que respon a aquesta demanda, se’n van cap als 280 dòlars. És a dir, tenim una disparitat de 80 dòlars, que és un fet insòlit. És un problema geopolític: no hi ha aquest volum de mercaderia que hi hauria d’haver al mercat.
S’ha accentuat aquesta volatilitat en els últims anys?
El consum de matèries primeres és insòlit. El creixement que hi ha és extraordinari, la producció creix, i està donant resposta a aquest augment de consum. Però, per exemple, de blat de moro, a escala mundial, aquest any en tindrem un dèficit entre producció i consum de 25
milions de tones que faltaran per proveir aquesta demanda. Com se solucionarà? Amb estocs anteriors d’altres collites.
Quines eines tenen les administracions per estabilitzar els mercats?
Brussel·les ho pot fer tot. Té la capacitat d’importar mercaderia i posar-la a la venda aquí als preus que consideri, sempre que es determini que hi ha una manipulació de preus, que estan molt inflats, etcètera. Però Brussel·les té totes les eines per poder controlar els mercats, totes.
En el cas dels cereals, en quina situació està Espanya?
L’Estat espanyol en els últims 20 anys ha perdut un milió d’hectàrees en producció de cereal i oleaginoses. Bona part ha anat a la producció d’avellana, d’ametlla, o cap a altres produccions. Ens trobem amb un milió d’hectàrees menys i el creixement de la població, això vol dir que necessitem importar més. A escala mundial, hi ha moltes possibilitats de desenvolupar produccions més grans, però sobretot de millorar rendiments.
Espanya també té marge per millorar la rendibilitat?
Aquí tenim moltíssima volatilitat amb les produccions. Tenim uns rendiments molt baixos (…) Si parlem, per exemple, del blat de moro, tenim uns rendiments molt alts perquè tot és de regadiu. Però si no fos per això, els rendiments són baixíssims. Són dels més baixos de la UE (…) i el que és el secà, dona el que dona.
Com es preveu la pròxima campanya de cereal?
Tenim la situació geopolítica d’Ucraïna i Rússia. Si el conflicte deixa d’afectar el tràfic de vaixells, hi hauria un flux de mercaderia. Estem parlant de 10 o 25 milions de tones que podrien sortir de cop. Altres coses interessants: quines seran les sembres que faran els agricultors amb el tema de preus del gasoil, els adobs…? A França, per exemple, hi ha hagut una reducció de sembres d’entre un 20 % i un 30%, un fet
insòlit. I per temes climàtics han tingut la pitjor collita dels últims 20 anys, una cosa extraordinària. Arribaran als 7 milions de tones, quan normalment de mitjana en produïen 13 o 14 milions. Hongria també ha tingut una collita nefasta. Hem d’esperar a veure com evolucionen les sembres per saber quin potencial productiu podem tenir.
Com afecten les importacions als pagesos? Creen una situació de competència deslleial?
A efectes de preus, nosaltres podem tenir aquí una collita molt curta, però, en canvi, que els preus siguin baixos. Per què? Perquè a la UE o a la resta del món, hem tingut bones collites i en aquest sentit el cereal ha baixat de preu. (..:) Hi ha hagut una pujada impressionant del gasoil, pujades de tot el que són adobs i, per tant, també afecta.
Augmenten els costos, però el pagès no pot repercutir-ho al preu.
Estem parlant de commodities. El blat de moro d’aquí és similar al blat de moro francès, similar a l’argentí o al brasiler. Tot el que són productes que són banals, que no tenen unes especificacions pel seu origen (…) no són un producte únic. Si parlem per exemple, d’ordi de malteria, ha de tenir unes especificacions molt clares. No és una commodity, ja és més aviat un producte (…) aquí tenim els controls de duanes que han de dir si els productes es poden importar i comercialitzar.
Quines eines té el pagès per protegir-se de la volatilitat de preus?
Aquí ens n’anem cap a la part financera de la comercialització dels preus. Quan estem en aquest mercat hem de tenir la possibilitat de comprar o de vendre cada dia. Si no és així, tenim unes barreres (…) Per això existeixen els mercats de futurs. A la Unió Europea, els mercats de futurs tenen un mercat que en diem EuroNext. És una eina important per poder arbitrar el risc. Que quan arribi la collita, aquella cooperativa o aquell comerciant sigui capaç de vendre en el mercat de futurs, per poder-se arbitrar en aquests preus i d’aquesta manera disminuir el risc que té de pujades o baixades de preu.
No hi tenen accés tots els pagesos.
La utilització d’aquestes eines és complexa, hi has de tenir certa experiència.
Les cooperatives poden ajudar a afrontar aquestes crisis?
Sí, sens dubte. El fet de presentar una demanda més important en volum sempre afavoreix el comprador. Des del punt de vista de la comercialització, igual.
Té futur la producció local en un mercat cada vegada més global?
Sí. Tenim un mercat molt deficitari, per tant, hi haurà demanda. Espanya és un gran productor de carn i exportador del sector porcí. El sector agroalimentari continua creixent i, per tant, les oportunitats són aquí.
Unió de Pagesos de Catalunya aplega homes i dones de totes les comarques catalanes que es dediquen a l’agricultura, a la ramaderia o a l’activitat forestal per compte propi, i que defensen de manera solidària el sector agrari per millorar les condicions de vida i treball. Amb més de 6.000 afiliats i afiliades, és el sindicat majoritari del camp català i el més representatiu a Catalunya.
Carrer d’Ulldecona, 21, Planta 2
08038 Barcelona
+34 932 680 900
veure altres oficines i seus