juliol 2022
El 16 de juny es van produir incendis a cinc comarques catalanes. Les condicions atmosfèriques i la sequera ens van avisar així que la campanya d’estiu serà dura. Un dia abans, Interior havia presentat el dispositiu d’estiu contra els incendis. Ironies de la natura. Una broma de mal gust però de la qual cal prendre nota: la natura se’n fot dels recursos humans i tècnics contra els incendis, perquè pot engegar focs simultanis i desbordar-los.
Els incendis d’estiu s’apaguen a l’hivern, és a dir, només la gestió forestal i del territori poden lluitar contra aquest monstre abrusador. Un monstre que l’ha fet gros una societat que ha abandonat el camp. Una societat urbanita desconnectada del camp en un sentit ampli, que només entén la natura com un gaudi de cap de setmana. I, entre altres incomprensions, hi ha la de no entendre la importància de la gestió forestal, que cal desbrossar i tallar arbres, una brossa que es deixa per enriquir el sòl, perquè el bosc creixi sa i preparat davant els incendis. També cal entendre la importància de la ramaderia a casa nostra, per la conservació de les pastures, però també la importància de la ramaderia intensiva per mantenir una economia productiva a totes les comarques catalanes, la qual garantirà la permanència de la pagesia catalana ben distribuïda a tot el territori. El paisatge és el nostre reflex: mosaic agroforestal o erms, boscam i, finalment, incendis.
Arribats aquí, aquesta nostra societat catalana i els polítics que la representen han de lligar caps quan nosaltres hem dit que estem en lluita a través de la campanya #LaPagesiaDiuProu. Les polítiques agràries són tan necessàries per a la seguretat alimentària com per a la conservació del territori ric, divers i verd com el coneixem. S’ha de pensar en la pagesia tot l’any. L’abandó de l’activitat agrària i l’envelliment de la pagesia posen de manifest que als últims anys no s’han endegat les polítiques que requereix el sector agrari. Castigat per uns preus baixos i manca de poder de negociació a la cadena alimentària, manca de suport fiscal amb uns costos desbordants, model depredador i especulatiu de la terra i, entre altres, manca de serveis públics a les zones rurals. Aquí teniu les causes dels incendis d’avui: desregulació del mercat, insuficient suport al camp, polítiques ambientals deslligades de les necessitats de
la gent del territori…
Cal una aposta de país per a la pagesia, per un model agrari en defensa dels homes i les dones que treballen en l’activitat agrària i forestal, que són garantia de presència de població vinculada als cicles naturals a tot el territori. La nostra gent contribueix a apagar incendis quan es produeixen, també, però és la nostra activitat al llarg de tot l’any la que contribueix a posar-hi remei.
