novembre 2020
Els productors catalans d’oli encaren la campanya d’enguany amb una previsió d’un 40 % menys de collita d’oliva respecte de la de l’any passat (que va ser especialment bona), amb unes cotitzacions entre un 40 % i un 50 % inferiors respecte del febrer del 2018 i amb un escenari agreujat pel tancament d’hotels, restaurants i cafeteries a causa de la covid-19.
Com s’explica que un producte com l’oli d’oliva —considerat, fins i tot, medicinal—, amb un consum creixent i un 70 % de la producció a l’Estat en mans de cooperatives estigui en hores tan baixes? Com pot ser que l’oli d’oliva a Espanya cotitzi un 40 % menys que a Itàlia? O que l’oli llampant aquí es cotitzi només un 7 % per sota respecte de l’oli d’oliva verge extra?
El motiu principal, segons Unió de Pagesos, és l’abús de la posició de domini que exerceixen les grans operadores, sobretot del sud d’Espanya, amb la connivència de les grans distribuïdores que fan ofertes per l’oli d’oliva a preus irrisoris amb l’estratègia d’utilitzar-lo com a producte reclam als supermercats. A més, aquesta dinàmica, ha comportat que molts consumidors considerin que preus superiors als quatre euros per litre d’oli d’oliva verge extra ja siguin excessivament cars quan aquest era el preu mínim habitual d’aquest producte fa més de deu anys.
A tot això, també cal sumar-hi la pèrdua de suport en el marc de la PAC a l’olivera tradicional, un suport que Unió d’Unions defensa que cal que s’acompanyi amb una política comercial que protegeixi el model productiu “sostenible, arrelat al territori i a les persones”.
Frenem l’abús • Unió de Pagesos defensa que la situació de preus baixos al sector de l’oli només acabarà quan acabi l’abús de la posició de domini que exerceixen les grans envasadores i distribuïdores del sector. En conseqüència, el sindicat insisteix a l’Estat que especifiqui a partir de quina quota de mercat es considera posició de domini a la Llei de la cadena alimentària; una petició que Unió de Pagesos ja va formular en l’esborrany de la Llei, el 2011, i que sempre ha defensat sense el suport de cap de les altres organitzacions sindicals agràries. “Si parlem de defensar que la pagesia de l’oli pugui continuar vivint de la seva feina, és incomprensible que només Unió de Pagesos defensi que es parin els peus a la gran distribució”, apunta el responsable nacional de l’Oli del sindicat, Jordi Pascual.
Defensa del sector? • Una altra mesura que no ajuda la pagesia de l’oli, sinó tot el contrari, és la petició que a l’octubre van fer algunes organitzacions agràries al ministre Planas perquè no es complís el termini de pagament a 30 dies per als productes peribles, saltant-se la Llei de la cadena alimentària, amb l’argument que aquesta mesura faria ensorrar el sector. I no només això: les mateixes organitzacions també van proposar que a través de les organitzacions interprofessionals, s’impulsés un sistema d’autoregulació dels excedents per adequar l’oferta i la demanda; tots igual al voltant del 10 %. “Unió de Pagesos no formarà part de plataformes amb altres organitzacions tan cíniques que diuen que defensen el sector però a la vegada demanen que se li retallin els drets i permeten l’abús al petit productor”, va manfiestar el membre de la Sectorial de l’Oli d’Unió de Pagesos, Ramon Bonet, en un article d’opinió.
I, sobre la interprofessional, el coordinador estatal d’Unió d’Unions, José Manuel de las Heras, explicava en un article d’opinió: “Cal que els seus interlocutors estiguin legitimats (…), que assumeixin compromisos sectorials més enllà de posar-se d’acord en quants diners obtindran del sector”.
Importacions: una contradicció • Un altre motiu que segons Unió de Pagesos no contribueix al preu just de l’oli és que en un moment de greu crisi de preus per la situació de sobreproducció en algunes zones de l’Estat, com la d’ara, l’Estat no hagi fet res per contenir les importacions. “Contribueixen a fer baixar el preu del producte en origen i això no ajuda a aconseguir un preu just per al producte d’aquí”, afirma Pascual.
I, pel que fa l’emmagatzematge, com va indicar el sindicat a final de setembre en les consideracions al projecte de reial decret sobre comercialització: “No aporta cap millora, al contrari, fa davallar el preu”, diu el responsable sindical de l’oli. I afegeix: “En cas de necessitat, el que sí que veuríem bé com a sindicat, en el marc de la PAC, és una retirada d’oli d’oliva llampant a un preu correcte per a biodièsel”.
Transparència i sancions • Per analitzar amb coneixement de causa el sector i disposar de preus de referència transparents, el sindicat defensa que l’oli d’oliva s’incorpori dins de l’Observatori de preus de referència que publica el Departament d’Agricultura, i un pas previ seria el de recuperar el cens oleícola.
Per acabar, el sindicat demana que tan l’Agencia de Información y Control Alimentarios [AICA] com les comunitats autònomes apliquin sancions exemplars per castigar pràctiques fraudulentes a la cadena alimentària. // Albert Garcia
