febrer 2021
Al contrari de la tendència de buscar estabilitat econòmica sota el paraigües de les grans integradores, en Rossend Saltiveri (1966, Ivars d’Urgell) dirigeix una granja de cicle tancat amb 600 verres. Defensa que criar i cuidar porcs és una manera de viure al món rural.
Quin pes té el sector porcí a Catalunya?
Molt important. En l’àmbit de la ramaderia representa un 75 % del pes econòmic, i en el conjunt del sector primari, al voltant del 40 %. A més, exportem al voltant del 70 % del que produïm. Un factor important que explica aquesta rellevància és el fort arrelament de la indústria transformadora, que estira la producció; de fet, la indústria càrnica catalana sacrifica més del que produïm aquí, i si a Catalunya no es fa més producció és per un tema de normativa mediambiental.
Quins reptes teniu com a sector Porcí d’Unió de Pagesos?
La nostra tasca com a sindicat és fer les propostes i les esmenes a tot allò que implica l’activitat del sector porcí. Continuarem treballant per estar al dia de la productivitat i de les normatives que cada dia més ens demana el consumidor, sobretot pel que fa al benestar animal i el respecte al medi ambient —aspectes als quals s’hi ha de destinar esforç, inversió i investigació— i també respecte la seguretat alimentària, tot i que ja està consolidada i disposa d’una bona traçabilitat.
Quin model defenseu per al sector?
Defensem que la gent pugui quedar-se al territori fent de pagès. Com? Doncs la que cadascú trobi per guanyar-se la vida. Allò idíl·lic és que la gent treballés pel seu compte però la realitat no és aquesta. La gent ha anat tirant cap a la integració i, en certa manera, ha estat un model d’èxit perquè ha donat estabilitat i continuïtat al sector.
Quin marge de millora té el sector aquí per millorar la rendibilitat?
Al final, és ser-hi. Tot el que sigui fer-ho bé és millorar la rendibilitat. Dins de qualsevol sector, hi ha gent que continua i gent que plega, doncs la gent que és més eficient, en un moment de crisi, aguantarà. Un dels èxits d’Espanya respecte de la resta de la Unió Europea és que produïm més barat, sobretot, per volum d’animals i també perquè tenim granges més senzilles. A més, cal dir que el clima també ens ajuda.
Quin és el balanç del 2020?
Com el 2019, ha estat un any de preus bons, amb un marge d’uns 20 € per porc. L’afectació de la pesta porcina africana [PPA] que han patit altres països, sobretot, la Xina, ha fet que en l’àmbit mundial faltés carn de porc i, per tant, Espanya, com a país productor lliure de PPA, ha tingut la capacitat d’exportar a més de 130 països, especialment a la Xina. El 2020, però, també hi ha hagut dos factors que han provocat una tendència de preus a la baixa: la covid-19 i la PPA a Alemanya que, com que és un país exportador, els països tercers no li han permès vendre carn i tota la seva producció s’ha ofert a al mercat europeu, provocant una baixada de preus.
Quina previsió hi ha pel 2021?
Crec que el preu no serà tan alt com el dels últims dos anys. Segurament, les exportacions continuaran funcionant bastant bé, tot i que es preveu que la Xina vagi incrementant la producció, per tant, hi haurà més oferta de carn en el mercat mundial. Per altra banda, tindrem un increment de costos de producció. Per tant, preveiem un any positiu però no com el 2019 i el 2020. I, evidentment, sempre amb la por per les conseqüències de la covid-19 i d’una possible entrada de la PPA. Cal tenir en compte que a Espanya s’estàn important molts garrins de fora, per tant, és una loteria que en un moment determinat ens pugui entrar la PPA. I si passa, el panorama canviaria totalment.
En aquest sentit, quines mesures prioritàries ha proposat el sindicat per evitar la propagació de la PPA aquí?
Defensem que es potenciï la cria de garrins per assegurar una producció porcina estable i segura a llarg termini que no hagi de dependre tan de la importació de garrins. D’aquesta manera s’aconseguiria disminuir el moviment d’animals d’origen intracomunitari i, per tant, minimitzaríem els contagis per malaties, com la pesta porcina africana. Per altra banda, també hem demanat que s’extremi el control i s’elevin les mesures de bioseguretat i informació per a les granges i personal relacionat amb el sector.
Creieu que el sector ha d’atendre a un excés de legislació?
És complex. Podríem dir ‘com menys normativa, millor’, però el que no podem fer és produir i vendre a tot arreu sense tenir correctes els condicionants mediambientals. En aquest sentit, un dels punts importants és la millora de la contaminació de les aigües subterrànies que hem treballat molt presentant esmenes i propostes al Decret de fertilització que el Govern va aprovar el juliol del 2020, amb sis anys de retard.
Un Decret de fertilització que ja demaneu que cal modificar. En quin sentit?
El Govern s’ha passat de rosca i part del redactat del Decret no té traducció a la realitat, no es pot complir. En aquest sentit demanem que aprovi un decret llei que deixi sense efecte les obligacions addicionals que inclou el Decret de fertilització sense excedir-se respecte de les obligacions europees. Un altre aspecte que rebutgem del Decret és que estableix que, si transcorregut el termini d’un any des de la propera modificació de les zones vulnerables, no s’ha revisat el programa d’actuació, no es permetran noves granges ni ampliacions de capacitat de les que ja hi ha que apliquin dejeccions en zones vulnerables. Això suposa que tota la zona vulnerable entraria en moratòria perquè l’Administració no ha fet la feina que toca i no es podria fer res, els ramaders haurien de treballar amb el que tenen.
A banda, durant el procés de treball vam incidir en què cal que hi hagi més control del seu compliment per part de tothom.
Des del sindicat també s’ha treballat en el els decrets d’ordenació ramadera, tan el català com l’estatal.
Sí, precisament, hem demanat que el català s’adapti a l’estatal perquè no hi hagi contradiccions en termes de distàncies, volums de granja… En aquest sentit, pensem que les granges noves han de complir les distàncies establertes, però també que les existents han de poder tenir cert tamany i fer ampliacions controlades per no estancar-se com a negoci, entre d’altres temes.
Com has comentat abans, un dels objectius del sector porcí d’Unió de Pagesos és bastir ponts amb la societat. Com treballeu aquest aspecte?
Sí, la desconnexió de la ciutadania en general amb el sector primari és real i preocupant. Per pal·liar-ho, des del 2018, duem a terme visites escolars als infants de les Garrigues a una granja, a un centre de tractament de dejeccions ramaderes i a una empresa de transformació per explicar-los de primera mà què fem i com treballem. // M.C.
