març 2024
El president Pere Aragonès, a la inauguració el 8 de febrer al Palau Robert per la inauguració de l'Exposició 50 anys d'Unió de Pagesos/DANI CODINA
ALBERT GARCIA | El president al número 500 • Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) ha accedit a l’entrevista de La Terra, tot i que no de manera presencial, amb l’objectiu de donar compte de la resposta de la Generalitat a les grans mobilitzacions de la pagesia el febrer i per la participació en la inauguració de l’exposició ‘Visca la terra! 50 anys d’Unió de Pagesos’ al Palau Robert de Barcelona. Agricultura • Aragonès respon a nou preguntes, no totes han cabut a la maquetació. Així, afirma també que el Govern aborda tot allò que concerneix la pagesia, no des d’un sol departament sinó globalment.
El 13 de febrer va enviar una carta al Govern espanyol, què proposa respecte de la Llei de la cadena alimentària?
Modificar aquesta llei és clau per poder garantir uns preus justos per al sector. És una llei estatal de què ja vam dir al seu moment que era insuficient i no està funciona correctament. Per això exigim a Madrid que la millori. Cal evitar que hi hagi una concentració en la distribució d’aliments per part de les grans cadenes.
Què fan per incidir a Madrid i a Brussel·les de tal manera que s’activin clàusules de salvaguarda que protegeixin els productes agraris europeus davant la competència deslleial de productes tercers?
Reclamem que es revisin aquests tractats i s’activin aquestes clàusules per limitar l’entrada de productes que acaben generant preus injustos per als nostres pagesos. A més, creiem que els productes d’aquests països tercers han de passar pels mateixos requisits ambientals, de qualitat i de traçabilitat que s’exigeixen a la nostra pagesia. Tot el que no sigui això, és competència deslleial. Això és el que seguirem reclamant tant a Madrid com a Brussel·les. Ho hem demanat al Govern de l’Estat i ho seguirem fent perquè utilitzi la seva posició com a estat membre de la Unió Europea per revisar aquests tractats. Però també ho farem nosaltres des de la Generalitat en la interlocució directa que tenim amb les institucions europees.
Què canviarà, a Catalunya per a un pagès, respecte d’abans del 6 de febrer, en la gestió de tràmits amb la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural?
És un dels principals reptes que tenim com a Administració i hem de seguir treballant-hi perquè el sector pugui tenir una relació més propera i àgil amb el Departament. Una de les mesures que estem enllestint és la finestreta única, que ha de servir per agilitzar tota la tramitació d’ajuts i papers reglamentaris, i també volem evitar la duplicitat de tràmits. A banda, tant el conseller Mascort com jo hem demanat al Govern espanyol de retardar l’entrada en vigor de la normativa de benestar animal, flexibilitzar el Reial Decret ECOGAN i agilitzar el registre de nous fitosanitaris, entre d’altres mesures que creiem que poden contribuir a crear una relació molt més àgil i eficient amb l’Administració.
Quina és la posició del Govern defensada a Madrid davant l’aplicació del Quadern Integral d’Explotació?
No podem demanar al sector l’aplicació immediata del Quadern Integral d’Explotació i menys en el context actual. És necessari digitalitzar el sector, però s’ha de fer amb sentit comú, de manera gradual i amb l’acompanyament que calgui per evitar que es converteixi en un maldecap afegit en un context ja per si mateix molt difícil. Per això, ja vam aconseguir una primera moratòria per evitar-ne l’aplicació durant aquest any i ara estem demanant que es pugui posposar fins al 2026, que és quan ho exigeix la Unió Europea. Ho estem negociant amb el Govern espanyol. I, de la mateixa manera, reclamem una flexibilització de la freqüència i la tipologia de documentació que es requereix a la pagesia en aquest Quadern, que també serviria per facilitar les coses al sector.
El sindicat clama perquè no es tracti el sector agrícola i ramader com un més dels sectors econòmics en la gestió de la sequera. Serà escoltat?
Malauradament, el país viu una sequera històrica que ens obliga a prendre mesures que afecten tothom i en especial la pagesia. Des del Govern hem estat al costat dels pagesos per pal·liar al màxim els perjudicis que poden causar les restriccions que hem hagut d’aplicar davant la sequera. A través de la Taula Agrària, des de l’inici de la collita del 2023, hem acordat conjuntament amb el sector tots els ajuts per minimitzar aquests efectes i en conjunt ja superen els 165 milions. A banda d’això, els últims dies, tant el conseller Mascort com jo, ens hem reunit amb les organitzacions agràries i la plataforma pagesa que s’han mobilitzat, hem escoltat les reivindicacions en aquest sentit, que entenem i compartim, i estudiarem conjuntament com aplicar les restriccions que contempla el Pla Especial de Sequera sense posar en risc la viabilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes. Aquest ha de ser el nostre objectiu.El pla de sequera que estem aplicant ja contempla supòsits com la conservació dels arbres o el benestar animal, i el que estem fent és treballar amb les organitzacions agràries per saber quines explotacions ja apliquen mesures de reducció de consum per si se’ls pot flexibilitzar algunes restriccions. I, en qualsevol cas, vull deixar clar que el Govern garantirà que cap pagès o pagesa no hagi d’abandonar la seva activitat per la sequera.
Va explicar el 8 de febrer al Palau Robert que havia confluït amb les lluites d’Unió de Pagesos a la seva comarca. Com valora el missatge sobre el debat del camp que Unió de Pagesos trasllada a la societat catalana a través de l’exposició “Visca la terra! 50 anys d’Unió de Pagesos”?
Recomano d’anar-hi per conèixer la importància que ha tingut Unió de Pagesos en la història de Catalunya i també per prendre consciència sobre el paper de la pagesia i del camp a la nostra societat. I més aquests dies, l’exposició és una gran oportunitat perquè la ciutadania se senti interpel·lada i entengui quina situació es viu als camps de Catalunya, el per què de les reivindicacions i la necessitat d’organitzacions com Unió de Pagesos. Vaig voler agrair la feina de tots els impulsors, ara fa 50 anys, d’Unió de Pagesos. I per això vaig voler reconèixer la tasca, per exemple de Pep Riera, amb qui hem compartit lluites ambientals i en defensa del territori al Maresme. Sou una organització plena de referents, històricament i en l’actualitat. Ho vaig dir a l’acte d’inauguració i ho torno a dir ara, el nostre país no s’entendria sense la lluita de generacions de pagesos des de fa segles, i en aquesta lluita, Unió de Pagesos ha estat una organització de referència durant 50 anys, que de ben segur que en seran molts més.
El número 500 de La Terra és una fita per una capçalera que té 44 anys d’arribar en paper a les cases de la pagesia. Com valora aquest instrument de formació sindical i cultural de la pagesia?
Els que hem estat implicats en moviments polítics i socials des de molt joves sabem la importància que tenen aquest tipus de publicacions. Per formar, per informar, per fer arribar la tasca d’aquests moviments al màxim de gent possible i per crear coneixement i comunitat. I més recuperant la capçalera de la històrica Unió de Rabassaires, fundada per Lluís Companys. En aquest sentit, La Terra és una publicació històrica que ha tingut un rol importantíssim a l’hora de generar consciència de generacions de pagesos.
