juliol 2023
Tota la família Torras està implicada en l'empresa familiar/FRANCESC REGUANT
FRANCESC REGUANT – Òdena (Anoia)/ A Cal Llacuna, la família Torras mena una finca amb porcs, vedells i conreus extensius de manera exemplar: tecnològicament avançada i mediambientalment sostenible, prioritzant el benestar animal per obtenir un producte de qualitat.
S’ha popularitzat una falsa imatge de pagesos envellits, imatge que ha justificat desatendre un sector crític per la nostra estabilitat econòmica i social. Com que les no veritats generalment acceptades solen ser difícils de modificar he buscat un exemple del que és avui una explotació agrària sostenible al segle XXI. L’he trobat i si n’hi ha una n’hi poden haver dos mil una.
Cal Llacuna, a Òdena (Anoia), a prop d’Igualada, és una masia que respon al model d’Explotació Familiar Agrària que la Unió Europea no es cansa de reivindicar. Em rep Marcel·lí Torras (62 anys) que em presenta la seva dona, Anna (57 anys), i els seus fills, Oriol (30 anys, enginyer agrònom) i Arnau (27 anys, veterinari). Pare i mare tenen també estudis de formació professional d’agronomia. Tots ells implicats en la gestió de la granja. Parlen amb mi il·lusionats, contradient una altra imatge de penúria agrària.
La granja • La producció se sustenta en tres potes: la granja de vedells amb uns 150, si bé està prevista una ampliació a 400; la granja de porcs de cicle tancat amb 200 truges i 2.000 places d’engreix, i els conreus amb unes 30 ha de terra en propietat i 200 d’arrendades.
La matèria primera per a la fertilització dels conreus són els fems i els purins de la granja. Es busca l’equilibri entre la producció de dejeccions de la granja i les terres que cal fertilitzar, però avui encara cal suplementar amb fertilitzants de fora. Per a la nutrició dels porcs es compta amb l’ordi i el blat que produeix la finca, que es complementa amb soja i altres nutrients d’importació a través d’un acord win-win amb la fàbrica de pinsos. Per als vedells, es compta amb la producció pròpia de palla, farratge de civada i veça. Probablement els preparats d’alimentació animal comprats aportarien més rendiments si no tinguéssim en compte els avantatges econòmics i mediambientals que proporciona la producció pròpia. La granja produeix blat i ordi, que entrega a la fàbrica de pinsos a canvi de pinso, que ja incorpora soja i altres nutrients, aquesta manera de procedir els evita riscos per volatilitat de preus.
La diversificació (porcs, vedells i conreus extensius) els dóna estabilitat, ja que normalment no coincideix que tots els sectors estiguin a hores baixes.
La qualitat • A Cal Llacuna tenen clar que són una empresa agrària d’una dimensió limitada, per la qual cosa els esforços els han dirigit a la recerca del valor afegit que pugui oferir la qualitat diferenciada. Amb aquest objectiu disposen de la certificació de qualitat “Animal Welfare” per a la ramaderia i han establert una relació comercial win-win amb Porc de Palou de Mafrica que va vinculat a una determinada genètica relacionada amb la raça Duroc i amb unes determinades condicions de producció. El destí de la carn es dirigeix exclusivament a mercats de proximitat, com restaurants o petites carnisseries. Amb aquest acord hi ha una garantia de venda i uns preus una mica més remuneradors.
La gestió de la sanitat animal, amb la finalitat d’evitar l’ús d’antibiòtics, es basa en unes millors condicions de la granja que facin més confortable la vida dels animals, una genètica més resistent i una alimentació adequada. Tot plegat complementat amb processos de vacunació regulars.
La precisió • En Marcel·lí mostra la cisterna de purins com l’eina clau per a la precisió. És una eina digitalment avançada. A la cisterna s’hi introdueix el mapa geogràficament referenciat sobre la quantitat de fertilitzant nitrogenat que cal abocar a cada zona. En rebre els purins, n’analitza el contingut de nitrogen i el distribueix d’acord amb les instruccions establertes. Els purins es dipositen de la manera legalment establerta amb unes mànegues que pengen i deixen el líquid molt a prop delterra. Però en determinats moments del cicle productiu s’usa un altre aparell que diposita el fertilitzant a certa profunditat del terra, per la qual cosa es dificulten encara més les possibles emissions d’amoníac, i es millora l’eficiència.
Tanmateix, hi ha un pas previ, que és el mapatge de la intensitat de l’aplicació de fertilitzants a les diferents àrees de la finca. Per realitzar aquesta tasca cal una recol·lectora digitalment avançada que compta el volum de producció en cada fracció petita de l’àrea recol·lectada. A aquesta informació cal afegir-hi controls directes sobre les condicions d’aigua i nutrients del sòl. Alternativament, les fotografies per satèl·lit aporten també informació sobre l’estat dels conreus. Això permet editar un mapa de programació d’intensitats de fertilització que serà introduït a la cisterna perquè actuï d’acord amb aquestes instruccions.
La disponibilitat de moltes dades, i qualificades, permet, així, prendre decisions més ajustades amb consums més econòmics i més adequats mediambientalment. D’acord amb la informació sobre productivitats obtingudes es planifiquen els potencials de producció per a cada àrea, i en funció d’aquest potencial es programa la fertilització: a més potencial, més aportació de nutrients. És una pràctica que suposa un important estalvi de fertilitzants i una millora en tots els aspectes productius i mediambientals.
Resumint: a la ramaderia de precisió, el primer element són les bones condicions de maneig de la granja, en aquest sentit la certificació de benestar animal de la granja suposa un nivell alt d’aquestes condicions d’espais, ventilació, temperatura, neteja, gestió de dejeccions. Un segon punt crític és el control automàtic i intel·ligent de l’ambient (ventilació controlada, calefacció i refrigeració), d’acord amb les necessitats de les diferents fases del cicle productiu. En tercer lloc, l’alimentació es un aspecte clau per a la millora de la salut de l’animal i la qualitat del producte. La granja està equipada per donar diferents dietes alimentàries a grups diferents d’animals d’acord amb les característiques i circumstàncies de creixement dels animals. La gestió de l’alimentació, degudament programada, es realitza automàticament segons les necessitats nutricionals de cada grup d’animals (sistema d’alimentació multifase).
La bioenergia • A Cal Llacuna estan valorant la introducció d’una planta capaç d’aprofitar les dejeccions per a la producció de biogàs. En aquest procés s’aconsegueix eliminar completament el metà, emetent CO2 d’efecte neutre, atès que ha estat obtingut de la mateixa atmosfera per part de l’animal. Resta el digestat, que conserva el nitrogen i és un excel·lent fertilitzant, del qual han desaparegut les males olors.
Aquesta opció, bastant habitual en d’altres països europeus, aporta energia renovable que pot tenir una valoració al si de la comptabilitat de l’impost de carboni, només cal que els governs ho entenguin o ho vulguin entendre.
Crida a la consciència • Les dificultats no provenen de la mateixa explotació sinó del menyspreu d’una part de la societat a la seva agricultura: el poc valor que s’atribueix a l’agricultura periurbana i la falta d’un pla sectorial agrari que protegeixi els terrenys agraris de més valor, les normes abusivament favorables a les grans companyies elèctriques o l’excés de burocràcia en són alguns exemples.
A Cal Llacuna hi ha talent, hi ha tecnologia i hi ha voluntat. Què falta, doncs? Falta un país amb criteri i visió a llarg termini, un país conscient de la necessitat del recurs crític de l’alimentació.
Extracte de l’article publicat al diari digital viaempresa.com
