febrer 2021
Nuria Brull , POCTEFA
Cada cop més, la consciència ecològica és un factor que exerceix un paper important a l’hora de donar un valor afegit als productes. Un moviment, aquest, que ha unit tant grups de consumidors propensos a valorar aquest distintiu com productors interessats a diferenciar allò que elaboren i apropar-ho més al públic.
Núria Brull, agricultora i, des de fa uns mesos, membre de l’executiva de Dones d’Unió de Pagesos, pertany a aquest grup de professionals disposats a singularitzar allò que conreen d’una manera responsable i ecològica. Juntament amb la seva parella, Brull està al capdavant d’El Mussol Verd, una explotació de caire familiar que es dedica al conreu d’ametllers i, principalment, d’oliveres, així com a la venda de d’oli d’oliva verge, verge extra i verge extra ecològic. Unes varietats, totes elles, que obtenen mitjançant tècniques de l’agricultura ecològica en un procés que s’estén, observat i analitzat amb cura, des de les finques de conreu fins al molí.
Una aposta, aquesta, que la productora defensa com una manera d’entendre l’ofici de treballar la terra i els arbres, d’elaborar l’oli, encara que el fet de no usar productes químics en l’obtenció de l’oliva pugui exposar els arbres a l’acció de plagues i, el que pot ser més problemàtic, a obtenir uns volums de producció considerablement menors dels que s’obtindrien d’una altra manera.
Cap al ple de finques ecològiques • L’aposta per la producció ecològica va dur els responsables d’El Mussol Verd a declarar i convertir a aquest tipus de producció les finques del Perelló, l’Ametlla de Mar i l’Ampolla (Baix Ebre), on hi tenen plantades les seves prop de 15.000 oliveres.
Un procés, aquest, que Brull explica que ja està en plena marxa: “Ja tenim totes les nostres finques declarades com a ecològiques. La majoria ja produeixen com a tal i ara estem esperant que les que falten acabin de fer la conversió”. Per aquest motiu, afegeix, la firma espera que en un període de temps ben curt puguin començar a produir en ecològic totes i cadascuna de les finques de terreny de què disposa l’explotació.
En aquesta mateixa línia de donar valor afegit al producte final per mitjà del seu origen, la responsable d’El Mussol Verd destaca, també, que totes les hectàrees de treball de firma formen part de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. Una manera, defensa Brull, d’acostar el producte final al consumidor i de fer que aquest sigui conscient de la seva vàlua connectant el seu sabor a taula amb la presència de les seves oliveres a l’hora de definir un paisatge i un ecosistema que li siguin ben propers.
Cap a un envàs sostenible • La integració en el territori, continua l’agricultora, passa també per la recerca de camins de venda que permetin a la firma fugir de les dinàmiques de les grans distribuïdores. Per aquest motiu, a mitjan de l’any passat, l’empresa va començar a col·laborar amb la cooperativa L’enllaç de l’Ebre, que reuneix diversos productors locals per unir esforços a l’hora de fer arribar els aliments als consumidors finals.
Una manera, resumeix Brull, per poder obtenir un marge més ample en la venda dels seus olis i ametlles i, alhora, arribar fins a indrets on, per compte propi, seria completament inviable, com per exemple, altres països europeus com, enumera l’agricultora, França, Suïssa i Dinamarca. “Volem que es pagui un preu just per la nostra feina i arribar tan lluny com sigui possible, tant amb la producció d’oli d’oliva com amb la de les ametlles”, exposa com a objectius principals a l’hora de buscar vies alternatives als canals de comercialització habituals.
L’entrada en aquests mercats ha dut El Mussol Verd, diu Brull, a experimentar amb nous formats d’envasos que, fins ara, no havien provat. És el cas, il·lustra, de formats com ara les llaunes i els bricks, més fàcils de transportar i més sostenibles mediambientalment que les garrafes de plàstic i de vidre, fràgils per a enviaments amb viatges llargs entremig.
A banda de reduir la seva petjada ecològica, aquests dos tipus d’envàs, a més a més, són també una alternativa pràctica i interessant per conservar l’oli en les millors condicions possibles, ja que impedeixen que la llum penetri a l’interior de les garrafes i en faci malbé el seu interior.
L’impacte de la pandèmia • Com la majoria dels seus veïns, es dediquin al sector que es dediquin, Núria Brull reconeix que la pandèmia de covid-19 s’ha fet notar en les vendes del seu producte, que principalment, han passat a fer-se per Internet.
Un canvi que, per a l’agricultora, cal buscar-lo en la caigua del nombre de turistes que, enguany, han fet estada a les Terres de l’Ebre. “Col·locàvem bona part de la producció en llocs d’informació i turístics i, enguany, aquesta venda ha estat molt limitada”, explica, alhora que subratlla la bona acceptació que l’oli d’oliva ecològic té entre els visitants estrangers: “No han vingut els turistes, que solen ser un gran públic de l’oli ecològic i que l’acostumen a valorar i consumir molt”, diu.
Això il·lustra, afegeix, que encara queda molta feina per fer en l’àmbit local per tal de donar a conèixer i fer valorar el potencial i la qualitat dels olis que surten de casa nostra. En aquest sentit, Brull aposta per fer lluir els mèrits de cada producte i per fer pedagogia per tal que aquests brillin amb llum pròpia a ulls dels compradors. Per exemple, apunta, donant a conèixer el significat que hi ha darrere els segells que il·lustren les etiquetes i que no sempre són prou reconeguts: “per a molta gent són dibuixos sense significat, però si sabessin tota la feina que hi ha al darrere per aconseguir que et donin aquest reconeixement, segur que s’ho mirarien amb uns altres ulls”, rebla. // P.C.
