desembre 2024
Oleguer Castelló i Josep Castelló, fill i pare, a la finca de 8 ha d'ametller ecològic a Tàrrega (Urgell), plantada al 2017
L‘aplicació de la poda 4.0 ha estat un revulsiu en la manera de treballar les 40 hectàrees d’ametller en regadiu de què Josep Castelló, pagès d’Altet (Urgell), disposa al voltant del terme de Tàrrega. Castelló explica que la 4.0 és un tipus de poda que Antonio Poblador, gerent del Viver Abel de Casp (Baix Aragó), va idear fa més de 20 anys.
Per a Castelló ha estat clau per millorar la gestió del cultiu: “És una poda mecanitzada, molt ràpida i que t’estalvia molts costos, és el futur per a la gent que, sobretot, té hectàrees“. I posa el seu exemple: “Aquesta finca, que té 8 ha, la podo en un dia i mig, tenint en compte que faig quatre passades, dues de laterals i dues de posteriors. Si l’hagués de podar manualment, necessitaria 10 o 15 dies, o bé un equip de persones, tenint en compte, però, que no es troba personal qualificat per fer aquestes feines, i que cada vegada que agafes algú l’has d’ensenyar, perquè la gent no repeteix“.
Però en què consisteix la poda 4.0? “L’arbre es deixa lliure i es va retallant com si fos un arbust. S’aboleix la formació de les quatre branques mare de la poda tradicional, perquè l’objectiu de la poda 4.0 és la formació del que es coneix com a ‘ramell de maig’, que és el nom popular que es dóna a la primera floració i fructificació de les ametlles en una branca després de la poda o en brots nous. Amb la poda 4.0 el que es fa és garantir la llum suficient a aquest ramell perquè doni ametlles cada any“, explica el pagès. L’execució d’aquest tipus de poda és mecanitzada. En Josep, per aconseguir aquest “ramell” disposa d’una màquina amb fulles tallants: “Jo ho puc fer amb les fulles tallants que passen lateralment perquè he aplicat la poda 4.0 des del minut zero, però quan es té l’arbre obert i s’ha de tallar molta branca es necessita una màquina que talli més, que és la de discos. Els discos, el problema que tenen és que fan bastanta ferida. En canvi, amb les fulles tallants, la màquina fa un tall més net i exposes menys l’arbre a les malalties“.
Quatre anys després d’haver plantat els ametllers, quan l’arbre ja està format i sense haver-ne podat cap interior, en Josep explica els criteris que aplica a la poda: “Em centro en la part exterior, que tallo de la part superior a la inferior a un desnivell d’uns 60 cm, i la part superior està tallada en teuladeta amb un 50 % d’inclinació, així propiciem que l’arbre rebi la llum per la part lateral i superior de l’arbre“. Això pel que fa a l’estructura de l’arbre. Llavors, com que cada varietat creix d’una manera diferent, la poda també pot variar una mica. “Si l’arbre treballa més, s’hi entra més. Per exemple, amb la guara tallem els rebrots ben curts, a uns 20 cm, perquè tendeix a desplomar-se. En altres varietats, com la soleta o la vialfes, podem esperar que el rebrot faci uns 80 cm per tallar-lo a 40 cm“.
El moment de la poda també és important. “Aquí podem sempre al setembre-octubre, així, el que fem és incentivar la gemma de flor. El que no fem mai és podar al gener, perquè llavors incentives la fusta, és a dir, els rebrots“.
El resultat de la poda 4.0, a banda de ser un sistema més fàcil, ràpid, eficaç i econòmic, és que, a més, el rendiment de l’arbre també se’n veu beneficiat: “En aquesta finca de 8 ha de la varietat guara, plantada al 2017, molt malmesa per una pedregada al 2019 i que gestiono en ecològic, tinc una producció de prop de 4.000 quilos“, apunta el pagès.
CANVI A L’ECOLÒGIC • Una altra aposta de Castelló ha estat el pas a l’ecològic. “Al 2019 veiem que hem de ser diferents per poder tirar endavant i ser més efectius. El primer any de conversió, la finca es manté similar, però el segon ens va donar molts problemes: pugó, taca ocre… Sempre anàvem tard i malament. Després de fer els cursets bàsic i avançat en ecològica a l’Escola Agrària d’Alfarràs, però, vaig començar a entendre moltes coses. També vaig començar a treballar amb l’ADV Ecològica de Ponent i gràcies a ells ara tinc una finca molt sana“. I continua: “Vaig començar treballant molt la part del sòl: la matèria orgànica i, sobretot, les cobertes, i amb un enfocament preventiu“. Ara utilitza compost, aplica minerals i reguladors naturals com la farina de roca, incorpora microorganismes i probiòtics, combat el pugó amb àcid cítric, i disposa d’hotels d’abelles osmes per fomentar la polinització, entre d’altres pràctiques. “Hi ha finques on fins i tot he tret el coure. Ara, a les finques hi ha vida. Fins i tot puc dir que no he tingut mai xantomones“, exposa.
I pel que fa a la poda 4.0 tenia el dubte de si funcionaria en ecològic en ser un arbre espès i no tocar cap interior: “Doncs no he tingut cap problema“, afirma.
L’únic problema, i no poc important, que troba és que costa que es valori el producte ecològic: “No se n’aprecia l’esforç i no et paguen el preu que tocaria“. I il·lustra: “Enguany, l’ametlla només es porta 50 cèntims amb la convencional“. Tot i això, Castelló no es rendeix. Creu en el canvi que ha endegat i, a més, tot apunta que té relleu amb el seu fill. Altra cosa és que no pot invertir-hi més per la falta d’una retribució justa del producte. Un producte que ven a través d’una organització de productors agraris [OPA] la destinació del qual és el mercat exterior, on el paguen millor. “Aquí només ens quedem les restes perquè al consumidor encara li costa molt valorar el producte“, lamenta.
A més, enguany, Castelló també s’ha vist perjudicat per una contaminació externa que ha provocat que el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica [CCPAE] li hagi immobilitzat l’ametlla durant tres mesos.
La seva dedicació i visió, però, el fa superar esculls com aquest i pensar en un assecador o en ampliar la plantació com a projectes de futur… Amb ell queda palès que l’emprenedoria al món agrari pot ser una via per superar les dificultats i transformar el sector
