gener 2016
ALBERT GARCIA – Santiago Caudevilla té 37 anys, fa sis anys que es va afiliar i en fa dos que és responsable nacional del sector. És de Gimenells, on conrea 45 ha de secà, 25 ha de regadiu i mena una granja de 4.500 places de porcí i 300 de boví de carn. Fa blat de moro i farratge amb destinació a vaqueria i pa de pinso. Remarca que des dels 20 anys pren decisions a l’explotació perquè el seu pare creia que un jove pagès ha de formar-se des de la responsabilitat.
Com ha anat la campanya?
El rendiment ha estat terriblement baix tal com havíem pronosticat i no podem repercutir en el preu les despeses que tenim. Els costos pugen i el rendiment no s’hi acorda, perdem renda i estem sempre amb números rojos.
En blat de moro ha passat si fa o no fa el mateix.
El rendiment del blat de moro ha baixat entre un 20 % i un 30 %. Molt, perquè els costos del blat de moro són molt alts, fixos de gairebé 1.500 euros per hectàrea i hi ha finques que no els han cobert, cosa que és pitjor que un any zero. Al regadiu és molt difícil de suportar si no hi ha un altre negoci paral·lel a l’agricultura, com pot ser la ramaderia. En una setmana de calor els grans es van abortar.
Les comarques de Lleida van tenir el maig més sec des que es comencen a recollir dades pluviomètriques, el 1913. El sector es prepara pel canvi climàtic?
Els canvis hi són i crec que tothom els està minimitzant en la mesura que pot, amb regadiu pots canviar de cultiu i aprofitar més l’aigua amb varietats més tolerants a l’estrès hídric. El marge de les zones de secà és petit, si les primaveres són seques ho tindrem molt difícil perquè no pots canviar de cultiu, pots posar varietats més tolerants i fer cicles més curts.
I l’asseguradora només permet assegurar una part molt petita de la producció.
Els seus paràmetres de càlcul són molt antics i no es volen asseure a rectificar-los. Les varietats han evolucionat molt, els rendiments són diferents. El pagès ha fet uns grans esforços per adaptar-se a les noves tecnologies i es produeix molt més. Per tant, no pots assegurar allò que tu realment colliràs. Després, la nova assegurança penalitza molt qui té sinistres.
Les jornades de sembra directa que Unió de Pagesos organtiza des de fa força anys tenen èxit. Quina aportació feu amb això?
La sembra directa en secà dóna molt bons resultats econòmics. En el regadiu és molt interessant fer-la servir en segones collites, pots tenir una plaga, però pots fer una sembra directa mixta, en quatre o cinc anys ajuda moltíssim. Ha aportat una reducció de costos molt gran a la pagesia i, a banda de diners, guanyes temps.
L’augment de la fauna salvatge els darrers temps té impacte al sector?
Si no posem fil a l’agulla serà un problema greu. Els conills i els cabirols a les zones de secà estan fent molt mal. I senglars i cabirols estan en zones de regadiu on no hi havien estat mai. Cal entendre que hi ha plagues que s’han transformat respecte de com les coneixíem abans, hem de conviure amb aquests animals, però cal exercir un control.
Continua l’abús de les multinacionals en el cobrament dels royalties per les llavors reproduïdes?
No podem dir no al pagament dels royalties, però tampoc podem dir sí a uns royalties abusius. S’ha d’estudiar cada cas. D’altra banda, qui es fa la llavor no ha de per què tenir cap tipus de cànon, s’ha fet tradicionalment. Cal tenir en compte que aquí tenim una agricultrua molt diferent de la de la resta d’Europa, amb una pluviometria d’entre 1.000 i 2.000 metres cúbics, per tant, per a ells, pagar un royalty no suposa cap problema, mentre que als secans de casa nostra és molt més complicat. Per això, proposem un pagament en funció dels rendiments.
COMERCIALITZACIÓ • Els preus estan trasbalsats pel mercat de futurs?
Els últims anys els mercats de futur han distorsionat totalment els preus perquè els brokers treballen amb dents de serra; si no hi ha una diferència molt gran de preu, ells no guanyen diners. El cereal va lligat un 70 % a la ramaderia, el pagès amb un preu alt de cereal va molt bé, però el ramader s’ofega; i a l’inrevés.
Unió de Pagesos impulsa una iniciativa per millorar la contractació amb la indústria.
Tenim la proposta de tancar el cercle amb els consumidors de blat de moro, ordi i blat de tot tipus, perquè Espanya n’és deficitària. Tenim un sistema d’alimentació animal molt eficient, però, a la vegada, una demanda molt forta en cereal i ens en fa falta de fora. Com que ho sabem, podem tancar el cercle: si jo al març sembro blat de moro, no cal que esperi al setembre per vendre’l; pactem un preu mitjà, que sigui una entesa entre el comprador i jo, assumim costos i guanys i, per altra banda, ell sap que té una tarifa plana de preu i sap que li arribarà molt bon producte a la porta de casa. Les experiències que tenim fins ara no són dolentes. És una bona solució per evitar les dents de serra que ens fan molt mal. Després, els blats de força i l’ordi a Espanya costa de trobar-los i aquí els podem fer tan bé o millor. Hem de fer aquesta unió entre consumidors de cereals i productors.
Entraria també la investigació en aquest cercle?
Ja hi estem treballant, per eradicar les micotoxines, també en l’elasticitat per farina, si fa falta més o menys midó, així com en l’adaptació del cultiu a les condicions climàtiques. És un triangle que ha de tenir una connexió molt bona: l’industrial li diu a l’IRTA què vol, l’IRTA ho investiga i nosaltres cultivarem el que ens demani el mercat.
L’aplicació de la PAC 2014-2020, com us ha afectat?
Ho ha remogut tot i ha seguit deixant els diners on estaven: als pagesos de sofà, per exemple. Cal una PAC àgil i justa. La societat hauria de valorar que existeix per subsistir davant dels canvis molt grans als quals el sector s’ha d’aclimatar. Si no hagués estat per la PAC, moltes explotacions haurien desaparegut. Si ara estem important el 60 % del cereal, imagineu-vos si n’estiguéssim important el 85 % de fora. Una societat sense tenir control del menjar seria terrible, els preus s’haurien disparat d’una manera estratosfèrica.
Què demanaries als polítics?
Que garanteixin el relleu generacional, que la pagesia es pugui quedar a casa perquè es guanya bé la vida. No pot ser que jo sigui el pagès més jove del meu poble, la superfície a Gimenells és de 2.500 ha de regadiu. Amb polítiques del camp fins al consumidor hi podríem viure.
