març 2025
PEP CORRAL (Madrid)/ Les assegurances agràries han de servir per garantir la viabilitat de les explotacions quan van mal dades, no per comprometre-la. Aquest va ser el clam que una cinquantena de membres d’Unió de Pagesos van traslladar a Madrid el 6 de març, en una concentració convocada per Unió d’Unions davant la seu de l’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries (ENESA).
Sota una pluja intermitent, els convocants van reclamar a l’asseguradora un sistema de pòlisses just i proporcionat que oferís una cobertura útil a la pagesia professional. Una cobertura, això sí, que no suposés una càrrega econòmica excessiva, tal com passa actualment. Idea, aquesta, que va il·lustrar Josep Carles Vicente, membre de l’executiva d’Unió d’Unions i responsable de Fiscalitat i Seguretat Social i Cadena Alimentària d’Unió de Pagesos. En el seu parlament, Vicente va reclamar a ENESA que empenyés les asseguradores a “fer bé la seva feina” per tal que les assegurances fossin “una eina de sostenibilitat del sector agrícola i ramader” i no un negoci a costa de les pèrdues del camp. “Els diners públics han d’anar a donar suport a l’agricultura i la ramaderia professional i no als fons d’inversió que compren grans terres”, va reblar, tot titllant aquests fons de “competència deslleial”.
En aquest sentit, els manifestants van reclamar a ENESA una adequació dels seus serveis per tal que cobrissin degudament les pèrdues provocades per cops de calor, per condicions meteorològiques extremes o per l’acció de fauna salvatge. Tres situacions, aquestes, amb una incidència més alta al camp.
La concentració també va tenir presents les necessitats dels sectors ramaders, tot alertant dels forts recàrrecs que s’apliquen a la recollida dels cadàvers dels animals morts. Uns recàrrecs que, alerta el sindicat, són cada vegada més elevats, mentre que els nivells de les subvencions no es mouen. Això implica, doncs, que han de ser els ramaders i les ramaderes els qui els han de cobrir.
UTILITAT I PROPORCIONALITAT • La concentració va exigir a ENESA un servei just i proporcionat per a les explotacions agràries professionals, la pagesia jove i les explotacions considerades com a prioritàries. Tres grups que Unió de Pagesos i Unión de Uniones creuen estratègics i per als quals reclamen el nivell de subvenció més alt.
El malestar de fons rau en el temor de la pagesia que les revisions anuals de les assegurances de cultius, com ara el de la vinya i el dels cereals, puguin penalitzar les explotacions més castigades per danys climàtics durant l’exercici anterior. O dit d’una altra manera, que els assegurats paguin més diners per una cobertura i unes prestacions menors.
Traslladat a la pràctica això implica “una retallada de prestacions sense precedents”, tal com ho descrivia a peu de protesta el viticultor David Sendra, de Valls (Alt Camp). En el seu cas, afegeix, l’augment de preu s’ha situat entre el 30 % i el 40 %, en funció de les vinyes, fins al punt de plantejar-se “si val la pena o no assegurar” els seus ceps.
Aquesta situació és assimilable, també, a altres sectors com ara el ramader, tal com explicava Xavier Brío, responsable d’una explotació de porcí a Batea (Terra Alta). En parlar d’aquesta problemàtica, Brío ho il·lustra dient que la pòlissa per la qual fa dos anys pagava 2.500 euros, “ara en costa 5.000”. Un augment completament desproporcionat que, afegeix el ramader, si no es reverteix aquesta dinàmina, pot posar en entredit la viabilitat de la seva i d’altres explotacions similars.
REBUIG A L’ALT RISC EN HERBACIS • En la reunió del 4 de març del Grup de Treball d’Herbacis de la Comissió Territorial d’Assegurances Agràries de Catalunya, Unió de Pagesos es va oposar a la inclusió del concepte d’assegurats amb reiterada i alta sinistralitat dins de l’assegurança d’herbacis. El sindicat va denunciar que aquest canvi és una mesura sense sentit, ja que, quan es produeixen, els danys climàtics tenen una afectació extensa i sovint homogènia en el territori.
En aquest sentit, Unió de Pagesos va denunciar que la tria de les 77 explotacions a les quals es vol aplicar aquesta mesura suposa una discriminació arbitrària. Una discriminació, a més, que s’ha traduït en el fet que aquests pagesos i pageses han vist limitat el seu capital garantit en la pòlissa 2025. Limitació, aquesta, que no s’ha traduït en un descens del preu de les assegurances.
Una d’aquestes explotacions catalanes herbàcies és la de l’anoienc Joan Vidal, també assistent a la concentració davant la seu d’ENESA. En relació amb el seu cas, Vidal explicava que a l’assegurança dels seus cultius ha vist reduïda la seva cobertura “del 70 % al 50 %”, a causa del que denuncia com “un criteri arbitrari” que fa que l’assegurança, segons diu, “deixi de ser útil si l’hem de fer servir”, deriva que l’anoienc veu com una possiblilitat per a la resta de sectors per als propers anys.
En la mateixa reunió del grup de treball, Unió de Pagesos va aprofitar, també, per reclamar una millor definició del sistema de conreu ecològic en aquesta línia.
