setembre 2016
ESTHER HERRERA – Brussel·les / Pesonen (Java, Finlàndia, 1963) és el secretari general del Comitè d’Organitzacions Professionals Agràries i el Comitè General de Cooperatives Agràries [COPA-COGECA], la qual, amb més de 70 organitzacions, és l’entitat més important en la defensa dels interessos del sector a Europa. Abans, va ser Secretari d’Estat del Ministeri d’Agricultura del seu país. És enginyer agrònom. Als anys noranta va treballar en una de les principals companyies de productes làctics a Finlàndia i la seva família té una granja.
Estem en un moment de múltiples crisis en el sector de l’agricultura. Davant d’això, està actuant de manera adequada la Comissió Europea?
Sempre tenim el sentiment que mai no és suficient. És cert que la Comissió Europea ha emprès diferents accions. En els últims sis mesos, hem tingut dos paquets financers, l’últim per exemple creiem que és un pas important, a més de la possibilitat que els mateixos agricultors puguin ara regular els seus nivells de producció. Però la qüestió és si tenen l’impacte que s’espera. Pensem que són iniciatives importants, però necessitem més aclariments sobre com es gestionarà, per exemple, l’últim paquet financer, i com es farà tot el procés perquè la informació arribi als agricultors. Sobretot han de rebre els diners tan aviat com sigui possible, perquè la crisi és ara.
LLET •Ha comentat l’últim paquet financer de 500 milions d’euros anunciat al juliol. Creu que serà un pas definitiu per a la millora de la crisi del sector làctic?
És un pas en la bona direcció, especialment perquè incentiva la reducció de la producció per poder equilibrar el mercat. Tot i així, creiem que a llarg termini l’agricultura i especialment el sector làctic millorarà. El sector és especialment competitiu perquè tenim productes d’alta qualitat, amb mètodes sostenibles de producció que respecten el medi ambient, i pensem que té un gran potencial que s’ha d’explotar més. Esperem una tendència positiva perquè tenim raons per creure-hi. Malgrat això, és veritat que les perspectives a curt termini no són positives. En els últims anys hi ha hagut diversos esdeveniments que han efectat negativament eal sector, amb desequilibris que no esperàvem. Per exemple, la reducció del creixement econòmic a la Xina, una reducció de preus a l’Orient Mitjà, el veto rus i els problemes a Veneçuela…tot això ha tingut un impacte directe en la demanda.
MERCOSUR, CETA, TTIP • Després del veto rus, Brussel·les ha començat a estar interessada en nous mercats. Recentment, ha reprès les converses amb els països de Mercosur. Què en pensa d’aquesta nova aposta?
És veritat que la Comissió ha estat molt activa respecte d’això. Però a diferència d’altres acords comercials, en l’acord amb Mercosur veiem problemes que poden amenaçar la nostra competitivitat. Per exemple, ens preocupa la importació d’un gran volum de productes. Les últimes xifres demostren que podríem tenir pèrdues de 7.000 milions d’euros en un tractat amb els països de Mercosur. A més, és un acord que sobretot afectaria els agricultors, especialment en sectors com la carn de vedella, el sucre i l’etanol. Per això, pensem que en aquests casos seria necessari aplicar quotes i considerar-los com a productes sensibles.
A banda de Mercosur, la UE està a l’espera de ratificar el tractat econòmic amb el Canadà [CETA, les sigles en anglès], i després hi ha el polèmic Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió [TTIP] amb els Estats Units. Ambdós acords tenen molts detractors. Seran, realment, positius per als agricultors?
No sabem encara les conseqüències del TTIP. Pensem que l’acord amb el Canadà pot funcionar en termes generals, però el TTIP té avantatges i inconvenients. Hi pot haver demanda de la carn de vedella i de porc i de productes d’alta qualitat europeus com el vi, els formatges i algun tipus de carn processada. Però per altra banda, en les negociacions, veiem que hi ha obstacles en l’accés al mercat, especialment en allò que fa referència als estàndards europeus i les nostres normes. Penso que el TTIP hauria de suposar el símbol que demostra els estàndards europeus, i aquests són els que hem de defensar en aquest acord i en tots. Molts detractors del TTIP temen que rebaixarem els nostres estàndards, però si això arribés, mai ho permetríem. La qüestió important aquí és: serem capaços d’arribar a un acord mútuament beneficiós? Compartim coses, per exemple, en qüestions de seguretat alimentària. És veritat que tenim models diferents; però si podem arribar a un bon acord, hi pot haver un potencial important per ambdós mercats, perquè estem interlligats.
PAC • Una de les prioritats marcades pel comissari Hogan és la simplificació de la Política Agrària Comuna [PAC]. Es va en la bona direcció?
Ens dirigim cap a la bona direcció, però tot i així no és el que esperàvem. Demanem més simplificació de la Política Agrària Comuna, menys barreres burocràtiques, ara tot està molt enfocat en l’Administració, però en qüestions com l’aposta per productes ecològics o les taxes de “reverdiment” encara hi ha normes molt estrictes i complexes. De moment, estem un mica decebuts, però esperem que sobretot es millorin les barreres administratives per als agricultors i el procés vagi cap endavant.
GLIFOSAT • Un dels temes més polèmics darrerament ha estat la prolongació del glifosat, però hi ha molta divisió entre els estats. Quina és la posició de COPA-COGECA?
L’Agència Europea de Seguretat Alimentària [EFSA] ha donat una opinió favorable, no entenc com la Comissió i els estats membres no segueixen la recomanació de prolongar-ho quinze anys més. Alguns països deliberadament han utilitzat el glifosat per raons polítiques, i de nou és l’agricultura la que està pagant els plats trencats de la burocràcia europea. Ara s’ha d’esperar a l’informe de l’Agència Europea de Productes Químics, però si, finalment, es decideix per la seva retirada del mercat pot tenir un impacte significatiu. Primer, perquè haurem de pagar més, amb productes molt més inaccessibles, i, en el pitjor escenari, els agricultors es veurien obligats a reduir la producció. Com a conseqüència, tindrem més problemes per fer front als nostres competidors de tercers països, que sí que utilitzaran glifosat. Tota aquesta situació ens preocupa molt.
