desembre 2014
MARIA CARRERAS – El 15 de novembre, Unió de Pagesos conjuntament amb la plataforma per la recuperació dels espais naturals i agraris del delta del Llobregat, Delta Viu —hereva de la plataforma Aturem Eurovegas—, va dur a terme la jornada ‘Després d’Eurovegas, quin Delta volem?’ amb l’objectiu d’analitzar la convivència de les activitats que es desenvolupen al delta del Llobregat i trobar fórmules per blindar la zona agrícola davant de l’especulació. La jornada va comptar amb experts de diversos àmbits (professionals agraris, tècnics, ambientòlegs, urbanistes, conservacionistes, cooperatives de consum i ciutadans en general), fet que va contribuir en l’assoliment d’un debat enriquidor que va girar entorn de com aconseguir un equilibri entre la part agrícola, la urbana i l’ambiental d’aquest territori que, a la vegada que és una zona productiva cabdal per al proveïment d’aliments a l’Àrea Metropolitana, pateix especialment la pressió demogràfica, urbanística i industrial que ha comportat la pèrdua d’espais naturals i agraris. L’última gran amenaça va ser fa dos anys, amb l’intent d’ubicar el macrocomplex d’oci Eurovegas en terrenys del Parc agrari del Baix Llobregat: s’haguessin enterrat de per vida sota el ciment prop de 800 hectàrees. Allunyar aquestes amenaces i buscar fórmules per millorar la protecció d’aquests espais naturals i agraris va ser l’ordre del dia de la jornada.
COEXISTÈNCIA DE MODELS AGRARIS • Una de les conclusions a la qual es va arribar va ser que és indispensable el fet de disposar d’un espai agrari viu i productivament rendible per fer front a l’especulació. Una mica més enllà, també es va convenir que al Delta del Llobregat podien conviure-hi els dos models de producció agrícola que avui podem trobar-hi, que no són excloents i que els dos són necessaris. Parlem de la producció agrícola convencional i de la producció a més petita escala que ven els seus productes a través de les anomenades “cistelles”. “Cada explotació treballa per al mercat que té. I molts pagesos de la comarca, com jo, perquè sigui rendible el nostre treball, hem de fer més producció que els que fan venda amb cistelletes i amb menys mà d’obra”, argumenta el responsable de Política Territorial d’Unió de Pagesos al Baix Llobregat, Lluís Parés.
PROTECCIÓ URBANÍSTICA • El paper clau de l’espai agrari també el va destacar el director dels Serveis Urbanístics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Josep M. Carreras, tot i que va advertir que les dues figures jurídiques de protecció de què disposa avui en dia el Parc agrari —el Pla especial i la Xarxa natura 2000—, a la llarga seran insuficients, ja que poden canviar les voluntats polítiques. I va condicionar la perivència de la protecció a l’existència de dos factors: “que el Parc agrari sigui eficient i eficaç com a espai de producció agrícola i que la població dels municipis contigus se’l faci seu”.
IMPLICAR ELS CIUTADANS • Aquesta va ser l’altra conclusió destacable a la qual es va arribar. “El nostre objectiu és sensibilitzar la ciutadania de la importància d’aquest espai perquè se’l senti seu. Necessitem fer front comú, els pagesos que en treballem les terres, els ecologistes i la ciutadania en general. Només així aconseguirem coses positives”, opina Parés.
Altres participants a la jornada van ser: el tècnic agrícola i ambientòleg, Manel Cunill; el biòleg, Ricard Guitérrez; el vicepresident de Depana, José García; el tècnic del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Xavier Abril, el representant de la Fundació Assut, de l’Albufera de València, Ignasi Mangue, el responsable de l’Arròs d’Unió de Pagesos, Dani Forcadell, el president de la Cooperativa de Sant Boi, Lluís Solanas, el membre de la Xarxeta, Ferran Berenguer, i el membre del Consorci del Parc Agrari, Miquel Domènech, entre d’altres.
