juliol 2024
Olivier Chantry en una parcel·la de Regensòl al costat de la masia de Cal Notari, al Parc Agrari del Baix Llobregat
Hem quedat amb el productor Olivier Chantry el 21 de juny, coincidint amb el solstici d’estiu, a la finca de Cal Notari, al Parc Agrari del Baix Llobregat. Els camins assoleiats entre cultius desprenen un silenci sols interromput per camions que transporten collites i pagesos que es desplacen en furgoneta o bicicleta als camps.
Des de l’inici de la conversa, l’Olivier defensa que cal adaptar-se al canvi climàtic i a la crisi energètica, amb projectes realistes i competitius que permetin una transició econòmica viable cap a una producció d’horta “sense treball del sòl“, també anomenada Horta Sòl Viu.
Després d’estudiar Agronomia, l’Olivier fou cap de cultiu en un camp de reinserció laboral als suburbis de París. L’experiència adquirida en agricultura ecològica, venda directa i en circuit curt, l’ha aplicat més tard a Cal Notari, amb 6,5 ha de conreu. Des del 2012 és pagès professional, una feina que combina amb el càrrec de responsable de biodiversitat i canvi climàtic d’Unió de Pagesos al Baix Llobregat.
SENSE LLAURDA • Amb l’Olivier caminem per una de les parcel·les de Cal Notari, origen dels cultius experimentals Regensòl, que ell i el seu equip de tres treballadors van iniciar el 2021. “És un model innovador de futur, perquè el cultiu sense llaurada permet obtenir tota la potencialitat de fertilitat del sòl a través de la biodiversitat, millora la retenció de l’aigua i l’eficiència en reg i en sanitat del sòl“, afirma.
Va conèixer el sistema d’Horta Sòl Viu per experiències de pagesos francesos i el canal de YouTube Maraîchage Sol Vivant. El repte era traslladar el model al Baix Llobregat, que té un clima diferent.
EL PODER DE LA PODA LLENYOSA • Des d’una parcel·la regenerada en 12 mesos, ens ensenya com el camp de pebrots, albergínies, carbasses i enciams plantats l’abril passat, coberts amb una malla antiherba, ha crescut bé sense reg fins ara. Per regenerar la parcel·la s’ha fet un carboniato (cultiu de moniato + restes vegetals llenyoses). “Les 100 tones/ha de restes de branca i fusta aporten una dosi elevada de carboni al sòl, es crea fam de nitrogen i no es pot cultivar res. Tanmateix, vam experimentar amb moniato i vam descobrir que la collita es produïa molt bé en aquestes condicions. Després de collir els moniatos a final d’estiu fem un últim treball de sòl superficial, per implantar els cultius d’hivern, i ja no treballarem més el sòl d’aquesta parcel·la“, ens confirma l’Olivier, creador del concepte carboniato, que ens mostra en una altra parcel·la regenerada fa 3 anys, que la producció d’albergínies i pebrots també està creixent de manera òptima.
L’Olivier diu que la regeneració de sòl amb cultiu de carboniato demana una inversió inicial de 1.500 a 5.000 €/ha, segons l’origen de la fusta: “És una inversió, en horta intensiva, que es pot recuperar en un o dos anys. Ja no es fertilitza amb nitrogen i, a més, reduïm l’ús del tractor i gasoil el 70 %“.
INVESTIGACIÓ AMB LA UB • Per impulsar aquest projecte d’R+D+I van unir-se productors, l’Associació de Defensa Vegetal del Baix Llobregat i l’equip del professor titular de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB, Joan Romanyà. “Vam demanar una subvenció, que no ens van concedir, però vam decidir seguir, convençuts que valia la pena“.
El temps els ha donat la raó. Les primeres collites funcionaven i més tard van obtenir el projecte demostratiu Regensòl: construcció de sistemes productius d’horta sense llaurada a partir de la regeneració i gestió de la fertilitat del sòl amb l’ús de restes vegetals llenyoses i de la promoció de la fixació biològica de nitrogen, dirigit per Romanyà, i finançat per la Generalitat de Catalunya i el Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural, amb 50.000 €, per a dos anys. Gràcies a l’ajut, 12 dels 16 productors adherits ja han implantat cultius experimentals al Baix Llobregat, Maresme i Anoia, i ara també a les Balears.
Regensòl també aporta un nou ús a la poda. “Volem establir acords amb ajuntaments i càmpings perquè ens la donin, tancant el cercle de l’economia circular“, destaca l’Olivier. Resta veure qui assumirà el cost del transport.
Aquesta regeneració del sòl s’aconsegueix amb restes vegetals llenyoses de poda urbana, considerades fins ara rebuig, que s’incorporen amb fresadora en els primers 20 cm de sòl. L’experiència ha demostrat que la matèria orgànica viva del sòl es regenera, no necessita fertilitzant nitrogenat, redueix la compactació del sòl, l’esponja, i el cultiu creix sa.
L’equip Regensòl ha finalitzat el projecte, amb resultats científics que demostren que, en un any amb el carboniato, la matèria orgànica del sòl s’incrementa entre 1 i 1,5 punts. També han publicat una guia i vídeos per compartir coneixement a YouTube. Ara han demanat una nova subvenció, per al projecte Regensòl Plus, perquè productors d’aquest model innovador de cultiu puguin acompanyar altres pagesos.
RELLEU GENERACIONAL • L’Olivier anima els joves. “Ser pagès és un futur coherent, un ofici agraït i se’n pot viure“, destaca esperançat.
Sense pagesia no hi ha vida. El so d’un tren, a tocar dels camps de cultiu, irromp en la conversa, mentre uns quilòmetres enllà dos avions emprenen el vol a un destí desconegut. “Des d’aquí defenso la protecció del Parc Agrari del Baix Llobregat, per seguir cultivant i experimentant amb la pagesia sobre com podem produir aliments menys dependents d’energies fòssils i més resilients al canvi climàtic“, conclou l’Olivier, mentre prepara les cistelles ecològiques que avui farà arribar als seus clients de proximitat.
