desembre 2018
MARIA CARRERAS (Pardines, Ripollès)/ Avui en dia, el sector de l’equí de carn a Catalunya està relegat a activitat complementària i un dels motius principals que ho explica és el poc hàbit que hi ha de consumir carn de poltre o de cavall. Tot i així, en els últims anys, hi ha ramaders que han apostat per l’engreix i la comercialització de la carn de poltre de cavall pirinenc català, de la qual reivindiquen que és “la carn més equilibrada gràcies a la seva composició en proteïnes, greix, ferro i àcids grassos”; així ho recull la primera fase de l’estudi que el 2017 va realitzar l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries [IRTA], amb la col·laboració del Departament d’Agricultura per encàrrec de la Federació del Cavall Pirinenc Català [FECAPI], amb l’objectiu final d’endegar una campanya de promoció del consum de la carn de poltre amb els arguments avalats científicament.
PROMOTORS AL RIPOLLÈS • El Ripollès és la comarca on més s’ha dinamitzat la producció de la carn de poltre de cavall pirinenc català i la seva comercialització. Són cinc les ramaderies que engreixen poltres o bé venen pollins per al seu engreix en producció ecològica. Una és Can Ramon, a Pardines (Ripollès), que mena la Raquel Serrat, responsable nacional del sector Boví de Carn d’Unió de Pagesos, braç a braç amb el seu marit, Jaume Morera, i amb l’ajuda del seu fill. Ells fa vint anys que tenen eugues i cinc que van decidir obrir l’orientació de l’explotació a aquesta nova línia de negoci, animats pel ramader Joan Moret, que és també el president de la FECAPI. Moret és una figura clau a la comarca que explica la dinamització del sector en general i en concret al Ripollès. Des del 2009 està apostant per la promoció de la carn de poltre i ell mateix i la seva companya, Eva González, des del Mas la Illa de Llanars, a banda de dedicar-se a la producció de carn de poltre, també li donen sortida. Així, Moret s’ocupa del sacrifici dels poltres dels ramaders del Ripollès i en centralitza la comercialització i en forneix a escoles, carnisseries, hotels i restaurants de diverses comarques catalanes amb la marca ‘Poltre de muntanya del Ripollès’, certificada també pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica [CCPAE].
APOSTA DE SECTOR • L’engreix de poltres encara és una activitat amb poca importància, i molts ramaders, després de desmamar-los, els venen a altres engreixadors, especialment a França, Itàlia i Portugal. Tot i això, la Raquel considera que el context ha canviat i avui en dia és un bon complement per a moltes ramaderies ja que els preus als quals es paguen són bons i hi ha la possibilitat de donar-li una sortida comercial. “Ara fa dos anys que el preu va pujar perquè en va augmentar l’exportació. Es paga a un preu just: al voltant de 600-700 euros el poltre deslletat, entre els 6 i els 8 mesos, i un cop engreixat pot arribar a doblar aquest benefici, quan durant molts anys s’havia venut un poltre deslletat a 300 o 400 euros”, explica la ramadera. I pel que fa a la comercialització, afegeix: “Vendre’s els poltres sempre ha estat una solució fàcil. És a dir, un engreix té sentit quan el producte té sortida; i ara, en té i el ramader té la possibilitat de quedar-se el valor afegit de l’engreix. Entenc que no tothom pot engreixar-los, però aquell que ho pot fer crec que ho hauria de fer perquè és una activitat rendible amb un maneig fàcil”.
MANEIG • A Cal Ramon tenen 30 caps d’equí: 28 mares i 2 sementals, més una part de recria i engreix. “Ara engreixem tots els poltres que podem; estem parlant d’entre 20 i 22 caps a l’any”.
Neixen entre març i maig, després d’un període de gestació d’onze mesos. Estan amb la mare fins que tenen entre sis i vuit mesos, i llavors es deslleten. Estan a muntanya pràcticament tot l’any: “Només ens condiciona la neu”, diu la Raquel. Pel que fa l’engreix, l’alimentació es basa en pastures i, si fa falta, a partir dels dotze mesos, se’ls complementa la dieta amb pinso ecològic, fins que se sacrifiquen entre els 12 i els 15 mesos, en el cas de Cal Ramon, a l’escorxador municipal de Camprodon, on se’n maten dos o tres a la setmana.
ARRIBAR AL CONSUMIDOR • Les qualitats nutricionals i organolèptiques de la carn de poltre de la raça cavall pirinenc català han quedat demostrades amb l’estudi que va publicar l’IRTA el 2017, segons el qual “és la carn que conté més omega 3, que protegeix de malalties cardiovasculars, diabetis mellitus tipus II, de risc de fractures òssies”; a banda “és una carn molt magra i amb un alt contingut en ferro i àcids grassos essencials”, i per tot plegat, conclou: “És ideal per a persones anèmiques, esportistes, infants, gent gran, embarassades i dones que estan alletant, gràcies a la seva riquesa en ferro hemo altament biodisponible, el qual ajuda el sistema immunitari i és necessari per al funcionament correcte del sistema nerviós”.
L’aval científic de l’IRTA facilita la tasca de divulgació a les persones i entitats que treballen per fomentar el consum de la carn de poltre. Per exemple, l’Agència Ripollès Desenvolupament que ha dut a terme campanyes de promoció amb la marca ‘Producte del Ripollès’. La Raquel destaca la que es dirigeix a les escoles: “Fa sis anys que s’està introduïnt la carn de poltre als menjadors escolars i es porten els alumnes de 5è i 6è a visitar explotacions agràries com la de casa. És un públic molt important perquè fa arribar la informació als pares i sovint no es consumeix per desconeixement”, diu.
Per acabar, la Raquel destaca que l’aposta dels ramaders per difondre tan l’engreix dels poltres com el consum de la seva carn ja dona resultats: “Cada cop té més acceptació. La gent que el prova, repeteix, però és cert que encara té un consum més ocasional que habitual”.
